El Tuc de Mauberme (2880 m.)

Segona ascensió a aquest emblemàtic cim de la Val d'Aran, tot i que de forma més directa que quan vam anar-hi des del proper Tuc de Parros. El Mauberme queda una mica lluny de tot arreu, i aquest cop hem solventat l'aproximació pujant en furgoneta 4x4 fins més amunt de la cabana dels Callaus, concretament fins on hi havia les mines "La Reparadora" segons marca el mapa Alpina.

Pujant amb el taxista, ens comentava que antigament de les mines s'extreia plom, zinc, ferro i fins i tot s'havia trobat or, tot i que en molt poca quantitat. Veurem que a la zona on s'inicia la ruta, trobarem roques de totes formes, colors i brillantors, i que segurament contenen un o més d'aquests minerals.

Comencem a caminar en direcció l'estany de Montoliu, per una zona pedregosa de les antigues mines...

 ...fins a trobar el primer verd dels prats alpins...

 ...i vistes cap als cims de la zona com el Tuc de Parros i la llarga carena que porta a aquest cim.

Ja prop de l'estany de Montoliu, apareix davant nostre el Tuc de Mauberme, un cim ben destacat i amb una forma peculiar. Des d'aquí, sembla inaccessible.

Una mica més amunt, arribem al llac de Montoliu. L'emplaçament és formidable, rodejat de cims i prats i la inconfusible silueta del Mauberme.

(Foto: Xavier Abella)

Des del llac comencem a remuntar cap al coll de Mauberme, on trobem alguna placa de neu però molta menys de la que pensàvem trobar.





 Arribats al coll, cal anar a buscar el pas cap a l'altra vessant de la muntanya...

...i que ens permet veure la magnífica vista sobre l'estany de Liat.

Una llarga diagonal, primer, i una forta pujada, després, ens permeten anar guanyant altura...

 (Foto: Jordi Llaberia)

 

...fins arribar al cim del Tuc de Mauberme, culminat per unes grans fites.





Fem la foto de grup...

(Foto: Gemma Esteve)

...i gaudim de les vistes des del cim, cap a l'estany de Montoliu, l'habitual mar de núvols sobre França i els cims de la zona.

Fetes les fotos tirem avall, de nou fins al punt de partida desfent el camí...

(Foto: Jordi Gázquez)

(Foto: Gemma Esteve)

...per arribar de nou a les antigues mines de "La Reparadora" on ens recollirà la furgoneta per tornar cap a Salardú.

En resum, unes sis hores de ruta (parades incloses) i vuit-cents seixanta metres de desnivell. I si voleu el track de la ruta el teniu aquí.

El Coll de Pins (500 m.)

La dita "al pot petit hi ha la bona confitura" sovint pot aplicar-se també a algunes de les muntanyes que pugem. No cal anar molt lluny ni pujar molt amunt per trobar racons amb poca gent que ens permetin gaudir -més encara- de la muntanya. Una altura modesta i un itinerari ben curt és el que ens ofereix el Coll de Pins, però l'atractiu de la ruta són l'amplitud de vistes i el fet de conèixer, sobretot si us agrada la Història, un espai relacionat amb la guerra civil. Una ruta interessant que podeu combinar amb al visita a altres espais històrics de la zona i que si us ve de gust podeu conèixer amb la guia (faig una mica d'autobombo) La batalla de l'Ebre, 14 itineraris en BTT.

Iniciem la ruta a la carretera que des de Rasquera puja a l'abandonat Balneari de Cardó, on al cap d'un quilòmetre trobarem el cartell del Memorial Democràtic que marca l'inici de la ruta.

En uns minuts arribem a l'ermita de Sant Domingo, on trobarem un espai amb taules, etc... i un panell informatiu sobre la ruta.

El camí, ben fressat, no té secrets. Sempre amunt per la carena de la serra en un ascens continuat de dos quilòmetres i uns dos-cents cinquanta metres de desnivell. A la nostra esquena, ja ben avall, el poble de Rasquera i les primeres vistes d'altura del dia.

I en una hora aproximadament, fem cim al Coll de Pins o popularment conegut com "mirador de Líster", ja que aquest fou un dels punts des d'on va dirigir la batalla de l'Ebre el conegut tinent coronel de l'exèrcit republicà Enrique Líster. Al cim trobareu restes d'un observatori i una cova-refugi...

 

...vistes cap a la Serra de Pàndols i Cavalls (alguns dels principals escenaris de la batalla)...

