dissabte, 11 d’agost de 2018

Pic d'Estibafreda (2692 m.)

Fa un parell de mesos, durant el "Gran Maratón Montañas de Benasque", vaig tenir l'oportunitat de fer cim a l'Estibafreda, un modest cim a la ratlla dels 2700 metres però amb unes panoràmiques impressionants. Bé, almenys això m'havien dit, però quan vaig fer cim durant la cursa no va haver temps ni de panoràmiques, ni de vistes, ni de fotos,ni de res, ja que el vent i el fred que hi feia s'encarregaven de fer-te baixar ràpid. Així, hem decidit tornar-hi, per comprovar si les vistes són tal com diuen, però tampoc ha sigut el dia, ja que aquesta setmana que hem passat a la Vall de Benasc la meteo no ha acabat de fer net.

Tot i que podeu fer un tram amb cotxe fins a la cabana d'Ardonés, nosaltres hem començat l'excursió a l'inici de la pista, per tal de fer-la una mica més llarga i escalfar una mica la musculatura abans de començar a guanyar desnivell. Des de la pista, ja tenim les primeres vistes del dia sobre el massís del Posets, amb algun que altre núvol.


En mitja horeta de camí, arribem a la cabana d'Ardonés, que utilitzen els pastors de la zona. Des d'aquí ja comencem a guanyar desnivell decididament...


...mentre anirem trobant fites que marquen el camí cap al cim,que puja bastant directe.


Arribem a una zona més planera des d'on ja veiem el cim de l'Estibafreda...


...i comença el contrast de colors entre l'herba i la pedra.


Els darrers metres es fan per un ampli llom que ens porta directament al cim...


...on arribem en dos hores justes des que hem sortit del cotxe.


Des del cim, vistes cap als pics de Vallibierna...


...els pics de Roques Trencades i Castanesa...


...i en aquesta panoràmica, a l'esquerra hauria d'aparèixer la cara sud del massís de la Maladeta, però avui tampoc el veurem!


Al cim, una pedra indica l'altura de l'Estibafreda (2702 m.?), tot i que els mapes el situen una mica per sota dels 2700.


Foto oficial del cim...


...i avall que fa baixada! Si us agrada córrer per la muntanya aquí xalareu, perquè el terreny és òptim per fer-ho. Es considera un "pic de vaques", com literalment podeu veure a l'esquerra de la foto...


Aprofitem la baixada per apropar-nos a uns estanyets...



...i des d'allà de nou avall per arribar a la cabana d'Ardonés, des d'on tornarem per la pista fins al cotxe. Ja veieu que la majoria de gent puja en cotxe fins aquí...


En resum, un cim molt fàcil amb molt bones vistes si el dia ho permet. Hem fet uns quinze quilòmetres i uns 820 metres de desnivell, i si voleu el track el teniu aquí.

divendres, 3 d’agost de 2018

Montardo d'Aran (2833 m.)

Nova ascensió a aquest clàssic de la Val d'Aran (i ja en van cinc) que té una de les vistes més espectaculars d'aquesta part del Pirineu. Ja sigui a l'hivern o a l'estiu la panoràmica està assegurada, així que l'Aneto, els Beciberris o els cims aranesos us esperen allà dalt.


Des de la banda aranesa cal deixar el cotxe al Pont deth Ressèc, on si voleu podeu pagar un taxi per estalviar-vos la pista forestal. No penso que en aquest cas valgui la pena, ja que els 200 metres de desnivell fins agafar el sender cap al refugi de la Restanca (a la foto) es superen ràpidament i tampoc hi ha molta distància.


En una hora i mitja escassa ens plantem al refugi de la Restanca, atapeït de gent que fa la Carros de Foc, entre ells molts estrangers. La travessa va la pena, però el preu exorbitat dels refugis pels qui decidim simplement venir a fer un cim coincidint amb la temporada estival realment és un atracament...

A l'endemà, seguim el GR-11 en direcció al Colh de Güellcrestada, passant abans pel Lac deth Cap deth Pòrt, des d'on remuntem tota la vall...



...per creuar cap a la banda ribagorçana del coll.


Una breu parada abans d'encarar la pujada final amb la superba imatge de l'estany de Monges i el cim de la Punta Alta (3014 m.)...


...i amunt fins al Còth deth Montardo, des d'on ja veiem el cim (a la foto següent).


I en unes tres hores des del refugi de la Restanca, ens plantem al cim del Montardo (2833 m.)...


...que com us deia té unes vistes magnífiques. A la foto següent, els Beciberris, el massís de la Maladeta (al fons) i els estanys de la Restanca i el de Mar, amb la seva característica illa.


Fetes les fotos, tornem per on hem pujat, tot gaudint de les darreres vistes sobre les muntanyes araneses.




En total, uns 600 metres de desnivell el primer dia i uns 800 el segon. Compteu que per arribar al refugi us caldran un parell d'hores i a l'endemà, unes tres hores fins al cim i unes tres més per tornar al cotxe.

diumenge, 15 de juliol de 2018

Pic de Gerri (2859 m.)

Ruta no apta per amants de camins molt marcats, ja que aquí haureu d'anar buscant els millors passos cap al cim del Pic de Gerri. Navegant per wikiloc he vist algun track que hi accedeix per la cara nord, però per la cara sud, per on vam pujar nosaltres, no n'he trobat cap. Bé, ara ja el teniu, però agafeu també el mapa i afineu els sentits, perquè els GPS poden fallar i cal orientar-se bé en aquesta ruta.

