dissabte, 9 de juny de 2018

Gran Maratón Montañas de Benasque (42 km, 2640 m. d+)


Poques coses es poden dir sobre l'entorn de les muntanyes de Benasc. Cims, llacs i vistes espectaculars que se succeeixen vall rera vall perquè les puguem gaudir caminant, esquiant o -com és el cas d'avui- corrent. Bé, corrent i caminant, perquè els 2640 metres de desnivell positiu (que finalment han estat prop de 2800) i els 42 quilòmetres(que finalment han estat 45!), fan que fer tot aquest recorregut corrent només estigui a l'abast de molt pocs.

Lluny de fer les 4h 50' del guanyador de la prova, val la pena prendre's el "Gran Maratón Montañas de Benasque" amb calma, per la duresa de la cursa, sí, però també per gaudir dels magnífics paratges que recorre. Considerat un dels millors trails d'Espanya, la veritat és que no defrauda.

La cursa comença a l'Avenida de los Tilos de Benasc, el carrer principal, per sortir del poble en direcció a la vall d'Estós. Allà prenem la pista que puja cap al refugi, però no hi arribarem, ja que poc després de la cabana de Santa Ana (a la foto) prendrem un sender a l'esquerra...


...que ens porta a travessar el riu d'Estós. Seguim camí amunt...


...fins que arribem a la cabana de La Coma, on hi ha el primer avituallament de la cursa. Ja portem uns 8 quilòmetres i mig, i en la pujada fins aquí ja hem pogut veure que avui l'aigua i el fang seran els protagonistes.


La sortida de l'avituallament és realment explosiva, amb un fort pendent d'inici, que ens ha de portar fins a la collada del Frontonet o de Dalliú després de superar les primeres rampes dures de la jornada. Travessat el coll, iniciem el descens cap a la vall de Lliterola. És cara nord, i la neu fa acte de presència.


 

El primer descens prolongat de la jornada, després de passar per la cabana de Lliterola, acaba a la carretera A-139, des d'on seguim baixant cap al Plan de Baños. Allà prenem la pista -llarga- que ens ha de dur al Plan de Senarta i des d'allà, al refugi de Pescadores o Coronas. Aquest ha sigut el tram més pesat de la cursa, però les vistes ajuden a compensar l'esforç...


Al refugi de Coronas(km 27,6) trobem l'avituallament previ a l'etapa reina de la cursa, la pujada al Pic d'Estibafreda. Ja hem fet mitja cursa i comença a ploure, però res de l'altre món, així que cap amunt. La pujada va seguint un sender a estones, cap al torrent d'Estibafreda...


...fins que a la llunyania apareix el cim. Un fotògraf ens avisa que ja passem pel quilòmetre 30, i bé, és inevitable somriure, tot i que ara "comença" la marató. Encara queden quilòmetres per davant.

(Foto: www.retrateria.com)

De nou tocarà travessar congestes de neu en direcció al cim, que el veieu a la dreta de la foto. Anem guanyant altura fins arribar al coll situat entre la Tuca de Roques Trencades i l'Estibafreda...


...des d'on ja només caldrà arribar fins al cim del Pico de Estibafreda (2697 m.), màxima altura de la cursa. No hi ha foto de cim perquè el fort vent que bufava realment no convidava a parar.


Des d'allà, posem la directa. Tot baixada fins a Benasc amb 1600 metres de desnivell negatiu per davant. Una mica més avall del cim passem pel darrer avituallament d'altura (al quilòmetre 34), amb un cert aspecte himàlaic, i amb vistes cap al Pico de Castanesa, que vam visitar el passat mes de març, encara amb bastanta neu.


Des d'aquest punt ja només queden 8 quilòmetres. Més avall canviarem la pedra per l'herba i el fang -omnipresent- que faran més pesats el tram fins a Cerler, des d'on en pocs quilòmetres travessarem la meta a l'Avenida de los Tilos de Benasc nou hores i mitja després d'haver començat la Gran Maratón Montañas de Benasque.

