Iniciem la nova jornada del trek amb una forta baixada de cinc quilòmetres i 600 metres de desnivell que ens portarà fins al fons d'un profund barranc. Allà trobarem la Rivière des Galets, un dels rius importants de l'illa i del Circ de Mafate, un altre dels imponents escenaris de muntanya de la Réunion. De fet, avui entrem de ple en aquest circ, que recorrerem durant les properes jornades.
La Grande Traversée segueix majoritàriament el recorregut del GRR2, és a dir, el sender de gran recorregut número 2 de la Réunion,i que trobareu senyalitzat amb la tradicional marca blanca i vermella que tant sovint trobem al Pirineu. A l'illa n'hi ha tres d'aquesta categoria i una multitud de petits senders i rutes locals.
La forta baixada del camí fa que trobem algun pas equipat amb un cable o amb escales, però sempre sense dificultat...
En unes dos hores de camí des de Dos d'Âne arribem a la Riviére des Galets, que creuarem sense dificultat. Tot i això cal estar atent al nivell de l'aigua i els llocs per creuar el riu, que poden modificar-se especialment després de fortes pluges, tal com adverteixen els cartells que trobem per la zona.
Després d'arribar al fons del barranc cal iniciar un llarg ascens que ens portarà a Aurère, superant les desenes de trams d'esglaons que trobarem no només aquí, sinó a tota l'illa. I és que fer esglaons als camins de la Réunion (força ben cuidats, d'altra banda) sembla que sigui un esport nacional.
També avui hem pogut veure nombrosos helicòpters, i és que en zones com el circ de Mafate només es pot arribar a les îlets o bé a peu o bé volant. Òbviament, les grans càrregues s'han de portar per via aèria, així com els subministres que necessita la gent que viu aquí i, especialment en temporada turística, els que es necessiten a les gîtes i botigues que trobareu en aquests poblets. A la foto següent, una imatge d'Aurère, on finalitzarem l'etapa d'avui.
I per què existeixen aquests petits pobles dalt de les muntanyes? Doncs l'origen de les îlets cal buscar-lo a l'època de la dominació colonial, quan existia l'esclavisme. Els esclaus que es fugaven es refugiaven a les muntanyes i amb el temps van acabar construint aquestes comunitats aïllades. Avui en dia, sortosament, no hi ha carreteres que hi accedeixin, i s'ha aconseguit conservar aquests conjunts patrimonials.
Ara, però, disposen de serveis (escoles, centres de salut) i són un actiu turístic important, on trobareu petites botigues, bars, pastisseries... que us permetran adquirir coses bàsiques pel trek. Tampoc us imagineu grans supermercats, hi trobareu allò just per poder comprar menjar. Nosaltres hem tirat bastant de les sardines Robert, omnipresents a les îlets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada