Tot i que certa propaganda ens vol vendre cada estiu la idea de la mediterraneïtat com quelcom essencial del nostre tarannà, són els Pirineus l'espai que ha forjat bona part de la nostra història nacional: la major part dels comtat catalans eren pirinencs; el tractat dels Pirineus va dividir el nostre país en dos, i els Pirineus han estat escenari d'episodis cabdals de la nostra història, com la desfeta de 1939, que va fer fugir, muntanyes enllà, milers de persones que havien lluitat per la llibertat i la democràcia, o que simplement fugien del feixisme.
Aquest darrer fet, també va produir-se en sentit contrari, i durant la segona guerra mundial els Pirineus van esdevenir un espai de trànsit per milers de fugitius del nazisme, que creuaven la serralada en direcció sud per poder fugir de les urpes nazis. Algunes d'aquestes rutes són les que proposen des "Perseguits i salvats" o la del "Camí de la Llibertat". Avui, doncs, recorrem una part d'aquesta última, però en sentit invers, ja que lògicament el recorregut històric hauríem de fer-lo venint des de França.
Iniciem la ruta a les bordes de Perosa, on podem deixar el cotxe. Aquesta zona, a cavall del Pallars Sobirà i la Val d'Aran, és realment bonica i no gaire visitada si la comparem amb altres zones properes amb més renom. Ara, també queda lluny de tot arreu. Al pàrquing de les bordes trobarem diferents cartells indicadors de les rutes de la zona, i nosaltres prenem el camí en direcció al coll de Clavera seguint el barranc del mateix nom.
La ruta s'inicia per pista, fins que més amunt trobarem un corriol que guanya desnivell amb força...
...i que ens portarà fins al petit estany de Clavera. De pujada haurem anat trobant marques de GR i alguna fita, així com cartells indicadors. A tocar de l'estany trobarem la cabana de Clavera, que pot servir com a refugi d'emergència. Un panell del Memorial Democràtic ens aporta informació sobre la vigilada frontera pirinenca durant els anys quaranta, una zona especial on no tothom s'hi podia apropar.
L'estany de Clavera marca una mica més de la meitat de l'ascensió, i des d'allà guanyem altura cap al coll de Clavera (a la foto)...
...des d'on traiem el cap a la vessant francesa i veiem l'estany Long.
Des del coll ja només caldrà seguir la carena...
...fins que fem cim al pic de la Pala Clavera (2678 m.). En algun altre mapa/ressenya he vist altures més altes, però a mi em marcava això.
Just al davant, la destacada silueta del Mont Valier (2838 m.), cim molt freqüentat pels francesos. Una parella que pujava amb mi han continuat cap aquest cim enlloc de pujar la Pala Clavera. El reservarem per una altra ocasió, ja que pujar-hi per la vessant francesa també mereix una excursió.
Aquí, una panoràmica. Les vistes són espectaculars!
I fetes les fotos, cap avall pel camí de tornada, amb aquesta magnífica vista de la zona de Marimanha (a l'Aran) des de l'estany de Clavera.
Una zona molt bonica i poc freqüentada, i una excursió que fareu en unes sis hores aproximadament. I si voleu el track, el teniu aquí.
