dissabte, 1 de desembre del 2018

Pica Cerví de Durro (2655 m.)

Tot i que a principis de novembre va caure una nevada important, un mes després ja no en queda gairebé res. Sortim de casa amb la intenció de fer el Corronco de Durro, però és que pràcticament no té neu fins 200 metres abans del cim. Així, decidim canviar d'objectiu i intentem salvar el dia pujant a la Pica Cerví de Durro, un modest cim que s'assoleix des de les pistes d'esquí de Boí-Taüll.

Molta gent per les pistes amb esquís de muntanya, senyal que fora de les zones d'esquí alpí no hi ha gaire neu. Almenys a les pistes es pot entrenar per guanyar desnivell, tot i la incomoditat que suposa creuar-se amb els esquiadors que baixen pendent avall. A més, que lleig és foquejar per pistes, no?

La sortida no té gaire història. Des del pàrquing sortim pistes amunt fins a la Collada de les Bassetes, on deixem el domini esquiable...

(Foto: Jacint Millat)

...i anem pujant amunt amb els esquís, ja que per ara la neu encara està prou bé.

(Foto: Jacint Millat)

Més amunt deixem els esquís i comencem a caminar per l'aresta. És la part més bonica d'aquest cim, ja que ens ofereix bones vistes i imatges prou estètiques.

(Foto: Jacint Millat)

A la foto següent, arribant al cim...


...on fem la foto oficial de la jornada, al cim de la Pica Cerví de Durro (2655m.), amb el Corronco de Durro (2543 m.) en segon pla. Vam fer cim i vam continuar una mica més per l'aresta. Semblava possible anar fins al Cap dels Vedats d'Erta (2631 m.), però alguna pala de neu no es veia gaire clara i no hi vam arribar.


Baixant a recuperar els esquís veiem dos coneguts al cim del Corronco. Tenien la intenció de fer-lo amb raquetes, però dubtem que se les hagin posat.


I un cop recuperats els esquís, baixem per una pala en prou bones condicions fins trobar ràpidament els pistes d'esquí, des d'on tornarem al cotxe.

En resum, una sortida "d'emergència" per treure una mica les ganes d'esquiar, que es fa ràpidament (tres hores i mitja) i amb poc més de 600 metres de desnivell. L'altre cop que hi vaig pujar sí vam poder esquiar per l'aresta, però avui les condicions no ho permetien. I si voleu el track el teniu aquí.



dissabte, 10 de novembre del 2018

Pedalant pel front del Segre

Per tal de commemorar el 80è aniversari dels bombardejos que tingueren lloc sobre Bell-lloc d'Urgell, des del Club Alpí Bell-lloc hem organitzat una ruta BTT per alguns escenaris del front del Segre, front de la guerra civil espanyola entre abril i desembre de 1938, que passava pel bell mig de la ciutat de Lleida.

Bell-lloc d'Urgell era, durant la guerra civil, un petit poble del camp català, però quan el front se situa al riu Segre passa a estar a la reraguarda republicana més immediata, i per tant s'hi concentraven tropes que esperaven entrar en combat o bé ser destinades a algun altre lloc. Ben comunicat amb Barcelona per ferrocarril i carretera, esdevé objectiu de l'aviació feixista, que efectua diversos bombardejos el 1938, essent el del 27 de novembre el més mortífer: 21 soldats i 50 civils morts.

Avui hem decidit retre un primer homenatge a aquelles víctimes, explicant el quant, com i perquè va succeir, tot recorrent alguns dels escenaris del front del Segre. Sortim del Parc de Bell-lloc, on durant la guerra es situava "la mina", un col·lector d'aigües que es va fer servir de refugi improvisat i on, precisament, aquell fatídic 27 de novembre hi moren la majoria de civils que s'hi havien refugiat. A la foto següent, una foto del bombardeig del Bell-lloc per part de l'Aviazione Legionaria italiana.


(Foto: Arxiu Aviazione Legionaria)
 
Així, amb les bicis a punt, fem unes primeres explicacions per contextualitzar els bombardejos, l'establiment del front...

