dimecres, 29 de desembre de 2010

El Baciver, clàssic de l'esquí.

A la Val d'Aran, a tocar de les pistes de Baqueira, s'alça aquest cim de 2644 metres. És una ascensió ràpida i còmoda (compteu 3-4 hores) per dies que no es tingui molt temps o sortiu tard del cotxe.

La ruta s'inicia al pàrquing de l'Orri i pugem en direcció als estanys del Rosari (2300 m.). La pujada es fa per un tram boscós molt bonic.

(Foto: Roger Segarra)

Més amunt el cami s'aclara i permet tenir bones vistes sobre cims com el Tuc de la Llança (el més evident a la foto) o el Muntanyó d'Arreu (a la dreta del Tuc).

(Foto: Roger Segarra)

El camí porta cap a l'aresta del cim, llarga però fàcil i que ens permet veure la pala somital, magníficament esquiable si les condicions de la neu són bones. En una ascensió anterior no la vam trobar tan bé com avui.

(Foto: Roger Segarra)

I finalment, la foto al cim amb la creu característica del Baciver. Vistes magnífiques de l'Aran i les muntanyes veïnes.



(Foto: Roger Segarra)







,

divendres, 17 de desembre de 2010

Premi del Foment Martinenc


El Foment Martinenc és una entitat cultural de Barcelona fundada com a ateneu obrer l'any 1877. Durant més de cent anys ha desenvolupat una intensa tasca de difusió de la cultura catalana en tots els àmbits i ha funcionat com a centre social, d'esbarjo i esportiu per moltes generacions del barri de Sant Martí de Provençals. Des del 1908, hi funciona la SEFM, la Secció Excursionista, on s'han format desenes de persones en el coneixement del país i les activitats a la natura. Fidels a aquest esperit, des de fa un parell d'anys la SEFM convoca un concurs de ressenyes de muntanya, on tots aquells aficionats als esports de muntanya poden presentar diferents propostes d'itineraris. Enguany he estat premiat amb el 3r premi per l'itinerari "Muntanyes d'una batalla", situat en les serralades que durant la guerra civil foren l'escenari de la batalla de l'Ebre. Gràcies i felicitats al Foment Martinenc per aquest certàmen de promoció de la cultura excursionista.


(Foto: Foment Martinenc)

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Muntanyes d'una batalla

Sota aquest títol he presentat una ressenya al concurs de ressenyes de muntanya que organitza la Secció Excursionista del Foment Martinenc de Barcelona. He tingut la sort de ser gratificat amb un 3r premi per un recorregut a peu per algunes de les muntanyes que foren escenari de la batalla de l'Ebre. Aquí teniu el text de la ressenya i algunes fotos de la zona.

Pocs enfrontaments han tingut lloc al nostre país com fou la batalla de l’Ebre. El juliol de 1938, l’Exèrcit Popular de la República decideix llençar una ofensiva sorpresa sobre les tropes de Franco per tal de fer recular l’amenaça que s’albirava sobre Catalunya, l’únic territori per on es podien rebre subministres per continuar la guerra. Les tropes feixistes, situades a la línia Noguera Pallaresa – Segre – Ebre esperaven rebre l’ordre d’atacar per ocupar la resta del territori català i assestar el cop definitiu contra la República. Amb inferioritat de mitjans, amb escàs ajut internacional i afrontant un terreny complex, les tropes republicanes travessen el riu Ebre per diversos punts, on la Terra Alta fou un dels principals escenaris dels combats.

La Terra Alta és una comarca muntanyosa, on destaquen serres com Pàndols o Cavalls, i on moltes de les altures de la comarca són avui en dia el darrer testimoni dels durs enfrontaments que hi tingueren lloc. Les persones que van viure la guerra desapareixeran, però les muntanyes de la batalla romandran en el territori per mostrar a les futures generacions l’escenari on es produïren uns fets que cal no oblidar.

Situats al costat del “Centre d’Interpretació 115 dies” de la batalla de l’Ebre, sortirem de Corbera d’Ebre baixant cap al camp de futbol de la localitat pel carrer de Santa Madrona. Trobarem els antics safarejos i un abeurador, punt de la ruta des d’on surten tres pistes. A la dreta veiem la pista per on tornarem, i nosaltres anirem per la del mig tot seguint les marques del PR-98. Arribarem a una pista quitranada (16’) que puja de Corbera d’Ebre, la prendrem amunt tot girant a la dreta, i la seguirem fins arribar a l’Ermita de Santa Madrona (25’).

