diumenge, 22 de desembre del 2013

El Montarenyo

El Montarenyo és un dels cims que s'alcen prop del port de Tavascan, en un dels racons del Pallars Sobirà que ara per ara tenen més neu. La nevada de fa un mes ens va fer creure que hi hauria neu per dies, i tot i que hi ha una bona base, caldria que nevés bastant més. Sembla que la meteo anuncia nevades pels propers dies... ja ho veurem.

Per tal d'encertar-la i trobar un mantell de neu suficient, anem cap al Montarenyo on sembla que no hi haurà cap problema perquè puguem esquiar. Des de les bordes de Quanca, cal agafar una pista forestal (llarga, llarga..) que ens porta en direcció a l'estany i el port de Tavascan. Per sort a la pista ja hi trobem força neu i només caldrà descalçar-nos els esquís per superar algun rierol.


De pujada podem gaudir de les vistes sobre el Montroig, el gegant de la zona, amb la seva característica canal entre dos dels seus cims. Aquest si que està ben carregat de neu!


La pista acaba a la cota 1800 (aprox.) i comencem a guanyar altura pels vessants de la muntanya. Ja veiem la primera pala seriosa del dia i traces d'ascensions i descensos anteriors.


Aquí hi trobem una senyal de la ruta dels "estanys de l'exili" (que va de Tavascan fins al port de Tavascan), i que recorre el camí que van seguir les persones que fugien de la guerra civil en direcció a França. Metafòrica senyal ja que sovint la memòria històrica ha estat tan enterrada com a la imatge, sinó més.


Anem guanyant altura i ja veiem el port de Tavascan, on no cal arribar-hi, per seguir pujant cap al cim.


Abans creuem l'estany del Port, ben gelat...


...per dirigir-nos cap a unes traces que veiem ben marcades en una canal. Aquesta canal es puja bé amb la neu assentada, però en cas que estigui inestable millor donar mitja volta ja que el pendent pronunciat pot fer que tot se'n vagi avall. Avui el risc d'allaus era de 2 sobre 5 en aquesta zona i la neu estava prou estable. Però cal anar sempre amb compte.


Em permeteu una foto artística?


Superada la canal arribem a tocar de l'estanyet de Montarenyo (2300 m. aprox), des d'on iniciarem la darrera pujada, ara ja obrint traça.


I finalment el cim del Montarenyo, de 2618 metres. Dia esplèndid amb una mica de vent al cim. Fins aquí han estat prop de cinc hores de pujada i 1300 metres de desnivell. No està mal...


Vistes cap al Montroig i cims propers.




I si voleu el track, només heu de clicar aquí

diumenge, 1 de desembre del 2013

Bordes de Noarre

Avui hem intentat iniciar la temporada d'esquí de muntanya. Primer intent: anar a les antigues pistes de Llessuí, fallit per falta de neu. Segon intent: anar a l'estació de Tavascan i provar de fer el Campirme o la Coma del Forn, fallit perquè un senyor molt "simpàtic" ens fa fora muntat damunt d'una retrack dient-nos que estan treballant. Deu ser el sheriff local...

Per tal de no perdre el dia discutint i aprofitar el que queda, avui no farem cap cim ni gran travessa, sinó una excursió a les bordes de Noarre, un dels poblets que queden per la zona una mica lluny de tot arreu.

Iniciem la ruta al càmping de Graus...


...on trobem als únics habitants d'aquestes contrades. Tant els hi fa si plou, neva o fa sol.


Creuem el riu i ens endinsem en el bosc on el paisatge és totalment de postal d'hivern. Avui no esquiarem gaire, però és igual perquè estar immersos en aquest paisatge ja compensa.



Des del bosc tenim aquestes vistes cap als cims que envolten l'estany de Mariola. Si no m'equivoco, d'esquerra a dreta veiem la Roca Espana (2521 m.), el Pic de Mariola (2661m.), el Montarenyo (2618 m.) i el Roc de l'Estany Xic (2488 m.). Les cotes són del mapa ICC i en altres mapes (com el de l'Alpina) consten com més altes.


Sortim del bosc creuant de nou el riu...


...i arribem a les bordes de Noarre. No és ben bé un poble ja que aquest grupet de cases només es poblaven a l'estiu durant les feines ramaderes. Anant-hi a l'hivern s'entén molt bé que no hi visquessin, ja que la neu les deixa incomunicades.



A la foto següent, una foto del Montroig (2868 m.) des de Noarre. És el cim que queda al mig.



Anem cap als prats que hi ha damunt de Noarre per tal d'agafar un mica de velocitat...


...i avall!!



Avui fa molt vent a les cotes altes. Potser ja hem fet bé quedant-nos per aquí baix. A la foto, la Roca Espana.


I acabem la baixada a les bordes de Quanca, des d'on anirem baixant mig a peu mig esquiant fins al punt on hem deixat el cotxe.


Si voleu el track de la sortida el teniu aquí