dimarts, 28 de gener del 2014

La batalla de l'Ebre.14 itineraris en BTT.


El passat mes de juny vaig tenir el privilegi de ser un dels guanyadors d'un accèssit del premi Vèrtex a un recull d'itineraris excursionistes, i dic un dels guanyadors perquè per primer cop en les tretze edicions del premi es van reconèixer dos reculls d'itineraris. D'una banda el de la batalla de l'Ebre, i l'altre va ser el de David Claret "A peu de la Cerdanya a Barcelona. 25 excursions d'estació a estació de tren", on es proposen vint-i-cinc excursions que enllacen totes les estacions de la històrica línia ferroviària que porta de la capital del país a la Cerdanya.

Ambdues guies han estat editades a la col·lecció Azimut de l'editorial Cossetània, editorial vallenca que demostra any rere any que l'excursionisme és ben viu a casa nostra. Les col·leccions Azimut, Azimut comarcal (a peu o en btt) o la dels Senders de Catalunya no fan més que posar de manifest que al nostre país l'excursionisme caldria elevar-lo a la categoria d'esport nacional. Ja no pels milers de federats a la FEEC, sinó pels centenars de persones que inverteixen hores, temps, esforç, família... en fer un recull d'itineraris o ressenyar una ruta perquè els altres en gaudeixin, donant a conèixer un racó del país, un episodi de la història, o aquell espai natural que es troba lluny de la ciutat on vivim.

I amb els llibres damunt la taula de l'estudi, mentre en fullejo un dels exemplars, m'adono de la feina feta, de les hores passades, dels quilòmetres recorreguts...i que igual que jo i en David Claret hi hem invertit il·lusió i més il·lusió, segur que ara mateix, en algun lloc del país, algú ja està pensant en posar negre sobre blanc aquella ruta que acaba de descobrir o bé una altra que ha fet desenes de cops.

Potser sí que en temps de "tracks" i GPS els que encara escrivim guies excursionistes podem semblar uns romàntics del paper, però no és romanticisme el que ens motiva, sinó el fet de poder transmetre als demés les sensacions que hem tingut solcant amunt i avall un tros del país, ja sigui a peu, damunt la bici, escalant una paret o davallant un barranc. Lluny de la fredor de la pantalla de l'ordinador, cal reivindicar les guies excursionistes com una mostra més de la nostra cultura, com un exemple de la vitalitat de tots aquells que no pretenem res més que compartir la nostra dèria particular.

Espero que gaudiu fent les rutes tant com jo ho he fet preparant-les.

PD: Si voleu veure alguna de les rutes, remeneu a l'apartat "Llocs i activitats" d'aquest blog.


dissabte, 11 de gener del 2014

La vall d'Incles

Més enllà del soroll i les cues de les estacions d'esquí andorranes, el cert és que el "país dels Pirineus" guarda magnífics racons per descobrir. És el cas de la vall d'Incles, lloc que encara no coneixia i on ha valgut la pena anar-hi.

Iniciem la sortida amb l'objectiu d'assolir el pic de la Cabaneta (2818 m.), una ascensió fàcil però llarga, ja que cal remuntar la llarga, llarga pista que solca la vall abans de començar a guanyar altura.



 (Foto: Lo Folguereta)

El camí circula a tocar del riu d'Incles, que creuem per un pontet per començar a tirar amunt.


Tot i que el dia ha començat tapadot, sembla que vol obrir-se. Just al contrari del que van dir a la previsió meteorològica...


Creuat el riu, comencem a guanyar altura seguint el torrent de Sisqueró. Primer per unes pales entremig del bosc amb una neu crosta una mica emprenyadora. Esperem que més amunt estigui millor.


Finalment acaba el bosc i arribem a una zona més plana...


...que creuem en direcció al refugi de Sisqueró, un dels molts refugis lliures -i ben conservats- que hi ha a Andorra.



Un cop al refugi continuem guanyant altura per unes pales molt temptadores que hi ha darrera seu. Veiem traces de baixada -possiblement d'uns altres esquiadors que ens hem creuat- i creiem que anem en la bona direcció, així que cap amunt...


...però no ho tenim del tot clar, així que cal consultar el mapa i aclarir-nos amb el GPS. Error. ens hem equivocat amb el camí de pujada, i  caldrà replantejar-nos l'objectiu. D'altra banda, pel lloc d'on havíem de baixar de la Cabaneta -que veiem des d'aquí- tampoc hi ha molta neu. No passa res, passem al pla B i veiem al mapa la possibilitat d'anar al Pic de Sisqueró, que queda més a prop.


Enfilem la vall i veiem el cim al fons...


...on no sabem si podem arribar amb esquís ja que el camí ens porta directes cap a una aresta. Els deixem aquí i enfilem la darrera pujada...


...que farem a peu o intentarem amb esquís fins assolir l'aresta.



(Foto: Lo Folguereta)

A l'aresta veiem que el pas cap al cim no està en gaire bones condicions, així que decidim acabar aquí l'ascensió, gaudir de les vistes, i començar el descens.


Cap a la banda de França, unes magnífiques agulles. No en sé el nom.


Recuperem els esquís, foto de grup...


 (Foto: Col·lecció Roger Segarra)

i avall!


Les primeres pales, les millors, amb una neu transformada que es deixa esquiar força bé. Com xalem!

 (Foto: Emi Pardo)


(Foto: Col·lecció Lo Folguereta)

Baixant de nou cap a la zona de les pletes de Sisqueró, on hi ha el refugi. El riu dibuixa unes boniques formes en mig de la neu.


Enfilem de nou el bosc que baixa a tocar del torrent i un cop a la pista tocarà "remar" tot baixant cap al cotxe. Avui no hi ha hagut cim però ha estat una molt bona esquiada en una vall per descobrir.