dissabte, 13 d’octubre de 2018

Tossal de les Torretes (1676 m.) x la llibertat


 Avui ha tocat fer una sortida especial, un acte reivindicatiu per reclamar la llibertat dels nostres presos polítics i el retorn dels exiliats. És per això que prop d'onze mil persones (que es diu aviat) ens hem inscrit a la iniciativa dels "Cims per la Llibertat", consistent en pujar un cim del nostre país per reclamar la llibertat dels represaliats.

Nosaltres hem triat el Tossal de les Torretes (1676 m.), fàcil de pujar i d'altura més aviat modesta, però ple de simbolisme perquè és el cim més alt de tot el Ponent català. Situat al Montsec, la muntanya de Ponent, ofereix unes vistes magnífiques cap a la plana de Lleida, al sud, i el Pirineu, al nord, tot i que avui una lleugera boirina no permetia tenir-ne gaire bona visió. No importa, perquè avui tocava pujar aquí per reclamar la llibertat de la Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica d'ençà que el govern espanyol va començar a perseguir i empresonar l'anterior govern de la Generalitat, acusats de mil barbaritats pel simple fet de convocar un referèndum per decidir el nostre futur. A Bèlgica la Meritxell és lliure, sí, però no podrà tornar a casa mentre estiguem sota el jou espanyol.

El punt de trobada ha estat l'Hostal Roig, una mica més amunt del congost del Pas Nou, a la històrica via que comunica Vilanova de Meià i Tremp. Allà hem deixat el cotxe i ens hem reunit amb la resta de gent (unes 700 persones) que avui hem fet el cim. Abans de la sortida, unes breus indicacions...



...i després amunt que fa pujada (però no gaire). A ritme alegre, hem guanyat els 600 metres de desnivell i 8 quilòmetres...


...que ens han pujat fins al punt més alt del Montsec....


...fins assolir el cim del Tossal de les Torretes en poc menys de dos hores, ben guarnit per l'ocasió.


 Abans no ha pujat la boira hem pogut gaudir del paisatge i el sol...



...fins que a les 12.30h ha començat l'acte. Cançons, alliberament de dos xoriguers del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, a Lleida, i una sentida intervenció de l'Anaïs Serret, germana de la Meritxell Serret. Els Segadors han posat punt i final a l'acte, i s'ha instal·lat una placa al cim en record de l'ex-consellera.


Acabat l'acte, desfem el camí, i tornem de nou a l'Hostal Roig on posem punt i final a la sortida.







dissabte, 18 d’agost de 2018

El Pic de Tour (2978 m.) i el Lustou (3023 m.)

Amb l'objectiu inicial de fer el pic de Lustou sortim de l'àrea de picnic de Fredançon, a la vall de Rioumajou, en un dia que havia de ser assolellat però de moment ha resultat ser emboirat. Ens esperen per davant prop de 1700 metres de desnivell positiu fins al cim del Lustou, un 3000 solitari d'aquells que cal anar expressament, ja que queda lluny de tot arreu i no té cap altre cim de tres mil metres aprop.


Iniciem el camí pista amunt fins que a l'altura d'un pont de ciment (que no creuarem) prenem un corriol a l'esquerra. Travessem una bonica zona herbosa amb uns avets i pins descomunals i seguim pujant barranc amunt, gaudint de la fresca del matí i l'aigua que baixa per tot arreu.


Travessem el barranc que hem anat seguint de pujada per arribar fins a la cabana de Thou (a uns 2050 m.), una cabana de pastors que pot fer-se servir en cas d'emergència. Fins al cim ja només queden 1000 metres de desnivell...



A partir d'aquí deixem la boira enrera i sí, el dia que ens prometien assolellat arriba.Comencem a guanyar altura en mig de l'espectacle dels cims del voltant sorgint del mar de núvols, mentre seguim un corriol fitat que creiem que porta al Lustou, tot i que finalment ens adonem que estem pujant al cim veí, el Pic de Tour. Decidim fer-lo i veure si des d'allà podem pujar a Lustou. A la foto següent, al coll del Pic de Tour...



...des d'on iniciem la cresta cap al cim, amb algun que altre pas aeri...



...i això sí, bones vistes. A la foto, vista cap al Pic de Guerreys (2972 m.), un altre dels cims importants de la zona.



Fem foto de cim amb la punta que darrera nostre pensem que és el Lustou...


(Foto: Jacint Millat)

...i busquem un pas cap a aquell cim, però un "destrepe" exposat ens fa repensar la situació. Així que tocarà perdre altura i guanyar-la de nou cap al Lustou, afegint una hora més de camí a la sortida. Baixem per una tartera en bones condicions i flanquegem per sota les parets del Lustou fins trobar una petita canal d'accés a la cresta, que remuntarem sense problemes...


(Foto: Jacint Millat)

...fins al cim del Lustou (3023 m.). Fins aquí hem estat unes cinc hores i quart, comptant "l'extra" del Pic de Tour.

(Foto: Jacint Millat)

Des d'allà les vistes són espectaculars, cap a la zona del Portillon d'Oô...



...el Vignemale i la seva gelera...



...o el veí Pic de Parraouis (2933 m.)


Fetes les fotos desfem camí per la cresta fins a tocar del gran "bivac"...


