dissabte, 29 de juliol de 2017

Pic de Pessons (2864 m.)

Tres mesos després de la darrera entrada al blog i una aturada forçosa a causa d'una lesió, reprenem el fil muntanyenc -ara ja en mode estival- en direcció a Andorra, el "país dels Pirineus". En aquesta ocasió, visitem el circ dels Pessons per assolir el cim de mateix nom que s'aixeca damunt dels llacs de la zona.

Des del pàrquing de Grau Roig (a l'estació de Grandvalira) iniciem la sortida per una ampla pista forestal que ens porta fins al restaurant - refugi del Llac dels Pessons...


...on hi arriba força gent, ja que a banda dels senderistes hi arriba un bus 4x4 que deixa els turistes al restaurant, situat a tocar del primer llac (l'Estany primer) que veurem avui. Des d'aquí, ja veiem al fons el nostre objectiu, que és el primer pic començant per la dreta de la foto.


A partir d'aquí prenem el camí que trobarem marcat amb uns cercles grocs o els senyals blanc-i-vermells del GR, que ens portaran fins al coll de Pessons. Erròniament podríem pensar que són els senyals del GR11, però no, són els senyals del GR7, que comença/acaba a Andorra i arriba fins al Ports de Beseit, travessant Catalunya per les comarques interiors.


Conforme guanyem altura, anem passant a tocar dels diferents estanys del circ de Pessons. Realment una zona molt bonica.


Arribats a l'estany Rodó (2404 m.) i, lluny encara, veiem el cim i el coll d'accés a la dreta de la foto.



Tot i ser una zona molt freqüentada, a mesura que anem guanyant altura trobarem menys gent, ja que molts turistes opten per quedar-se al costat de l'aigua als primers estanys. A la foto següent l'estany de Meligar (2440 m.), on ja haurem guanyat la meitat del desnivell positiu de la jornada.



Arribem a la capçalera de la vall i enrera queden els estanys. El que veieu en primer terme és l'estany de les Fonts.


Ara toca mirar endavant i guanyar desnivell cap al coll de Pessons per la pujada més forta de la jornada...



...fins que un cop superat canviem de vessant i, per terreny més agraït, anem guanyant altura cap al cim del pic de Pessons. A l'altra banda de la carena, la vall del Madriu i l'estany de l'Illa.


Guanyem els darrers metres de desnivell...


...i fem cim al Pic de Pessons (2864 m.). Fins aquí han estat unes tres hores d'ascensió i uns 750 m. de desnivell positiu.


Des del cim, podem veure tots els estanys del circ, i damunt seu el Pic Alt del Cubil (2831 m.), que vam intentar amb esquís ara fa uns anys però que no vam poder fer. Ja hi tornarem.


Des del cim, també es veu perfectament l'estètic camí que puja al coll de Pessons, molt trillat per ser un pas important entre la zona dels Pessons i la vall del Madriu.


Aquí, una panoràmica, en un dia amb molta gent al cim. Nosaltres hem coincidit amb un gran grup de belgues.


I fetes les fotos, mitja volta i tornada pel mateix camí, tot i que també hi ha la possibilitat de fer una ruta circular en direcció al Montmalús i tornar a baixar a Grau Roig...


...sense que abans ens en puguem estar de fer una paradeta al restaurant que hi ha al primer llac (la gana ens pot), i és que fer una mica el turista tampoc està malament!


En resum, unes cinc hores i mitja de sortida i uns 750 metres de desnivell positiu. I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.


dissabte, 29 d’abril de 2017

Aneto (3404 m.)

Enguany, tancament de temporada d'esquí de muntanya "por todo lo alto". Després d'haver-ho ajornat un parell de cops aquest hivern, finalment cau el pic d'Aneto. No quedava gaire clara la previsió meteorològica però finalment van donar bon temps (fins al migdia) per dissabte, així que caldrà intentar-ho.

Fem nit al pàrquing de Llanos del Hospital, on hi ha molta gent que porta de cap el mateix objectiu que nosaltres, així que de bon matí comença el moviment. Tot i que el dia anterior ha nevat, aquí no ha quallat, i per tant tocarà carregar esquís una estona.


Després d'uns tres quarts d'hora de porteig, ens calcem els esquís i comencem a pujar cap a la Renclusa...


...des d'on comença la pujada de veritat cap al cim.


Anem guanyant altura cap al Portillón Superior. Hi ha gent, però menys de la que esperàvem. També bastanta gent amb raquetes i a peu, que avancen amb dificultat per la neu caiguda el dia anterior, que és manté pols. A la foto següent, pujant cap al Portillón amb el Salvaguardia al fons.


Al cap d'unes tres hores de sortir del pàrquing de Llanos, arribem al Portillón Superior (2895 m.) d'es d'on ja veiem el nostre objectiu. Abans, caldrà creuar la gelera.