(Foto: Associació Batalla del Segre) 

...i ens dirigim cap al tossal de la Moradilla, on trobem un dels espais del front del Segre més espectaculars que es conserven a les rodalies de Lleida. Una altra part de l'expedició, guiada pels companys de l'associació Batalla del Segre, fan l'itinerari amb cotxe.

Arribem a la Moradilla. Aquí es va construir un búnquer, aprofitant un sortint rocós de la muntanya, i un sistema de trinxeres per protegir la carretera de Barcelona. Avui en dia encara es conserven alguns vestigis, malgrat el precari estat en que es troba. A la foto següent, entrant al búnquer...

(Foto: Associació Batalla del Segre) 

 ...del qual es conserva encara la placa del Batalló d'Obres i Fortificacions núm. 27 (XIIè Cos d'Exèrcit) que va construir-lo. Es va acabar només 15 dies abans que l'exèrcit franquista trenqués el front del Segre i comencés la invasió de Catalunya.

(Foto: Lo Folguereta)
 
El tossal de la Moradilla formava part de la L-1, una línia de defensa, formada per búnquers i fortificacions, que es situava just davant de la primera línia de front. Era la primera defensa amb la que comptava Catalunya en cas d'invasió, però malauradament no va servir de gaire. A la foto següent podeu veure l'extensa vista que es controlava des d'aquest punt.

(Foto: Associació Batalla del Segre) 

Acabada la visita posem rumb a la següent parada, el Tossal dels Morts d'Alcoletge. El nom no té a veure amb la guerra civil, sinó amb un jaciment ibèric que hi havia en aquest mateix turó. Aquí ens reb el Jordi, responsable del Centre d'Interpretació de la Guerra Civil "Ermengol Piró", l'únic d'aquestes característiques que tenim al pla de Lleida, i que relata com era la vida diària d'un poble del Segrià durant la guerra. Amb ell fem la visita a l'observatori que es va construir en aquest tossal, que s'ha recuperat i tematitzat per entendre millor la seva funció...

(Foto: Joan Ferrer)

(Foto:Joan Ferrer)

Aprofitem el dia radiant per fer foto de família...


(Foto: Lo Folguereta)

...i sortim en direcció al tossal de la Nora, prop d'Alcoletge, on també hi ha força restes de trinxeres búnquers i fortificacions, tot i que en un estat de conservació lamentable. Després d'una breu parada marxem cap a la zona del Tossal Roig, prop de Vilanova de la Barca, on hi ha un destacat complex de búnquers i nius de metralladora....

(Foto: Monxo03)

(Foto: Associació Batalla del Segre) 


(Foto: Associació Batalla del Segre)

...a més a més d'un panell informatiu per entendre millor com funcionava tot el complex, que no va arribar a utilitzar-se en combat perquè quan els feixistes van trencar el front els republicans s'havien retirat cap a l'interior de Catalunya.

(Foto:Lo Folguereta)

La propera parada és Vilanova de la Barca. Aquest poble es trobava a primera línia de front, i va ser durament castigat per l'artilleria feixista, fins al punt que el poble va quedar gairebé destruït del tot. Aquí, l'agost de 1938, l'Exèrcit Popular va intentar creuar el riu Segre amb l'objectiu de crear un cap de pont i plantejar una contraofensiva contra Balaguer. Tot això ens ho ha explicat en profunditat el Jordi Verdú, responsable dels espais de memòria de Vilanova de la Barca.

(Foto: Lo Folguereta)

A banda dels espais que podeu veure, on destaquen les restes del tanc T-26 soviètic que van aflorar a la superfície després de les riuades de 1982, el Jordi té una col·lecció bestial d'estris, armes i altres objectes relacionats amb la guerra civil a la sala cultural Macià Polo Verdú. No us la podeu perdre.

(Foto: Oriol)

Aquí podeu veure una foto de les restes del tanc i una altra del T-26 (tecnologia punta soviètica de 1938) en acció.

 (Foto: josepmaria61, extreta de wikiloc.com)

(Foto: Espais de Memòria de Vilanova de la Barca)

Anem ja de tornada, i posem direcció a Bellvís...