Davant de l’ermita de Santa Madrona hi ha una petita plaça des d’on prendrem un camí –amb marques de PR- seguint el cartell indicador del “Barranc Tancat”. Poc a poc anirem guanyant altura i tindrem les primeres vistes panoràmiques del dia. Arribarem a un petit replà que ens indicarà que som a la carena de la Serra de Santa Madrona (35’), i girarem a l’esquerra per anar carenejant tot travessant un tallafocs. A la nostra dreta, podrem veure el vèrtex geodèsic i la creu que s’alcen al capdamunt de la Serra de Cavalls, la més alta que recorrerem avui.

El sender que anem seguint ens portarà primer al punt més alt de la Serra de Santa Madrona (45’), i tot seguit iniciarem un curt descens per anar a buscar la pista forestal que transcorre als peus de la Serra de Cavalls. Quan arribem a la pista girarem a l’esquerra amunt i anirem seguint les marques de PR i també del GR-171-3 (variant del GR-171) que puja de Gandesa.

Uns metres més endavant deixem la pista i prenem un sender que s’enfila cap al Coll de Cavalls, tot seguint el cartell indicador de “Sant Jeroni” i “Ruta de la Pau”. El camí s’enfila de valent fins al Coll de Cavalls (60’), indicat amb una fita, i des d’on podrem observar l’amplíssima extensió de la Serra de Cavalls, que des de la línia dels 600 metres baixa de forma decidida cap al Pinell de Brai, a tocar de l’Ebre. Al coll hi ha diversos cartells indicadors i nosaltres continuarem el camí serra amunt tot seguint les marques del GR-171 per la carena. 

Excursionistes prop del cim baixant cap al Coll de Cavalls


La Roca del Pebre, situada a l'altre costat de la Punta Redona, a la Vall de la Torre


De camí cap al cim anirem trobant diversos vestigis de les trinxeres i parapets que utilitzaren els republicans durant els combats a la Serra de Cavalls. Trobarem també el “bust d’en Roland”, dedicat a un escalador local i on hi ha un llibre de “piades” per deixar constància del nostre pas. Després, passarem vora una creu, i finalment arribarem a la Punta Redona  (1h. 10’.

Cim de la Punta Redona (659 m.), punt més alt de la Serra de Cavalls



Des d’aquí el panorama és impressionant cap a totes direccions i permet fer-nos una idea de la importància estratègica d’aquesta serra durant la batalla. No sense raó, l’assalt franquista a les posicions republicanes de la Serra de Cavalls va rebre el nom de “escalar los cielos”.

Sortim del cim i anem seguint el GR-171 per la carena. És una carena més aviat planera i només de tant en tant guanyarem o perdrem una mica de desnivell. No té cap dificultat tot i que caldrà anar amb compte els dies de fort vent. Passem als peus de la Carabassa (1h. 40’), un altre dels cims de la Serra de Cavalls, i iniciem un ràpid descens. Tot baixant observarem algunes de les característiques coves que es formen en aquestes serres. Davant nostre veiem la Mola d’Irto, el proper objectiu de la sortida, i més enllà la Serra de Pàndols, que també fou escenari de duríssims combats.

El sender que anem seguint acaba en un camp de vinyes (2h) que voregem per l’esquerra i on trobarem un pal indicador en mal estat. Seguim les marques del GR-171 tot superant un petit mur de pedra seca i girem a l’esquerra en direcció a l’Ermita de Sant Marc i la Mola d’Irto. Pel camí que seguim també anirem trobant unes marques blaves en forma de ferradura que corresponen a una marxa de muntanya que es disputa a la zona.

 Després de travessar un petit bosc el camí passa pel costat d’una torre d’alta tensió (2h. 15’) Davant nostre s’obre un barranc per on davalla el GR-171 cap a la carretera C-43. No seguirem aquest camí, sinó que girarem a la dreta i anirem seguint el sender (sense marques) que puja a l’ermita de Sant Marc i la Mola d’Irto. Tot i que el sender es va seguint sense dificultat, cal estar atent ja que de vegades desapareix sota la frondosa i punxenta vegetació. Pujant cap a l’ermita trobarem alguna fita escadussera.

La Mola d'Irto sembla inexpugnable des de lluny


Arribem a les restes de l’Ermita de Sant Marc (2h. 45’). Aquest fou un enclavament estratègic durament castigat per l’aviació franquista durant la batalla de l’Ebre. Durant l’ofensiva republicana, els soldats de l’Exèrcit Popular van rebatejar-la, irònicament, com “Ermita de Sant Marx” (en referència al filòsof comunista Karl Marx), mentre que quan fou ocupada pels nacionals van posar-li “Ermita de San Marcos”. Prenem un camí que hi ha al costat dret de l’ermita per assolir el cim de la Mola d’Irto (510 m.) (3 h.), que veiem a tocar nostre. Fem el cim de la Mola d’Irto, que ens ofereix una magnífica vista en totes direccions.

Restes de l'ermita i cim de la Mola d'Irto

Des d’aquí es pot comprendre la importància d’aquest enclavament per les vistes sobre les poblacions de Corbera d’Ebre i Gandesa, així com les serres de Pàndols i el Puig Cavaller. Baixarem del cim i desfarem el camí fins el camp de vinyes on hi havia el pal indicador en mal estat (3h. 50’).

Ermita de Sant Marc i Serra de Pàndols

Sortirem del camp de vinyes, tot vorejant-lo per l’esquerra per la pista d’accés al camp i fins a trobar la pista principal de la Vall de les Carrubes. Arribem a la pista (3h. 55’), a tocar d’un mas, on hi ha una escultura en fusta pintada de color blau. Forma part d’una intervenció artística en el paisatge anomenada “Art al ras” i que s’estén per tota la Terra Alta. Girarem a l'esquerra i seguirem per la pista. Uns metres més endavant prendrem na evident pista a la dreta i deixarem la pista principal. Al cap d'uns metres d'haver girat a la nostra esquerra trobarem una caseta de color blanc. 

Continuem per la pista fins arribar a l'entrada d'un camp d'ametllers (3h 45'). La pista continua recte serra amunt, però nosaltres girarem a l'esquerra passant pel costat d'una marca blava en forma de ferradura (feta en un dels marges del camp) per anar a buscar una pista a l'altre costat del camp, que més endavant es transforma en un sender. En cas de dubte en aquest punt, cal que ens dirigim cap a la línia d’alta tensió que veiem a la nostra esquerra, ja que el camí passa just per sota.

Després d’una curta pujada, el camí creua per sota la línia elèctrica (3h. 55’) i a la nostra esquerra apareix una petita elevació coberta de vegetació. És el Puig de l’Àliga, també escenari de combats durant la batalla de l’Ebre i on si volem ens hi podem apropar.

Retornats al sender, l’anirem seguint fins arribar a la carena de la Serra del Pebrer, on trobarem una fita (4h.10’). Des d’aquest punt veurem les naus del polígon industrial de Gandesa i trobarem un camí que davalla cap a l’altre costat de la serra. És per on tornarem cap a Corbera. Abans de baixar, però, continuem per la carena de la serra en direcció SO, on també anirem trobant les “ferradures blaves”, en direcció a un altre punt, el Pic de la Mort.

Seguint pel camí trobarem un tancat de filferro corresponent al perímetre del camp de tir de Gandesa. Tot i no estar prohibit passar caldrà anar amb compte si el camp està en funcionament. Finalment, el camí acaba en l’elevació de la Serra del Pebrer (4 h. 20), coneguda com el Pic de la Mort o “Cota 481” (4 h. 20’), indicat amb una petita base cimentada. Abans de la batalla de l’Ebre era un lloc sense importància, però el seu control fou vital per decidir en mans de qui quedava Gandesa. 

En primer terme el Cim de la Mort. Darrera seu, Gandesa.


Els voluntaris internacionals que lluitaven amb els republicans rebatejaren aquesta “Cota 481” com “The Pimple” (el Gra), mentre que els franquistes l’anomenaven el “Cerro de las Viudas”. D’ençà de la guerra civil, i per la duresa dels combats que hi tingueren lloc, aquest lloc es coneix encara avui en dia com el “Pic de la Mort”.

Tornarem sobre els nostres passos fins a l’anterior punt de la carena de la Serra del Pebrer on prendrem el camí de retorn cap a Gandesa. Des de la carena, seguirem el sender que davalla fins a trobar una pista, que seguirem cap a la dreta (4 h.35’). Al cap d’uns 40 metres la pista gira fortament a l’esquerra i inicia el descens cap a la vall tot circulant a tocar dels camps de conreu. Arribarem a una cruïlla (4 h.45’), on trobarem una altra pista. És l’antic camí de Gandesa a Benissanet: cap a l’esquerra ens portaria al polígon industrial de Gandesa, però nosaltres el prendrem cap a la dreta per anar en direcció Corbera d’Ebre.

