dimecres, 28 d’agost del 2013

CUPaires de Lleida al Pedraforca

Fa un parell d'anys durant la darrera jornada dels Cavalls del Vent ja vaig passar pel refugi Lluís Estasen, als peus del Pedraforca, de camí del refugi de Gresolet. Llavors ja vaig pensar que calia repetir aquest cim i avui li ha arribat l'hora. Cim ben interessant pel paisatge, l'aresta amb vistes i per tenir una forma ben peculiar. Hi ha altres forques al Pirineu, però aquesta és la més coneguda.


Des del refugi Lluís Estasen (1668 m.), cal agafar un sender ben trillat amb marques de PR (el PRC - 123, que fa el tomb al Pedraforca) i anar seguint-lo fins al Coll del Verdet. En algun tram puja fort, ja que en aquest tram de la sortida guanyem pràcticament 600 metres dels 950 de desnivell de pujada que farem avui.




Toto pujant ja veiem la part superior de la muntanya, amb el blanc lluminós del calcari tan característic del "Pedra".


Conforme guanyem altura, els núvols ens acompanyen. Un ambient molt alpí per donar caliu a la sortida.



Al Coll del Verdet abandonem les marques del PRC-123, que baixen cap a Gòsol, i seguim unes marques grogues en direcció a la Canal del Verdet. Malgrat l'aparença no és difícil i permet fer una sortida circular al Pedraforca. Pujada per la canal, baixada per la tartera. Un clàssic.


La foto sembla més del que és (com sol passar). La canal es puja bé, són passos de I i II grau. Cal anar amb compte sobretot que qui portem al davant no ens llenci res al cap.


A l'aresta gaudim de l'espectacle de la muntanya.




Al cap d'unes 2,5 hores d'ascensió arribem al cim on fem les típiques fotos de "Pedraforca amb estelada". Pur folklore excursionista. 



Al cim, un senyor molt simpàtic ens descobreix el secret de Kilian Jornet, que podeu veure que tenim entre mans.


A l'altra banda de l'enforcadura, el Pollegó Inferior (2444 m.), l'altra punta de la forca. Potser caldrà anar-hi algun dia...


Des del cim, iniciem el descens cap a l'enforcadura. Ara per un clar i fàcil camí de baixada.


L'enforcadura, un lloc ben curiós. Envoltats de les grans parets del Pedraforca.


Des de l'enforcadura cal anar baixar decididament per la tartera del Pedraforca. Primer comença suau...


...però la inestabilitat del terreny ens obligarà a "baixar amb gràcia" entre les pedres.


Malgrat les dificultats, no es pot negar que el lloc és espectacular. Conyes a banda, l'erosió pel pas de la gent ha deixat en algus trams la tartera ben polida. Al no haver-hi pedres no es pot baixar clavant talons i per tant no frenes. Ja sé que els que corren per la muntanya potser no tindran cap problema, però els excursionistes "del montón" possiblement sí.



Al cap d'una estona de baixar entre la pedra, retrobem les marques de PR que seguirem de nou fins al refugi. El temps total de l'excursió ha estat de 4.20 hores comptant les parades, temps que està prou bé. Al refugi ens espera el mític "arròs de muntanya" que prepara el guarda del refugi, que serveix per arrodonir la jornada. El vi que portàvem també ajudarà.


I la "foto finish" dels guanyadors, amb el premi al fons.


I en aquest enllaç, el track de la sortida.



diumenge, 25 d’agost del 2013

Vall de Sant Nicolau

Quan puges a Aigüestortes i hi trobes poca gent sempre penses que has tingut molta sort, ja que els magnífics paratges del Parc Nacional són més bonics si són (una mica) solitaris. La Vall de Sant Nicolau, a més, potser no està tan concorreguda com la banda de Sant Maurici, i tot plegat fa que puguem gaudir d'aquest dia mig tapat però igualment formidable.

Iniciem la ruta la pàrquing de la Molina, situat a l'entrada del parc, seguint els passos del que està indicat com a ruta de la llúdriga. Cal dir que al poc de començar el camí ja no és possible seguir aquesta ruta, ja que els fortíssims aiguats de finals de juny van trinxar un dels ponts que permetia creuar el riu, anomenat la Palanca del Pey, i ara està tancat el pas. Anar per aquell camí ens permetria pujar cap a l'estany de Llebreta passant abans per l'ermita de Sant Nicolau. Tant és, ja que seguint el camí per on anem també podem pujar cap al Planell d'Aigüestortes.

Boira a la vall, sol a la muntanya.


El primer dels llocs interessants que trobem a la ruta és la cascada del Sant Esperit, Diuen que és la més bonica d'Aigüestortes, però la cascada de Ratera, a la banda de Sant Maurici, tampoc es queda curta. Aquella baixa més forta, aquesta és més estètica.


