De Norís al Norís

Ben tornats al poblet de Norís, l'objectiu per l'endemà és assolir el cim que porta el mateix  nom. El poblet de Norís, igual que altres de la Vall Ferrera, reb als visitants amb aquest cartell. Tan pesats que són alguns amb allò del caràcter mediterrani dels catalans... Catalunya va nèixer terra endins, al Pirineu per ser concrets!

Entrant en matèria, sembla que la pala somital del Norís és una d'aquelles esquiades somiades del Pirineu, així que haurem de comprovar si és cert. Ens endinsem per la pista de la Vall Ferrera, i gràcies a la perícia del conductor tot terreny aconseguim arribar amb el jeep fins a tocar dels 2000 metres. En queden prop de 900 de desnivell pel cim, i l'avantatge de sortir de tant amunt és que entrada la primavera podem calçar-nos els esquís a tocar del cotxe. 

Iniciem l'ascensió pel bosc de Norís en un dia de meteo fantàstica. Anem guanyant altura entre els arbres en direcció a l'estany d'Aixeus. 

Conforme el bosc s'aclareix, podem veure les restes d'allaus que cauen de les parts més altes. Encara hi ha molta neu (massa) per ser finals de maig i els darrers dies ha fet bastanta caloreta.

Arribats a l'estany d'Aixeus podem gaudir de les primeres vistes aèries. Al mig de la foto el Monteixo, un dels reis de la zona (amb el permís de la Pica d'Estats).

Iniciem el tram de pujada cap al plató somital, des d'on gaudim d'aquesta magnífica vista sobre la Pica d'Estats i el Sotllo. Avui és un dia amb una atmosfera neta, neta que permet allargar la vista pràcticament a l'infinit.

Ja només queda remuntar la pala final del Norís, que com ens havien dit, promet una esquiada bestial. A més la neu està en unes excel·lents condicions, fins i tot un pel gelada, que farà que puguem lliscar d'allò més bé!

I després de la darrera suada, l'arribada al cim del Norís.

Multitud de cims i pic darrera nostre. La més alta, la Pica d'Estats, amb moltíssima neu.

Una foto del Monteixo. Si d'aquí poc han de fer la "Cuita al Sol"... arribaran al cim amb esquís?

Foto de cim al Norís (2835 m.): Jacint, David, Roger, Oriol i Edi.

 Baixant del cim gaudint de la neu!

Si voleu el track el teniu aquí

Ordesa sempre és Ordesa

Nova visita al Parc Nacional d'Ordesa, en un any excepcional de neu i aigua per tot arreu que li dóna aquests primers dies de desgel un aspecte molt "canadenc". Boscos, neu, vistes espectaculars...el còctel de sempre però amanit amb el so dels rius ben plens i les congestes de neu que li donen color.

Iniciem el camí pels frondosos boscos de la vall d'Ordesa...

 ...que ens apropen a les vistes sobre els salts d'aigua i els barrancs encara plens de neu.

Realment la primavera és una època de contrastos. No hi ha fulles als arbres i encara força neu a les obagues. en canvi, un dia esplèndid amb un cel ben blau.

Una de les joies del camí: las "Gradas de Soaso" anomenades així per la forma esglaonada que pren el riu en aquest tram. A partir d'aquí les vistes no fan més que guanyar en espectacularitat.

Al tram final del camí fins hi tot quan et dones la volta hi ha bones vistes!

Vista brutal sobre el Monte Perdido (3355 m.), la tercera altura del Pirineu, i el Soum de Ramond (3263 m.), que té aquest nom per l'explorador de la zona Louis Ramond de Carbonnières.

I el premi final, l'arribada a la cascada de Cola de Caballo. queda clar perquè té aquest nom, no?

De tornada veiem que baixa aigua per qualsevol lloc. Per damunt de 2000 m. encara hi ha molta neu, i en aquesta imatge veiem un munt de salts d'aigua que baixen per tot arreu fruit del desgel.
 

 I per acabar, una imatge del Pic d'Otal (2709 m). Queda fora del parc, cap a la zona de Bujaruelo, i la veritat és que dóna ganes d'anar-hi!