Ja van cinc edicions d'aquesta cursa de muntanya que sortint del Pinell de Brai, a la Terra Alta, s'endinsa per les entranyes de la Serra de Pàndols per assolir el seu punt més alt, la Punta Alta o més coneguda com a cota 705.
Foto: Ramón Ferrer
Allà, amb unes vistes espectaculars, hi trobem el memorial a la "Quinta del Biberó", és a dir, els nois nascuts l'any 1920 i 1921, i que van ser els més joves soldats participants a la guerra civil espanyola. El nom els prové, diuen, de quan Frederica Montseny, ministra de sanitat, en assabentar-se que cridaven a files a joves de només disset anys digué "Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó!". Prenent aquest nom, la Cursa dels Biberons ret homenatge a aquells nois, bona part dels quals van participar en la batalla de l'Ebre l'any 1938, la més llarga i important de la guerra, i que va marcar el futur, dissortat, de la República espanyola.
La cursa arrenca dins del celler cooperatiu del Pinell de Brai, la "Catedral del Vi", obra de l'arquitecte modernista César Martinell, que podeu veure a la foto següent.
Foto: Ramón Ferrer
Des d'allà, la gent ja ha sortit escopetejada. La veritat és que hi havia gent amb molt nivell, i ben ràpid s'ha separat el "pelotón" inicial. Poc després de deixar enrrere el Pinell de Brai ja hem començat amb els primers corriols, que ens portaven al primer objectiu de categoria del dia, la Punta de l'Àliga (473 m.)
Foto: Ramón Ferrer
Sí, ho heu vist bé, dalt del cim hi ha la bandera de la República espanyola, i és que al llarg del recorregut ens hem anat trobant amb soldats del grup de recreació històrica "Pàndols 1938" que han fet reviure els dies que aquestes muntanyes van ser escenaris d'una batalla. A la foto següent, arribant al cim de la Punta de l'Àguila...
Foto: Ramón Ferrer
...ben flanquejat per parets verticals.
Foto: Ramón Ferrer
L'arribada al cim, espectacular. Les vistes, impressionants. La baixada... tècnica a tope, ràpida, sense treva, i amb algun pas equipat. Superat el primer repte important de la cursa, creuem la carretera i ens endinsem a la Serra de Pàndols per la Vall Closa. Com diu el seu nom, és una vall ben ombrívola que l'estiu de 1938 estava a la reraguarda republicana durant la batalla de l'Ebre. Allà, els Brigadistes Internacionals van erigir un petit monolit en homenatge als seus companys caiguts en combat. A la foto següent, el grup de recreació històrica "Pàndols 1938" al lloc del monument.
Foto: Ramón Ferrer
A partir d'ara, anirem guanyant altura cap als cims de Pàndols fins a trobar-nos amb el GR-171, que seguirem en algun tram. Per Pàndols, més recreacionistes ben uniformats...
Foto: Ramón Ferrer
...i més vistes espectaculars des del crestall de la serra. A la foto següent, podeu veure a l'horitzó el perfil, ben marcat, de la Punta de l'Àliga.
Foto: Nació Muntanya
Més amunt, passem a tocar de l'ermita de Santa Magdalena i al cap de poc arribem a la Punta Alta o cota 705, punt més alt de la Serra de Pàndols i lloc estratègic durant la batalla de l'Ebre, pel seu panorama de 360º. Avui en dia és un lloc d'homenatge als "biberons" i als qui van combatre a l'Ebre. Els corredors passàvem a tocar del monument, on el grup "Pàndols 1938" ha fet avui una ofrena i aquesta foto de record.
Foto: Diego Muñoz
Molt bonic el detall dels soldats fent el passadís quan els corredors passàvem per allà, et donava ànims per encarar la baixada cap a la Cova de l'Algar i d'allà cap al tècnic Barranc de l'Infern, on ens espera la sorpresa de posar-nos dins un petit sifó per poder baixar-lo. Una petita grimpada per sortir del barranc i ja encarem els darrers quilòmetres, on el cansament es comença a notar. La trobada amb els marxaires (ja que a banda de les curses llarga i curta també s'ha fet una marxa popular) ens avisa que ja estem prop del Pinell de Brai, on finalment creuem la meta.
Amb els únics objectius de trepitjar de nou aquestes serres i gaudir de la cursa, arriba el merescut descans en forma d'excel·lentíssim dinar recuperatori, amb unes postres boníssimes fetes a casa.
Una cursa genial en tots els sentits: el recorregut, les vistes, l'organització... Això sí, és dura, no regalen res. I si us animeu a fer el recorregut, us deixo el track aquí.