...i vistes cap a la serra de Cardó, on l'antic balneari (avui abandonat) fou utilitzat com a hospital de campanya republicà durant la batalla de l'Ebre.

Fem les fotos del cim...

...i tirem avall fins a trobar la carretera que puja al balneari, on trobarem un altre cartell indicador de la pujada al Coll de Pins. I des d'aquí baixem per la carretera fins trobar de nou el cotxe.

En resum, una nota curta però molt interessant, ideal per combinar-la amb alguna altra activitat per la zona. I si voleu el track el teniu aquí.

Pels cims de la regió sanitària (IV): Els Bessons (593 m.)

La fase 1 del desconfinament arriba al final, i per tal d'acomiadar-la decidim afegir un "100 cims" més a la llista. L'objectiu triat són els Bessons, modest cim de prop de 600 metres, però emblemàtic a la comarca de les Garrigues.

Hi podeu pujar caminant, corrent, en bici... de fet hem trobat gent de tot tipus avui per aquí, i és que la poca calor convida a visitar una zona que a l'estiu difícilment disfrutaríem, ja que les altes temperatures de la zona conviden a venir-hi fora de la canícula, així que mentre es pugui, aprofiteu-ho!

Deixem el cotxe a la carretera entre les Borges Blanques i Cervià, on trobarem la cruïlla amb el camí que porta a l'Albi. Des d'allà posem direcció als Bessons.

Els primers quilòmetres van planejant fins a trobar el canal Segarra - Garrigues, primer, i una gran bassa de reg, després.

A partir del quilòmetre quatre el camí comença a pujar, per pista, fins que arribareu a un altiplà que és l'entrada "oficial" a l'espai protegit dels Bessons.

Entre les vinyes de la zona, ja veiem el nostre objectiu...

...per on arribarem seguint un corriol que ens portarà fins al cim. Trobareu cartells indicadors i de descripció de la fauna i flora de la zona.

Al cim, un vèrtex geodèsic i també un banc per si voleu gaudir de les vistes...

  

...que des d'aquest punt són realment impressionants sobre una bona part de les Garrigues.

 

De baixada prenem un corriol que baixa cap a uns camps d'oliveres...

...i que a tocar d'una típica cabana de volta garriguenca arriba de nou a una pista forestal.

I ja per pista tornarem al cotxe, amb aquestes vistes sobre els dos petits cims de la muntanya dels Bessons.

Una sortida senzilla, ideal per un matí o encara menys si la feu corrent. En total una ruta d'uns quinze quilòmetres i uns tres-cents metres de desnivell, i que us podeu descarregar aquí.

Pels cims de la regió sanitària (III): la Fita Alta (286 m.)

No deixa de ser curiós que aquest modest tossal del Pla d'Urgell porti per nom la Fita Alta, ja que amb dos-cents vuitanta-sis metres d'altura no és que sigui precisament un gran cim. Però com que tot és relatiu, la seva altura destaca -i molt- per damunt de la plana urgellenca. De fet, és ben cert que les vistes des del cim són amplíssimes. Només per això, ja val la pena anar-hi.

Sortim del poble de Sidamon per una ampla pista a tocar dels camps de conreu...

...fins que al cap d'uns dos quilòmetres girem a l'esquerra, passant per damunt del canal auxiliar d'Urgell, per encarar la pujada cap a la Fita Alta, que veieu a la foto següent.

Des de l'any passat que hi ha uns cartells indicadors de la Ruta de la Serra, que passa per diferents municipis de la comarca. 

 

Als vint minuts s'haver iniciat la ruta arribem al primer punt d'interès, les restes d'un observatori republicà de la guerra civil. I és que la posició elevada de la Fita Alta, permet abastar un gran panorama de 360º. L'observatori ha perdut la cobertura original i ara podem veure el passadís d'accés. Com veieu, és un lloc concorregut.

 

 

Des d'aquí, resseguim tota la serra fins al seu extrem oposat en direcció a la ben visible antena, i on també hi ha el vèrtex geodèsic que marca el cim.  Passareu a tocar del jaciment ibèric del Tossal de les Tenalles

Baixem del cim deixant enrere l'antena que corona la Fita Alta...

...i des del Pantà de la Serra iniciem el retorn cap a Sidamon.

Una ruta molt senzilla, ideal per passejar, córrer... una tarda. Són uns set quilòmetres i vuitanta metres de desnivell que sobradament podeu fer dins les franges horàries del desconfinament.

I si voleu el track, el teniu aquí.