(Foto: Joaquim Folguera)

...on podem veure, a tocar del canal, diversos búnquers que tampoc van fer-se servir mai en combat. No hi ha explicació certa de perquè a Bellvís hi ha fins a sis búnquers al canal, però molt possiblement sigui perquè s'havia decidit situar aquí una posició defensiva important per impedir, o alentir, l'avenç enemic. Sembla que ara es volen recuperar i fer una ruta temàtica sobre la guerra civil, esperem que s'hi posi abans que acabin de fer-se malbé...

 (Foto: Associació Batalla del Segre)

I aquí posem punt i final a les visites d'avui, per tornar cap a Bell-lloc. Un detall de Mel Alemany, amb el logo de la sortida, ha servit per endolcir la jornada i recuperar l'energia. I finalment, la foto finish.

 (Foto: Associació Batalla del Segre) 

I si voleu el track de la sortida, només heu de clicar aquí!

A més, el proper 25 de novembre s'instal·larà a Bell-lloc una placa en record de les víctimes dels bombardejos, i el dia 27 s'hi farà una xerrada sobre els bombardejos a les terres de Ponent durant la guerra civil.










dijous, 1 de novembre del 2018

Commemoració del 80è aniversari dels bombardejos de Bell-lloc d'Urgell

Dins dels actes de commemoració del 80è aniversari del front del Segre, el dia 10 farem aquesta pedalada. Si voleu més informació cliqueu aquí.


dissabte, 20 d’octubre del 2018

Els "Cavallets del Vent". Pel Cadí i el Comabona (2548 m.)

Fa pocs dies va celebrar-se la Ultra Pirineu, una de les curses de muntanya del nostre país més conegudes, que cada any convoca el bo i millor dels corredors de muntanya d'arreu del món. Part del recorregut coincideix amb la magnífica travessa dels Cavalls del Vent, que recorre el Parc Natural del Cadí Moixeró i que permet assolir cims com la Tossa d'Alp (2537m.) o les Penyes Altes del Moixeró (2279 m.).

Fa uns anys vam fer la travessa en cinc etapes, ritme que permet gaudir dels paisatges a ritme tranquil (no sempre s'ha de córrer, no?) així com del caliu dels refugis que hi ha arreu de la ruta. Aquest cop, amb una nevada de darrera hora que ens ha desviat de la sortida original al Monte Perdido, hem optat per fer uns "cavallets del vent" (una mica menys de la meitat de la mítica travessa), compartint una part de l'itinerari i assolint un dels sostres del Cadí.

Iniciem la marxa al refugi del Gresolet en direcció al refugi Sant Jordi, on hi arribarem xino-xano en unes cinc hores de marxa, com indica el cartell. No us equivoqueu o acabareu al Pol Nord...



La ruta cap al Sant Jordi travessa primer uns bonics boscos que ara, a la tardor, realment estan esplèndids...


...per continuar després cap al Coll de Bauma i el Coll de la Vena. La ruta va combinant trams de pista i camins emboscats...



...passant a tocar d'antics masos abandonats, com el del Puig de Bagà.


Més endavant passem a tocar del refugi dels Vents del Cadí (que no forma part de la travessa dels Cavalls del Vent tot i que l'itinerari passa per davant) i ens endinsem a la zona dels Empedrats, la més bonica que visitarem avui, amb un barranc que baixa ben ple i que ens obligarà a algun que altre equilibri.



Tot pujant, ens desviem una mica de la ruta per anar a veure el "bullidor de la llet", un salt d'aigua que baixa ben ple i a una velocitat impressionant...

 (Foto: Sergi Valentines)

Amb temps per fer el guiri anem pujant Empedrats amunt... 



 ...gaudint de l'aigua i el congost que travessem. Igual que el primer dia que hi vaig passar, el lloc sempre impressiona, ja que sembla més propi de l'alt Pirineu que no del Berguedà.