Iniciem la marxa al poble de Tor creuant el barranc de Vallpeguera tot just iniciat el camí. Guanyem altura en direcció a les restes de Sant Pere del Roc (castell - ermita situat damunt del poble) sense arribar-hi...



...per anar buscant el pas cap al proper punt clau de la ruta, la pleta del Sou, un prat amb restes d'una construcció situat just a l'entrada del tram boscós de la ruta. Des de la pleta, veureu el Pic de Gerri, encara lluny.



Aquí veurem unes traces de sender que s'endinsen cap al bosc de Comadecús, i avançarem prècticament en línia recta, sempre buscant el millor pas, fins arribar a un petit coll rocós situat dins el bosc (a la foto següent) que és el pas clau de la ruta.


(Foto: Roger Segarra)

Des d'allà, seguim igualment en direcció nord travessant el bosc, fins a creuar el riu de Palomer. Fins aquí haurem guanyat només 500 metres de desnivell tot i portar prop de dos hores de camí, però pel bosc bàsicament fareu un flanqueig en línia recta i els arbres i l'herbassar us dificultaran el pas. Un cop al riu de Palomer, girem la vista i veiem el bosc i la pleta del Sou.


Creuem el barranc anirem a buscar un petit coll (a la foto) que dóna accés a l'aresta del Pic de Gerri. No hi ha camí d'accés i el terreny és força desagraït, així que calma i paciència per guanyar, ara sí, un fort desnivell de prop de 250 metres.

(Foto: Jacint Millat)

Un cop superat el coll només caldrà remuntar l'aresta...

(Foto: Jacint Millat)

...fins que cada cop veiem més proper el cim. Del collet fins al cim encara ens quedaran uns 400 metres de desnivell.


Tot pujant veiem els cims del Monteixo i del Pic de Norís, amb la cresta que els uneix...


...fins que fem cim al Pic de Gerri, de 2859 metres.



Un cim solitari i amb vistes espectaculars. La muntanya del fons és el Comapedrosa (2942 m.), sostre d'Andorra.


I també cap a la Pica d'Estats, Sotllo, Baborte, etc... En primer pla la Pica Roja, on érem ahir.



A la foto següent, mirant per on hem pujat, que de ben segur hi ha passat poca gent.


La ruta la fareu en unes 7 hores, i hi ha uns 1300 metres de desnivell. Aquí teniu el track, però ja us he dit que no hi ha camí i cal que porteu el mapa i el sentit de l'orientació ben esmolat.

I si necessiteu bones indicacions, pregunteu a la Pili de Casa Sisquet de Tor, que amablement us indicarà. Igualment, podeu encomanar-li el dinar que fareu per celebrar el cim. Reserveu al telèfon 645 048 827.


dissabte, 14 de juliol de 2018

La Pica Roja (2903 m.) i els Pics de Romaset (2839 m. i 2841 m.)

De "pics" n'hi ha molts i de "piques" no tantes, però de ben segur que si parlem de "la Pica" a tots ens ve al cap la Pica d'Estats. Bé, és normal, que faci 3000 metres i sigui el sostre de Catalunya fa que sigui un cim conegudíssim i  molt visitat, especialment ara a l'estiu.

Però allà al costat hi ha una altra pica, que segur que heu vist al mapa i heu dit "hi he d'anar", però és clar, ha de competir amb els pics veïns de Monteixo, Baborte o Baiau, i sempre queda com una opció per un altre dia. Doncs bé, no feu com nosaltres d'anar-ho postergant i aneu-hi, perquè en mig de la massificada zona de la Pica d'Estats trobareu un lloc ben tranquil i amb unes magnífiques vistes.

L'ascensió s'inicia en direcció al refugi de Vall Ferrera pel camí que porta cap a l'estany de Sotllo...


...fins que prenem un camí a la dreta que segueix el barranc d'Areste. El creuem a la cota 2090 per un pont de fusta...



...i seguim amunt el barranc del Port Vell. Per pujar a la Pica Roja podeu seguir el camí fitat fins al Port Vell i des d'allà pujar al cim, però us recomano que seguiu un altre itinerari. A partir de la cota 2250 (aprox), on arribareu a un petit pla, gireu a la dreta i enfileu-vos a la carena de la Pica Roja...


...des d'on seguireu un itinerari panoràmic fins al cim.


...per gaudir d'una vista poc usual de la zona de la Pica d'Estats.


Foto de cim...


(Foto: col·lecció Roger Segarra)

...i iniciem el descens cap al Port Vell per ascendir després cap al Pic de Romaset. L'accés a aquest cim des del port cal fer-lo buscant els millors passos entre les canals de roca i herba que ens porten a la carena. No és difícil però cal anar amb compte.


(Foto: Jacint Millat)

Pujant, la Pica Roja apareix davant nostre com un gran cim...


...i des dels cims de Romaset, una altra vista panoràmica cap a la Pica d'Estats.


Cap a la banda de França, l'estany de més a l'esquerra és el de Soulcem, i els que veieu en primer terme, els estanys de la Gardella.


De baixada, provem d'avançar directes cap a l'estany d'Areste (a la foto) però una paret ens talla el pas i no hi podem arribar, així que marxa enrera, retorn al cim, i des d'allà baixem cap a l'estany del Port Vell per després enllaçar amb el camí de pujada.


En total, tota la ruta la fareu en unes 8 hores i té uns 14 quilòmetres i 1400 metres de desnivell. I si voleu el track, punxeu aquí.