Tot i haver-hi passat desenes de vegades per davant, mai encara havia pujat a la Roca Regina. Anant cap al Pallars, i tot just creuades les parets de Terradets, la Roca Regina apareixia durant uns segons a la vista, suficients per observar la magnífica paret que amb aquest nom s'alça damunt del barranc del Bosc. D'aquest any no passava, i al límit del canvi de xifra, hem anat a conèixer-la. La ruta és ràpida i senzilla, però val la pena dedicar-li un matí per descobrir aquest racó a les portes del Pallars Jussà.
Iniciem la ruta a l'estació de Cellers, travessant a via i en direcció al Barranc del Bosc. Trobarem diverses senyals al llarg del recorregut, fites i marques de pintura.
Quan pujàvem amb el cotxe, semblava que aquesta zona era l'única on hi havia boira, i efectivament així ha sigut. Costarà veure el sol, però més amunt el cel es veu més clar.
Sí, a mesura que guanyem altura el cel s'obre i apareix davant nostre la cara nord del Montsec.
Mirant al nord, tenim la capçalera del Flamisell just davant nostre, amb neu ben recent. Sota la boira, la Conca de Tremp.
D'esquerra (si no m'equivoco) a dreta el Peguera, el Mainera, la Pala Pedregosa i el Montsent de Pallars.
Fem les fotos de rigor al cim de la Roca Regina (727 m.)...
...i agafem el camí de baixada, en direcció al Barranc del Bosc. Com veieu, el sol s'acaba i tornem a la boira.
De baixada, anirem contemplant, quan ens deixi la boira, la paret de la Roca Regina. Un pany de paret de 500 metres amb vies d'escalada d'elevat compromís.
Arribem al fons del barranc, que baixa sec, i que ens permet veure les curioses formes que l'aiguaha esculpit a la roca.
La Roca Regina va treient el cap...
...fins que podem veure les seves formidables dimensions. En aquella mena de balconet que hi ha al capdamunt és on hem fet la foto de cim.
Baixant ja veiem el pont de la via i seguirem el camí fins a la carretera C-13.
La travessem i prenem l'antiga carretera que pujava cap al Pallars. Ara només està transitada pel personal de la presa de Terradets i plena de cotxes aparcats i furgonetes dels escaladors.
Travessarem els antics túnels, passarem a tocar de l'accés a la Cova dels Muricecs i seguirem la carretera fins arribar de nou a l'estació de Cellers.
En resum, una sortida curteta (la vam fer en menys de quatre hores tranquilament), d'uns 10 quilòmetres i amb uns 450 metres de desnivell. I si voleu el track que vam seguir, cliqueu aquí.
