diumenge, 27 de setembre del 2020

L'Aigüeta de la Vall

Segur que molts de vosaltres heu sortit des del poble de Grist (Eriste en castellà) en direcció al refugi Angel Orús, des d'on s'inicien algunes clàssiques ascensions a cims com el Posets o els Pics de la Forqueta. Grans cims, sense dubte, però també molt concorreguts i on sovint és difícil trobar la soledat de la muntanya. 

Però també allà a tocar hi "la Ball", com es coneix a la zona, o l'Aigüeta de la Vall (nom del barranc que solca "la Ball"), que és un espai magnífic i poc conegut. Per aquesta vall es poden assolir els pics d'Eriste, però del poble fins als cims hi ha uns dos mil metres de desnivell. Segurament per aquest motiu per aquí no hi puja pràcticament ningú. La "Ball" per si sola, però, ja és un motiu suficient per conèixer-la, i si li sumem el fet de la neu caiguda els darrers dies (en quantitats insòlites en algunes zones per ser setembre), ja tenim un recorregut amb bones vistes i bons paisatges assegurats.

Iniciem la marxa al santuari de Guayente, des d'on un camí comença ja fort de bon inici guanyant altura. Darrere nostre deixem l'allargada Serra de Chía...

...mentre anem guanyant altura, combinant trams emboscats amb altres més assoleiats que ens permeten tenir vistes d'altura, com aquesta sobre el Gallinero (el cim més destacat a la dreta) i les muntanyes que hi ha sobre l'estació de Cerler.

 

Més o menys a la meitat de la pujada arribem a la Palanqueta de la Sarra, que permet creuar l'Aigüeta de la Vall, però el pont està inservible, així que tocarà descalçar-se i creuar el riu a gual.

  

Superat el riu, reprenem el camí, passant a tocar de la cabana del Vaquerisal (que pot servir com a refugi d'emergència)...


 ...i seguim camí amunt. Anirem trobant marques de PR i altres de color lila que ens apropen a la part superior de la vall, on ja veiem la neu que ha agafat a les cotes altes.

El camí arriba a una pleta, des d'on ens endinsem cap al bosc per buscar el camí que puja a l'Ibón de Bagüeña, on en principi volíem arribar.

El camí pel bosc, però, és confós i poc definit, així que canviem d'objectiu i decidim pujar cap als ibons dels Chuncos i Negro, prenent un camí en direcció sud que ens deixa veure la magnífica cascada de Bagüeña. Tot un descobriment.

Passem a tocar de la cabana de Pardines (similar a la del Vaquerisal) i guanyem altura cap a l'Ibón dels Chuncos, amb els joncs en primer terme...

...i cap a l'Ibón Negro, situat als peus del Tozal de Bocs (2731m).

Fins aquí han estat unes quatre hores de camí. Fem la parada per dinar, de nou baixem cap a l'Ibón dels Chuncos...


...i iniciem la baixada, aquest cop per un camí més definit, per retrobar el barranc de l'Aigüeta de la Vall i tornar cap a Guayente, mentre gaudim de la vista cap a la cascada de Bagüeña i els cims de les Tres Chermanes, en una estampa totalment alpina.

 

En total, unes vuit hores de sortida (comptant parades) i uns 1300 metres de desnivell positiu. I si voleu el track el podeu descarregar aquí.

diumenge, 6 de setembre del 2020

Casamanya (2740 m.) i Casamanya Nord (2752 m.)

Els pics de Casamanya formen una petita vall que s'alça al bell mig d'Andorra, ja que aquests cims marquen el punt de la divisòria d'aigües andorrana i a més a més es situen pràcticament al centre del país dels Pirineus, per la qual cosa les vistes de 360º estan assegurades.

Molt populars, l'ascensió al (o als) Casamanya és molt assequible des del coll d'Ordino, des d'on només haurem de remuntar uns vuit-cents metres de desnivell que pugen directes fins al pic de Casamanya (o Casamanya Sud) a 2740 metres. A la foto següent podeu veure els cims i a la dreta la petita vall, o coma, que formen aquestes muntanyes.


El camí no té misteris, sempre amunt, primer entre el bosc i un cop s'acaben els arbres hem de remuntar el llarg llom que porta cap al cim...


...fins que veiem aparèixer el munt de pedres que corona el Pic de Casamanya (Sud)...


...i el pal indicador que corona gran part dels cims andorrans.


Des d'aquí, cal perdre una mica d'altura per anar a buscar el camí en direcció a la resta de pics. A la foto següent veieu en primer terme el pic del Mig (2724 m.), que no vam fer, i darrera seu el Casamanya Nord, un pèl més alt que el sud.


Un camí ben marcat ens porta fins al cim del Casamanya Nord. Darrera nostre veieu el cim del Casamanya, que és el que fa la majoria de la gent que puja cap aquí.


De baixada decidim tirar avall pel mig de la coma que us comentava, per tal de fer una ruta circular. No hi ha un camí evident, només alguna fita i indicis de sender, però no té cap dificultat, sempre avall.


I per tal de no baixar fins la carretera i després haver-la de remuntar fins al coll d'Ordino, anem a buscar el camí de pujada per trobar de nou el tram boscós de pujada i baixar fins al cotxe.


En total prop de quatre hores de sortida i que podeu fer baixant-vos el track que trobareu aquí.

dijous, 3 de setembre del 2020

Besiberri Sud (3023 m.)

És possible trobar en una mateixa sortida una bonica fageda, un estany amb vistes de cine, remuntar una tartera del que fou una antiga gelera i fer un cim de 3000 metres? Doncs sí, tot això és el que trobareu si pugeu a aquest cim des de la banda aranesa, ja que per molt poc l'inici de la ruta en aquesta comarca, al refugi de Conangles.

Iniciem, doncs, la marxa travessant la fageda que remunta el barranc de Besiberri, i que ens porta a l'estany de mateix nom que trobarem a la cota 2000.

(Foto: Roger Segarra)



Voregem l'estany per la dreta i anem cap al fons de la vall, on hi ha l'estany petit de Besiberri (a la foto següent) i on començarem a guanyar altura.


La pujada des de l'estany es fa per bon camí, tot i que hi ha una part on sembla que hi va haver una allau de fons i està el terra aixecat. Però les fites i la lògica del terreny ens va portant cap a la part superior de la vall, des d'on veiem l'antiga cubeta glacial amb l'Aneto com a teló de fons.

 
(Foto: Roger Segarra)

Més amunt desapareix l'herba i comença una zona de blocs, primer, i una tartera una mica descomposta, després. Transitem per l'antiga gelera que fa segles ocupava aquest espai.








...i que un cop superades ens situen al cim del Besiberri Sud unes quatre hores i quart després d'haver iniciat la marxa.


Des del cim, vistes de primera cap a les muntanyes de les rodalies i més enllà, com el massís de la Maladeta, ara ja amb molt poca neu.


 I fetes les fotos, tirem avall pel mateix camí de pujada.



En total, uns 17 quilòmetres i prop de 1600 metres de desnivell positiu. I si voleu el track, cliqueu aquí.