diumenge, 27 de gener del 2013

Clàssics de Ponent (II): el Congost de Mont-rebei

No cal dir res que no se sàpiga sobre el Congost de Mont-rebei. Situat a la Franja de Ponent, a cavall de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça, és possiblement el congost més espectacular del nostre país. Accessible des de Pont de Montanyana o Corçà, és una agradable i fàcil excursió matinal que ens depara vistes espectacular sobre les parets del Montsec tot travessant un original camí excavat a la roca. A la foto, vista del Noguera Ribagorçana abans d'entrar al Congost de Montrebei.



La primera part del camí és per una ampla pista forestal que ens porta fins al Pont Penjat, que aporta una nota simpàtica a l'excursió. El pont travessa una petit barranc (que sempre he vist sec) i no he entés mai el motiu de construir-lo, ja que també hi ha l'antic camí que voreja el barranc. Potser hi ha hagut èpoques en que baixava molta aigua, no ho sé...


Al cap de poca estona, ja trobem el camí a la roca. Espectacularitat assegurada, llàstima que els bancs de fusta que hi han afegit els de la Fundació Territori i Paisatge han tornat la perspectiva una mica lletja. Això sí, ara els turistes poden seure "com cal". No sé si entenen que quan vas a la muntanya sovint has de seure al terra i no és un drama.


Després del camí a la roca i un trosset de bosc, arribem a Mas Carlets, mític refugi del Montsec que després d'un temps abandonat sembla que estan restaurant de nou. Se n'encarreguen uns alemanys -escaladors enamorats d'aquestes parets- que van penjant el que fan a www.mascarlets.de . Aquest refugi, ben gestionat, podria donar molt de sí.


El camí de retorn el farem pel mateix lloc, tot i que si voleu allargar la sortida podeu anar fins a l'ermita de la Pertusa (a tocar de Corçà) per acabar d'arrodonir el dia.

I la novetat de l'excursió. Després d'anys de parlar-ne, sembla que ben aviat entrarà en funcionament la passarel·la que ha de connectar el Montsec d'Ares amb el de l'Estall. No és que hi estigui en contra, és més, es recuperaria un antiga connexió pas entre els territoris catalans de les dues bandes de la Noguera Ribagorçana, però la manera en que s'ha fet és més que discutible, ja que s'han posat unes escales penjades a la paret del Montsec de l'Estall que ha destrossat el paisatge i la paret fent un increïble "zig-zag". Per més conya, això formarà part dels "Caminos Naturales" de l'estat, però no sembla que hagin mirat gaire per l'impacte ambiental. Quan ho obrin hi anirem, a veure que tal, però visualment no és gaire bonic...











dilluns, 7 de gener del 2013

Primavera al gener: Tozal de Guara, 2077 metres

El Tozal de Guara és un cim emblemàtic del prepirineu aragonès, equivalent potser al Montsec pels ciutadans d'Osca. Tot i que més alt, el Tozal de Guara no té l'espectacularitat del Montsec, però corona el conjunt de la Sierra de Guara coneguda arreu pels seus barrancs i els descensos que s'hi duen a terme.

Comencem la sortida al poblet de Santa Cilia, pràcticament habitat per "segons residents" i una mica al mig del no res. A l'estar a la cara sud, ens preguntem si a l'estiu deu ser suportable passar-hi uns dies, ja que més aviat hi deu fer caloreta de la bona.

Al final del poble, una pista ens porta cap al conjunt de cims que s'alcen vora el Tozal. Què lluny queda des d'aquí! I és que ens esperen per davant quatre hores d'ascens i 1300 metres de desnivell. Som-hi doncs!

A l'inici el camí és bastant monòton (per pista) fins endinsar-se als barrancs que hi ha als peus de la serra que fa que tingui un caràcter més "alpí". A mitja ascensió, més o menys, trobem unes basses, únic punt d'aigua en tot el recorregut.



Finalment, arribem a la carena de la serra, des d'on es gaudeixen d'unes bones vistes sobre el Pirineu aragonès i on destaquen "las tres Sorores" (Cilindro de Marboré, Monte Perdido i Soum de Ramond) per damunt de tot. Realment són espectaculars.


I finalment, després de poc més de 40 minuts, arribem al cim del Tozal de Guara (2077 metres) en un magnífic, calurós i primaveral dia del mes de gener.