De més aprop, les traces de baixada ja ens indiquen que el descens valdrà la pena. Això sí, primer caldrà guanyar-s'ho.


Una curta desgrimpada ens situa a la gelera, calcem esquís, i comença el llarg flanqueig...


...fins a situar-nos a les darreres rampes que porten cap al cim.



Deixem esquís, i cap al Pont de Mahoma, darrer pas abans del cim.

(Foto: Alberto Riverola)

I finalment, cim a l'Aneto (3404 m.), sostre del Pirineu!

 



Vistes cap al Tuc de Mulleres, on hi vam ser no fa gaire, i les muntanyes ribagorçanes. A l'esquerra de la foto, la Val d'Aran.


Vista cap al sud, en direcció al Vallibierna. Ja arriben els núvols. Tal com deia la previsió, avui el mal temps ve de sud i a partir del migdia, comença a tapar-se la zona de l'Aneto.


Tornem a creuar el Pont de Mahoma per recuperar els esquís...


 (Foto: Alberto Riverola)

...i avall cap als Aigualluts, uns 1300 metres de desnivell més avall. La primera part de l'esquiada la fem sobre dos pams de neu pols espectacular.

 (Foto: Alberto Riverola)

video


Més avall, la neu està més encostrada, però encara es deixa governar prou bé.



En una hora de descens, arribem als Aigualluts. Més amunt, a l'Aneto, ja han arribat els núvols. Semla que el temps canvia a pitjor.

 (Foto: Alberto Riverola)

I  a partir dels Aigualluts esquiem algun tram, però la neu ja gairebé ha desaparegut, així que tocarà carregar de nou els esquís fins a tornar al pàrquing de Llanos del Hospital.


En total, han estat unes 6 hores d'ascens fins al cim, amb gairebé 1800 metres de desnivell positiu. Una hora més per baixar fins a Aigualluts (amb alguna parada), i finalment una hora i mitja de porteig fins al pàrquing. I si voleu el track que vam seguir, el podeu descarregar aquí.

diumenge, 9 d’abril de 2017

Pic de la Font Blanca (2906 m.)

Quan la calor apreta i la neu a cotes baixes comença a fondre, Andorra sempre és una bona opció. El fet que puguem arribar en cotxe fins a una altura considerable, facilita la pràctica de l'esquí de muntanya sense haver d'arrossegar (gaire) els esquís a l'esquena muntanya amunt. El cim triat, el Pic de la Font Blanca, que segons hem llegit, és un dels millors descensos que es poden fer a el país dels Pirineus. Així que, cap allà hi falta gent.

De bon matí, preparem els trastos i comencem el camí amb els esquís a l'esquena, remuntant uns 150 metres de desnivell a peu seguint el camí d'estiu, amb algun pas entretingut...


(Foto: Lo Folguereta)

Més amunt arribem a un pla des d'on veim el primer collat que hem de superar avui, encara amb la neu ben dura.



A l'altra banda de la vall, el sol ja arriba a les pistes d'Ordino - Arcalís. Pocs esquiadors ja a aquestes altures de la temporada, però encara hi ha molta neu.



Superat el primer collat, un altre pla, i un segon, i un tercer collat que anem superant...




(Foto: Jacint Millat)

...fins arribar a l'aresta del Font Blanca, que cal remuntar per guanyar els darrers 150 metres de desnivell. A la foto següent, l'inici de l'aresta i el cim al fons.



Conforme pugem, anem guanyant verticalitat...



...fins situar-nos a tocar del cim.



I després d'unes tres hores d'ascensió, fem cim al Pic de la Font Blanca (2906m.)


(Foto: Jacint Millat)


(Foto: Jacint Millat)

El dia radiant fa que les vistes siguin encara més espectaculars...


(Foto: Lo Folguereta)

Vista cap a la Pica d'Estats i el Montcalm...



...i una espectacular panoràmica.



Fetes les fotos, iniciem el descens. La pala somital del Font Blanca ens permet fer un descens de prop de 450 metres, directe, ràpid i sostingut, però que cal afrontar amb una neu en condicions. Absteniu-vos de baixar-hi si la neu no està ben assentada!

 (Foto: Lo Folguereta)

Després de la pala somital, el terreny perd verticalitat, però encara permet una magnífica esquiada...


(Foto: Lo Folguereta)

Més avall, anem buscant els "millors" passos per apurar la neu dins el bosc...

 (Foto: Jacint Millat)

...fins que creuem el riuet de nou i en poc més de cinc minuts de porteig tornem al cotxe.

(Foto: Jacint Millat)

En resum, una sortida d'uns 1000 metres de desnivell que fareu en unes tres hores i poc. La baixada, molt ràpida, ja que en 30 minuts ja hem esquiat fins al bosc. Penseu que la meitat del desnivell el baixareu ràpidament per la pala somital que només podeu afrontar amb neu òptima. En cas de dubte, baixeu per on heu pujat. I si voleu el track, el teniu aquí.