Finalment arribem al refugi Sant Jordi, ubicat en un lloc idílic. Estada privilegiada ja que som els únics que hi fem nit. Sembla que el mig mal temps que ha fet aquesta tarda aquí ha fet enrere la gent que havia de venir.


A l'endemà, ens podem en marxa amb la sortida del sol, i posem direcció al Coll del Pendís...


...on fem la primera "selfie" del dia i comencem a guanyar desnivell cap al seguit de colls que ens portaran al Comabona...

  (Foto: Sergi Valentines)

 ...passant primer pel Coll de Vimboca, després el Coll de la Moixa...

 (Foto: Sergi Valentines)

...guanyant altura i vistes cap a la Cerdanya...


...fins endinsar-nos en el territori cada cop més lunar i pedregós del Cadí, deixant enrere els boscos que ens han acompanyat fins ara.


L'itinerari no té pèrdua, seguint les marques del GR-150.1...


...fins que unes quatre hores després de sortir del refugi fem cim al Comabona (2548 m.) amb un dia esplèndid.


Fetes les fotos, iniciem la baixada per la Serra Pedregosa...



...fins arribar a la zona del Collell. Allà dinem i baixem directament cap al refugi del Gresolet pel barranc de les Molleres, on podreu gaudir d'uns arbres majestuosos. Si us desvieu del camí principal, trobareu indicadors per veure faigs i avets monumentals.


I finalment apareix davant nostre el refugi del Gresolet, on posarem punt i final als Cavallets del Vent, després de dos dies recorrent aquests paratges del nord del Berguedà.


En total, hem fet uns 40 quilòmetres i prop de 2300 metres positius de desnivell, i si voleu el track heu de clicar aquí.

dissabte, 13 d’octubre del 2018

Tossal de les Torretes (1676 m.) x la llibertat


 Avui ha tocat fer una sortida especial, un acte reivindicatiu per reclamar la llibertat dels nostres presos polítics i el retorn dels exiliats. És per això que prop d'onze mil persones (que es diu aviat) ens hem inscrit a la iniciativa dels "Cims per la Llibertat", consistent en pujar un cim del nostre país per reclamar la llibertat dels represaliats.

Nosaltres hem triat el Tossal de les Torretes (1676 m.), fàcil de pujar i d'altura més aviat modesta, però ple de simbolisme perquè és el cim més alt de tot el Ponent català. Situat al Montsec, la muntanya de Ponent, ofereix unes vistes magnífiques cap a la plana de Lleida, al sud, i el Pirineu, al nord, tot i que avui una lleugera boirina no permetia tenir-ne gaire bona visió. No importa, perquè avui tocava pujar aquí per reclamar la llibertat de la Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica d'ençà que el govern espanyol va començar a perseguir i empresonar l'anterior govern de la Generalitat, acusats de mil barbaritats pel simple fet de convocar un referèndum per decidir el nostre futur. A Bèlgica la Meritxell és lliure, sí, però no podrà tornar a casa mentre estiguem sota el jou espanyol.

El punt de trobada ha estat l'Hostal Roig, una mica més amunt del congost del Pas Nou, a la històrica via que comunica Vilanova de Meià i Tremp. Allà hem deixat el cotxe i ens hem reunit amb la resta de gent (unes 700 persones) que avui hem fet el cim. Abans de la sortida, unes breus indicacions...



...i després amunt que fa pujada (però no gaire). A ritme alegre, hem guanyat els 600 metres de desnivell i 8 quilòmetres...


...que ens han pujat fins al punt més alt del Montsec....


...fins assolir el cim del Tossal de les Torretes en poc menys de dos hores, ben guarnit per l'ocasió.


 Abans no ha pujat la boira hem pogut gaudir del paisatge i el sol...



...fins que a les 12.30h ha començat l'acte. Cançons, alliberament de dos xoriguers del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, a Lleida, i una sentida intervenció de l'Anaïs Serret, germana de la Meritxell Serret. Els Segadors han posat punt i final a l'acte, i s'ha instal·lat una placa al cim en record de l'ex-consellera.


Acabat l'acte, desfem el camí, i tornem de nou a l'Hostal Roig on posem punt i final a la sortida.