La pista va planejant entre camps de conreu deixant camins i pistes secundàries a dreta i esquerra, fins que (5 h 05’) girarem a la dreta per baixar decididament cap a Corbera d’Ebre. Després de poc més de dos quilòmetres, i fent els darrers metres per pista asfaltada, arribarem als safarejos de Corbera d’Ebre (5 h. 30 ‘), on per camí conegut remuntarem el carrer fins al punt on hem iniciat la ruta i tenim aparcat el cotxe. En total han estat uns 16 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulat.

La Serra de Cavalls i la punta Redona














dilluns, 13 de setembre de 2010

Setmana del llibre en català





Enguany he tingut l'oportunitat de participar en els actes de la Setmana del Llibre en Català en nom de la Secció Excursionista del Casal Ocell Negre. Ha estat en una taula rodona a l'IMAC sobre "Viatges i excursionisme" M'hi han acompanyat el Joan Ramon Segura i el Juanjo Garra (del Centre Excursionista de Lleida) i el Joan Gasió (de llibreria de viatges Voltour). La Mercè Ciutat (expresidenta del CE de Lleida) ha presentat l'acte, i hem estat parlant bàsicament sobre guies excursionistes. Són útils avui en dia? El GPS les complementa o les eliminarà del tot? Tenen futur les llibreries excursionistes davant les webs, blocs, etc...? Ha estat interessant veure els diferents punts de vista sobre el tema, i el públic assistent (bàsicament gent del món de l'excursionisme) també han aportat les seves opinions.

 

dijous, 12 d’agost de 2010

Pic de Tristaina

Situat prop del domini esquiable d'Ordino, el Pic de Tristaina és un bonic cim situat a la frontera d'Andorra amb França al qual accedirem per una zona de llacs. Zona concorreguda, ja que hi trobarem famílies que hi van a passar el dia i pescadors, però a mesura que anem guanyant altura guanyarem també en ambient alpí. La zona també és una zona de pas del GR11, a través del Port de l'Arbella, o sigui que la concurrència de gent -per tot plegat- està garantida.

Conforme ens apropem al punt d'inici, les vistes prometen una bona jornada de muntanya. A la foto, la pista que arriba al capdamunt de l'estació i els cims del voltant.


Iniciem el camí pujant a tocar dels estanys i en direcció al Port de l'Arbella. Durant la ruta trobarem uns punts grocs i alguna fita per indicar-nos el camí.


L'estany Primer o de Baix, el primer que trobem de camí cap al cim i on trobem també bastants pescadors... 


 ...que anem perdent de vista conforme guanyem altura. Aquí podeu veure els estanys del Mig i el de Més Amunt (un nom ben curiós!).


El camí continua amunt cap al Port de l'Arbella. No hi arribarem, sinó que girarem cap a l'esquerra iniciant un tram entretingut però no difícil. La boira serveix per donar ambient!


Una fàcil cresta (només posar les mans) ens porta cap al cim. Sota nostre, el Port de l'Arbella.


Una mirada cap al vessant francès ens descobreix un estanyet...


...i una altra mirada ens permet veure la Pica, des d'una perspectiva poc habitual. D'esquerra a dreta, la Punta Gavarró, la Pica d'Estats, el Verdaguer i més a la dreta, el Montcalm.


Des del cim, cap a França, l'estany Forcat i el refugi del mateix nom.


I finalment la foto del cim del Pic de Tristaina, a 2876 metres.



dimecres, 11 d’agost de 2010

Pic de l'Estanyó

Des del refugi de Sorteny (1965 m.) podem empendre aquesta ascensió a un dels cims més alts d'Andorra, ja que el Pic de l'Estanyó supera en 15 metres la línia dels 2900. Atès que a Andorra no hi ha cap 3000 (potser només hi faltaria això al país dels Pirineus!), aquest cim és un dels més alts que podem fer al Principat.

El refugi de Sorteny és un dels molts refugis lliures en bon estat que podem trobar dispersos per Andorra. Ni el fet de quedar prop d'on deixem el cotxe ha fet malbé el refugi, i és que les autoritats andorranes -i malgrat tot allà criticable que té el model andorrà de desenvolupament- vetllen perquè aquests refugis lliures estiguin en bon estat. Andorra viu, en gran part, del turisme de muntanya... i també d'altres negocis no tan bucòlics.

Iniciem, doncs, l'excursió al refugi de Sorteny, des d'on un sender ens porta cap al Pic de Serrera i un altre cap al de l'Estanyó. Agafarem aquest darrer.


Anem guanyant altura i comencem a veure les primeres vistes de la jornada. Aquesta, cap al fons de la vall...