 (Foto: www.retrateria.com)

En resum, una cursa dura, però amb un recorregut molt ben triat i compensat (trams per córrer, altres per caminar i gaudir de les vistes), sense passos molt tècnics que dificultin la progressió i amb una logística molt ben preparada (avituallaments, senyalització...). Molt recomanable, i en breu us penjo el track!


diumenge, 20 de maig de 2018

Monteixo (2905 m.)

Tot i que enguany ha nevat molt, la neu va fonent molt ràpid. Encara és possible, però, trobar itineraris amb més o menys bones condicions per continuar fent alguna esquiada. L'objectiu inicial de la sortida d'avui era pujar la Pica Roja, però arribats al pàrquing del refugi de Vall Ferrera no hem vist clar que hi hagués prou neu per evitar-nos un porteig considerable, així que hem canviat de plans i hem posat rumb al Monteixo.

Amb 4x4 i perícia al volant, gairebé es pot arribar a l'aparcament de l'estany d'Aixeus, amb la qual cosa us evitareu haver de carregar els esquís per la llarguíssima pista, on ja no hi ha neu, i començar la sortida amb els esquís als peus. Tot i això, alguna congesta ha fet que abans d'esquiar haguéssim de fer un petit escalfament pala en mà...


Acabat l'escalfament i calçats els esquís, iniciem la ruta. Al començament seguim -més o menys- el camí d'estiu a tocar del barranc d'Aixeus...



...fins que comencem a remuntar les pales, em mig d'un bosquet no gaire espès, que queden a la nostra dreta. Més amunt, iniciem un llarg flanqueig que ens portarà fins a les rampes que donen accés a l'estany d'Aixeus.


A mesura que pugem, darrera nostre treuen el cap el Baborte, el Sotllo, i la Pica d'Estats...


...mentre que davant trobem el Pic de Norís (al mig de la foto següent), que també és una magnífica sortida d'esquí.



Arribats a l'estany d'Aixeus (ala foto següent) hem de guanyar desnivell de nou per unes fortes pales. Primer amb els esquís als peus...


(Foto: Jacint Millat)

...i més tard a peu, ja que sota la neu tova hi ha encara una capa de neu ben endurida que fa que progressem millor amb els grampons.


(Foto: Roger Segarra)

Més amunt deixem la neu i arribem a un petit replà on deixarem els esquís...


...des d'on afrontarem a peu els darrers 150 metres de desnivell, entre neu i blocs de pedra que fan la part final una mica penosa.



I finalment, nevant una mica i amb el cel ben tapat, fem cim al Monteixo (2905 m.)




Tornem a recollir els esquís i iniciem el descens, bastant ràpid, cap al cotxe. Curiosament s'esquiava millor per la neu vella (de color més marronós) que per la nova, que estava una mica encrostada. A la foto següent, baixant cap a l'estany d'Aixeus.



Tornem seguint les nostres traces de pujada i finalment, després de quatre hores d'haver sortit i uns 900 metres de desnivell, arribem al cotxe amb els esquís als peus. I si voleu el track el teniu aquí.

dimarts, 1 de maig de 2018

Muntanyes de Vandellós (2): el Puig de Güena (498 m.) i la Creu de Santa Marina (534 m.)

Si ahir vam anar a les muntanyes situades al sud de Vandellós, avui toca anar cap a les del nord. Des de Vandellós prenem una pista, que aviat es transforma en corriol, que segueix les marques del GR-192-1.


Anem guanyant altura entre marges de pedra i antics bancals de conreu, mentre darrere nostre apareixen els Dedalts, situats damunt Vandellós. 


Cal guanyar altura en direcció al coll de la Murta, a la foto següent,...



..per després arribar al coll de Santa Marina, des d'on tindrem unes vistes espectaculars cap a la serra de Llaberia, que si no coneixeu hi heu d'anar sí o sí. Us recomano aquesta ruta.


Des del coll, iniciem una pronunciada baixada cap a l'ermita de Santa Marina, on podem fer una parada.  