...i des d'allà comencem a perdre altura fins a tornar de nou al punt de sortida a Fredançon, 1700 metres de desnivell més avall, que alegrement baixarem en dues hores i quart.


En resum, unes set hores i mitja de sortida amb uns 1800 metres de desnivell positiu. I si voleu el track el podeu descarregar aquí.

dissabte, 11 d’agost de 2018

Pic d'Estibafreda (2692 m.)

Fa un parell de mesos, durant el "Gran Maratón Montañas de Benasque", vaig tenir l'oportunitat de fer cim a l'Estibafreda, un modest cim a la ratlla dels 2700 metres però amb unes panoràmiques impressionants. Bé, almenys això m'havien dit, però quan vaig fer cim durant la cursa no va haver temps ni de panoràmiques, ni de vistes, ni de fotos,ni de res, ja que el vent i el fred que hi feia s'encarregaven de fer-te baixar ràpid. Així, hem decidit tornar-hi, per comprovar si les vistes són tal com diuen, però tampoc ha sigut el dia, ja que aquesta setmana que hem passat a la Vall de Benasc la meteo no ha acabat de fer net.

Tot i que podeu fer un tram amb cotxe fins a la cabana d'Ardonés, nosaltres hem començat l'excursió a l'inici de la pista, per tal de fer-la una mica més llarga i escalfar una mica la musculatura abans de començar a guanyar desnivell. Des de la pista, ja tenim les primeres vistes del dia sobre el massís del Posets, amb algun que altre núvol.


En mitja horeta de camí, arribem a la cabana d'Ardonés, que utilitzen els pastors de la zona. Des d'aquí ja comencem a guanyar desnivell decididament...


...mentre anirem trobant fites que marquen el camí cap al cim,que puja bastant directe.


Arribem a una zona més planera des d'on ja veiem el cim de l'Estibafreda...


...i comença el contrast de colors entre l'herba i la pedra.


Els darrers metres es fan per un ampli llom que ens porta directament al cim...


...on arribem en dos hores justes des que hem sortit del cotxe.


Des del cim, vistes cap als pics de Vallibierna...


...els pics de Roques Trencades i Castanesa...


...i en aquesta panoràmica, a l'esquerra hauria d'aparèixer la cara sud del massís de la Maladeta, però avui tampoc el veurem!


Al cim, una pedra indica l'altura de l'Estibafreda (2702 m.?), tot i que els mapes el situen una mica per sota dels 2700.


Foto oficial del cim...


...i avall que fa baixada! Si us agrada córrer per la muntanya aquí xalareu, perquè el terreny és òptim per fer-ho. Es considera un "pic de vaques", com literalment podeu veure a l'esquerra de la foto...


Aprofitem la baixada per apropar-nos a uns estanyets...



...i des d'allà de nou avall per arribar a la cabana d'Ardonés, des d'on tornarem per la pista fins al cotxe. Ja veieu que la majoria de gent puja en cotxe fins aquí...


En resum, un cim molt fàcil amb molt bones vistes si el dia ho permet. Hem fet uns quinze quilòmetres i uns 820 metres de desnivell, i si voleu el track el teniu aquí.

divendres, 3 d’agost de 2018

Montardo d'Aran (2833 m.)

Nova ascensió a aquest clàssic de la Val d'Aran (i ja en van cinc) que té una de les vistes més espectaculars d'aquesta part del Pirineu. Ja sigui a l'hivern o a l'estiu la panoràmica està assegurada, així que l'Aneto, els Beciberris o els cims aranesos us esperen allà dalt.


Des de la banda aranesa cal deixar el cotxe al Pont deth Ressèc, on si voleu podeu pagar un taxi per estalviar-vos la pista forestal. No penso que en aquest cas valgui la pena, ja que els 200 metres de desnivell fins agafar el sender cap al refugi de la Restanca (a la foto) es superen ràpidament i tampoc hi ha molta distància.


En una hora i mitja escassa ens plantem al refugi de la Restanca, atapeït de gent que fa la Carros de Foc, entre ells molts estrangers. La travessa va la pena, però el preu exorbitat dels refugis pels qui decidim simplement venir a fer un cim coincidint amb la temporada estival realment és un atracament...

A l'endemà, seguim el GR-11 en direcció al Colh de Güellcrestada, passant abans pel Lac deth Cap deth Pòrt, des d'on remuntem tota la vall...



...per creuar cap a la banda ribagorçana del coll.


Una breu parada abans d'encarar la pujada final amb la superba imatge de l'estany de Monges i el cim de la Punta Alta (3014 m.)...


...i amunt fins al Còth deth Montardo, des d'on ja veiem el cim (a la foto següent).


I en unes tres hores des del refugi de la Restanca, ens plantem al cim del Montardo (2833 m.)...


...que com us deia té unes vistes magnífiques. A la foto següent, els Beciberris, el massís de la Maladeta (al fons) i els estanys de la Restanca i el de Mar, amb la seva característica illa.


Fetes les fotos, tornem per on hem pujat, tot gaudint de les darreres vistes sobre les muntanyes araneses.




En total, uns 600 metres de desnivell el primer dia i uns 800 el segon. Compteu que per arribar al refugi us caldran un parell d'hores i a l'endemà, unes tres hores fins al cim i unes tres més per tornar al cotxe.