...i pujant, pujant arribem a un petit estany (l'estanyó) que dóna nom al cim que anem a fer. A partir d'aquí trobarem algun tram una mica més "tieso" però sempre sense dificultat. Cal tenir en compte que el desnivell puja bastant fort.


La vista més curiosa de la jornada: una fila de gent que des d'aquí semblen formigues s'enfilen cap al Pic de Serrera, un altre dels clàssics andorrans. Després coincidirem amb ells al refugi. Eren un grup molt nombrós (com es veu a la foto) de belgues que feien una travessa per Andorra.


El Serrera (2913 m.) és el pic que apareix a l'esquerra de la següent foto, amb un cim ben pla. Al 2008 hi vam pujar amb esquís per la banda de Ransol, una magnífica esquiada! A la mateixa foto podeu veure a la dreta el proper objectiu de la sortida, el Pic dels Estanys de la Vall del Riu (2826 m.) ,al que s'arriba per una ampla aresta.


Des del cim de l'Estanyó es veu també la Pica d'Estats.


El cim, a 2915 metres, que ofereix...


...fantàstiques panoràmiques com aquesta


Baixem del cim i enfilem cap al següent objectiu...


...mentre un altre grup arriba al cim de l'Estanyó.


El Serrera apareix com la proa d'un vaixell de camí cap al Pic dels Estanys de la Vall del Riu...


...on s'hi arriba fàcilment des de l'Estanyó. Des d'aquest cim hi ha també la possibilitat de continuar cap al Serrera, tot i que nosaltres baixem cap al refugi.


Des d'aquest cim també hi ha bones vistes, com aquesta sobre els estanys que li dónen el nom...


...o aquesta sobre l'Estanyó, que vist de lluny es veu tot un senyor cim.




diumenge, 8 d’agost de 2010

El carrilet de la Vall Fosca

Herència de la construcció del sistema hidroelèctric que hi ha en aquesta part del Pirineu, el carrilet de la Vall Fosca (una antiga via de tren per portar materials) permet recòrrer-la a vista d'ocell amb unes excepcionals vistes sobre els cims propers. Tot i que no està condicionada com una Via Verda, el trajecte pot fer-se en BTT malgrat que de vegades haurem de baixar de la bici i sobretot vigilar no topar amb les restes dels rails.

La ruta s'inicia al poble d'Espui (1283 m.), tristament destrossat per l'especulació immobiliària i el cadàver del que havia de ser una pista d'esquí, i on les tanques d'obres inacabades són visibles arreu del poble tal com podeu comprovar en la foto següent.


Des d'Espui anirem a buscar una pista que puja cap al Coll del Triador. És una pujada llarga però amb bon ferm, o sigui que es tracta d'anar fent xino-xano i gaudir de les vistes.


Darrera nostre, a la Vall de Filià, veurem les torres que havien de passar els cables d'un telefèric que només existeix als plànols. Qui puja ara a treure-ho?


Per sort, arribant al coll del Triador, podem gaudir d'aquestes vistes sobre la capçalera del riu Flamisell...


...el Montsent de Pallars (2883 m.), rei de la zona...


...i també sobre el que era l'antiga pista d'esquí de Llessui, ara tancada però amb tota la ferralla encara per desmuntar. Lamentablement l'ésser humà sovint ensopega dos cops amb la mateixa pedra.


Després de les darreres pujades...


...arribem al Coll del Triador (2108 m.), des d'on ens dirigirem cap a la cambra d'aigües per agafar el carrilet.



El camí del carrilet és ciclable en gran part...


...tot i que de vegades, la combinació dels rails, pas estret i fang fa que haguem de fer alguna que altra "maniobra".


El carrilet de la Vall Fosca és una clàssica, fàcil i familiar ruta de senderisme, ja que es pot recòrrer des de l'Estany Gento, a on s'hi arriba amb telefèric. Això farà que trobem tota mena de persones de diferents edats i condicions.


Els passos més divertits, sens dubte els túnels que anirem trobant en direcció a Estany Gento. Alerta, perquè dins hi podem trobar vaquest (no es conya) que a l'estiu pasturen per aquí. Entre bici i vaca, ja sabeu qui guanya, no?


La ruta del carrilet acaba a l'estany Gento (2141 m.), des d'on desfarem camí fins a trobar el camí que puja al carrilet des de l'embassament de Sallente.


Trobarem la baixada a Sallente a la sortida d'un túnel i ben indicada amb cartells.


Ja només quedarà fer el sender de baixada (serà la part més trialera del dia) i des de Sallente tornar a Espui per carretera.