Des d'aquest punt seguim per pista forestal fins arribar a un repetidor, on trobarem un pal indicador del cim...


...que assolim sense problemes al Puig de Güena (498 m.), amb molt bones vistes per la seva ubicació.


De baixada, cal desfer el camí fins a l'ermita de Santa Marina per tornar a Vandellós, però us proposem seguir un altre itinerari, tornant a Vandellós per la Creu de Santa Marina (534 m.). Situada en un crestall, us permetrà gaudir d'un camí més aeri. A la foto següent, podeu veure la creu...



...d'on arrenca un coriol que us portarà de nou al coll de Santa Marina tot seguint una bonica carena


I un cop al coll de Santa Marina, només us caldrà desfer el camí conegut fins arribar de nou a Vandellós. 


En total, unes tres hores i mitja de recorregut, que si voleu fer us podeu descarregar aquí.

dilluns, 30 d’abril de 2018

Muntanyes de Vandellós: el Molló Puntaire (727 m.)

La conya de Sant Esteve de les Roures, el poble fictici inventat benemèritament per la Guàrdia Civil espanyola als informes falsos del referèndum de l'1 d'octubre, ha tingut una sèrie de derivades que poden haver transformat la geografia catalana. En una notícia apareguda a "La Sexta" (si ho recordo bé) es parlava d'una acció de l'ANC a les platges catalanes consistent en haver clavat desenes de creus grogues com a protesta pels presos polítics. Fins aquí era cert, si no fos perquè situava aquelles platges a Girona i.... a Lleida.

Doncs bé, Lleida encara no té platja però es fàcil trobar-se centenars de lleidatans a les platges del sud del país, concretament de Coma-ruga cap avall, i precisament, dels pocs dies a l'any que anem a la platja, sovint triem com a destinació l'Hospitalet de l'Infant. Relativament prop de casa i menys massificat que Cambrils, o ja no diguem Salou, les platges de l'Hospitalet compten amb un teló de fons increïble, que són les muntanyes de Tivissa-Vandellós. Fins avui no havia tingut l'oportunitat de conèixer-les, i la veritat és que no ens han decebut gens. Hem triat un parell d'itineraris clàssics de la zona, que permeten recórrer algunes raconades prou interessants d'aquesta serralada.

Un dels cims més característics de la zona és el Molló Puntaire. Per anar-hi, sortim del centre de Vandellós i iniciem el camí per un forta rampa cimentada, a tocar del del camp de futbol, seguint les marques grogues i blanques del PR. Més endavant, la pista es transforma en corriol i seguim pujant en direcció als Dedalts.


Passem a tocar de restes d'antics masos, fins que arribem a la zona dels Dedalts i gaudim de les primeres vistes del dia.


Més avall queda Vandellòs, enclotat entre les muntanyes...


El camí segueix per pista fins que arribem a un encreuament de pistes, on prendrem un corriol que ens portarà per la carena fins al coll de Corrals de Ca la Torre....


...amb alguna troballa sorprenent de quan el mar arribava fins aquí dalt.


Arribats al coll, seguirem una pista i després un corriol que ens portarà cap al Molló Puntaire, passant abans per la font de Navaes i el seu gran abeurador.


Des d'allà, seguim amunt, amb vistes sobre el Delta de l'Ebre...



...i amb roques de formes diverses, esculpides pels elements.


Finalment, en unes dues hores i poc, arribem a la part final de l'ascensió...


...i fem cim al Molló Puntaire (727 m.), que forma part dels 100 cims de la FEEC.


Les vistes són realment espectaculars!


Fetes les fotos iniciem el descens, primer per corriol i després per pista, fins a la Portella del Xato, situada sota unes enormes torres elèctriques.


i des d'allà baixarem fins al poblet de Castelló...


...on un altre corriol ens portarà de nou fins a Vandellós.


En total, vam estar unes tres hores i mitja per fer aquest recorregut. Vam seguir aquest track sense fer la part que porta cap a la Punta dels Avencs.