dissabte, 22 de juny del 2019

Pic de Delluí (2802 m.)

Passats uns dies des de la Ribalera, no hi ha millor punt i a part per la temporada de curses que recuperar les sortides estivals de bota, bocata i càmera de fotos, i amb la calma que permet la caminada, assaborir els cims pirinencs.

A la Vall Fosca, malgrat el telefèric, la Carros de Foc i la facilitat de l'accés, encara és possible trobar algun racó solitari, i aquest és el cas del Pic de Delluí. La majoria de la gent que circula entre els refugis de l'Estany Llong i el de la Colomina, ometen l'ascensió a aquest cim tot i la proximitat de la Collada de Delluí, des d'on l'assolirem amb facilitat.

Des de la presa de Sallente guanyem altura cap al carrilet. Pujant, les primeres vistes del dia ens mostren el Pic Espada i, a la llunyania,el Pic de Filià o Pallassos, un altre dels emblemàtics de la Vall Fosca.


Passat l'estany Gento, ens endinsem a la zona lacustre de la capçalera del Flamisell, i mirant enrere veiem el traçat de la Vall Fosca i les successives muntanyes amb el Montsec a l'horitzó.


Més amunt ja veiem alguns dels gegants de la zona com, d'esquerra a dreta, la Pala Pedregosa (2882 m.), el Montorroio (2862 m.) i el Montsent de Pallars (2883 m.).


De camí a l'estany Tort, el més gran de la zona, tornen a aparèixer les vies del carrilet que es va fer servir per construir les preses de la zona i, encara lluny, ja veiem el Pic de Delluí.


Arribats a l'estany d'Eixerola remuntem barranc amunt en direcció al Coll de Delluí. A la foto següent, el coll (a la dreta) i el cim de Delluí.


Tot pujant, tenim aquestes espectaculars vistes sobre el Pic de Tort i els estanys d'Eixerola i Cubieso...


...que competeixen amb les vistes que, des del coll de Delluí, tenim cap a la vall de Delluí i els seus estanys,en el camí de baixada cap al refugi d'Estany Llong, ja situat a l'Alta Ribagorça.


Des del coll, enfilem la fàcil aresta, on trobarem fites i indicis de sender, i pugem directes cap al cim.



Un cop dalt, bones vistes cap a totes direccions: cap a la serra de les Mussoles i el Pic de Morrano...


... cap al Peguera, el Pic de Tort, el Montsent, l'estany Tort...


...i el veí Pic de Mariolo (2857 m.) que es veu a tocar des del cim del Delluí. De fet, els podeu fer els dos el mateix dia si voleu, allargant les hores de la sortida.


De baixada, no ho farem per la cresta (itinerari groc), sinó que mirarem de fer-ho per una tartera (itinerari roig) que ens permetrà guanyar temps sense haver de tornar al collat.


Des de l'estany de l'Eixerola, ja només caldrà desfer el camí fins al cotxe, acomiadant el Pic de Delluí des de l'estany Gento, on el veurem (a la foto, el cim més llunyà) per darrer cop.


En total unes set hores de sortida, parades a banda. És llarga (uns 21 quilòmetres) i amb uns 1100m metres de desnivell positiu. El track, per un problema tècnic, no us el puc oferir aquest cop, però recordeu que res substitueix un bon mapa!

diumenge, 2 de juny del 2019

Trail Lo Búnker (22 km, 1200 d+)

Ja feia uns anys que tenia aquesta cursa en ment, però un any per lesió, un altre per coincidir amb altres curses, la cosa s'anava allargant i no arribava mai el moment de participar-hi, fins que enguany ha sigut possible fer aquest magnífic recorregut pels voltants de Foradada, a la Noguera. Tot i això, la calorada que hem hagut de patir ha fet que sobretot els darrers quilòmetres fossin de pura supervivència! A la foto següent, la sortida des de Foradada.

Foto: Jordi Farré

Els primers tres quilòmetres són ben suaus, tal com ens havia anunciat l'speaker, i fan que la gent surti animada. Comencem a trobar pel camí unes marietes pintades que ens porten a l'entrada d'un túnel, que la cursa travessa, i que formen part del "Land Art Foradada", un projecte artístic que recentment s'ha batejat amb el nom de Bel Gatell, una professora resident a Foradada que va morir fa pocs anys. Els que la coneixíem l'enyorem molt.

Passats aquests primers quilòmetres, la cursa afronta la primera pujada de veritat, que culmina a les Penyes del Mania, a la foto següent, i des d'on tindrem les primeres vistes d'altura.

Foto: Antoni Colom

Des d'allà, primera baixada del dia, per arribar per un bonic sender al poblet de Rubió de Dalt i seguir baixant fins al despoblat de Rubió de Baix. Abans, però, guanyem una mica de desnivell per passar pel castell de Rubió, en un espectacular emplaçament, i l'església de Sant Eudald.

 Castell de Rubió. Foto: Viquipèdia

Travessem el càmping Cel de Rubió (a tocar del riu Segre) i després de passar entre unes vinyes iniciem la pujada més llarga de la cursa, a la que si li sumem la calor, encara semblava més dura. Sort de "l'avituallament" del porró, que ajudava a pujar muntanya amunt una mica més alegre.

Acabada la pujada, la següent cota a superar és el Munt de Montsonís (509 m.), vèrtex geodèsic des d'on iniciem la baixada cap al poble de Montsonís. Pel camí anem trobant diferents intervencions artístiques en el paisatge de la zona. Sens dubte, la més espectacular, "lo padrí de Montsonís"...


Foto: Jordi Farré

...que ens veu passar poc abans d'arribar al poble, on travessarem el seu conegut castell, que veieu a la foto següent. Llàstima que a aquestes altures el cansament ja es comença a notar i no podem fixar-nos en els detalls de la fortalesa, però la fresqueta de les sales és d'agrair.

 Castell de Montsonís. Foto: Viquipèdia

Acabat el "tour" turístic al castell ja només queda resistir els darrers quatre quilòmetres, que no són precisament plans, fins a Foradada, on abans de creuar la meta farem una darrera pujada per passar a tocar de la Roca Foradada que dóna nom a la població. Allà hi trobem un grup de recreacionistes de la guerra civil, i és que al llarg de la cursa hem anat trobant "soldats" de l'Exèrcit Popular de la República prenent posicions pels búnquers de la zona...

 Foto: Associació Batalla del Segre

...ja que els búnquers de Foradada formaven part de la línia defensiva L-2 que el govern de la República havia ordenat construir a Catalunya per aturar una possible ofensiva dels franquistes durant la guerra civil. Malgrat l'esforç, no va servir de res.

Encarem la darrera baixada per passar per l'ermita de Sant Urbà...


Foto: Antoni Colom

...i finalment acabar la cursa arribant a la zona del poliesportiu. Una cursa molt bonica, amb corriols molt corredors -m'esperava trobar molta més pedra solta- i que caldrà tornar a fer un any amb menys calor per poder-la gaudir com toca. I si voleu el track, el teniu aquí.