 Curioses les tolles que ha creat l'aigua. Llàstima que està prohibit banyar-se...


Més amunt el camí continua cap a l'estany de Llebreta...


...fins arribar al Planell d'Aigüestortes, on també trobem  turistes que han arribat en taxi.



Des d'allà pugem cap a l'Estany Llong i anem trobant algunes passeres que permeten el pas sobre els rierols. En aquesta zona el nom "Aigüestortes" agafa tot el seu significat.


De pujada, vistes també cap al Pic de Contraig (el més alt a la dreta), situat al coll del mateix nom i que dóna pas cap al refugi Ventosa i Calvell. El coll de Contraig potser és el pas més dur de la travessa de la Carros de Foc, ja que és una combinació de fort desnivell, blocs i terra descompost.


 Més endavant passem pel refugi d'Estany Llong (1985 m.)...


 ...fins arribar al l'Estany Llong de veritat. Al fons podem veure el Pic del Portarró, el portarró d'Espot i l'Agulla del Portarró. És el pas cap a la banda de Sant Maurici i un lloc molt bonic.


De retorn, apareixen davant nostre cims d'aquesta zona que no coneixo gaire. Caldrà anar-los a explorar.


I ja aprop del pàrquing, retrobem el punxent Pic de l'Aüt on encara no han acabat de marxar els núvols.


I per apreciar realment el Parc d'Aigüestortes, no us perdeu detalls com aquests...







divendres, 16 d’agost del 2013

Canal du Midi (IV): La Redorte - Narbona (47 km)

Última etapa del viatge pel Canal du Midi, que nosaltres acabem a Narbona a través del Canal de la Robine. És una mena de canal auxiliar del de Midi igualment navegable i preparat per les "vélos". Fa molta enveja la cultura que hi ha a França sobre el tema de la bici. Esperem que en un futur també a Catalunya hi existeixi!

Marxem d'hora de la Redorte per evitar la calor i arribar a temps a Narbona. Allà cal agafar un tren per tornar a Toulouse on s'hi puguin posar les bicis, ja que malgrat alguns vagons tenen hi tenen un espai destinat, no tots els trens els porten.

Iniciem la marxa al port de la Redorte, i al poc de sortir del poble trobem un dels ponts més bonics del recorregut. A part de la funcionalitat, els constructors del Canal du Midi van preocupar-se per l'estètica.


Un dels pobles que travessem és Ventenac-en-Minervois, petita població de la regió del Minervois, una mena de Penedès francès on hi fan vi.


Sense pressa, però sense pausa, ens acostem a la cruïlla de canals on ens desviarem cap a Narbona...


...baixant pel Canal  la Jonction (unió). A la foto següent, al Cabal du Midi se'n va per sota el pont metàl·lic- Nosaltres girem a la dreta.


El Canal de la Jonction (a la foto) també és navegable i permet anar en vaixell fins a Narbona. El seguim fins a trobar el riu Aude, on el track que portem al GPS ens desvia cap a una carretera local...



...fins a trobar el Canal de la Robine i arribar finalment a l'estació de trens de Narbona, on un TER (una mena de regional) ens portarà de nou a Toulouse.


En resum, una ruta fàcil que tot i que a priori sembla que amb tant canal se'ns farà pesada, realment no és així. La varietat del paisatge i els llocs que podem visitar la fan molt interessant per fer-la sencera o només una part. No us en puc oferir el track perquè un problema amb el GPS ha fet que se'm grabi malament. Al wikiloc trobareu molts tracks del Canal du Midi per fer la ruta al vostre gust.

dijous, 15 d’agost del 2013

Canal du Midi (III): Carcassona - La Redorte (36 km)

Avui ens ho prendrem amb més calma i farem una etapa curteta fins al poble de la Redorte. A més és festa a França i està tot tancat, o sigui que el plan de la tarda serà estar a la piscina de la casa rural on dormirem i fer un tomet pel poble.

Els darrers dos dies de ruta notarem més la caloreta, i és que a partir de Carcassona predomina l'ambient mediterrani. Ja no hi ha plantacions de girasol i al paisatge hi apareixen camps d'oliveres i vinyes.


En general al canal hi ha ombra, però aquí el sol ja apretava.


Aquest dia passem per una de les escluses més conegudes, la de l'Aiguille. Hi ha un bar i l'escluser que la controla és aficionat a fer escultures...originals.


I finalment, arribada a la Redorte, un dels ports del Canal du Midi...


 ...on viurem moments de patiment extrem com el de la foto següent (al menys quan vas a dinar per aquesta zona tenen el detal de posar-te un setrill amb oli d'oliva, i no mantega o salses xungues)




dimecres, 14 d’agost del 2013

Canal du Midi (II): Avignonet-Lauragais - Carcassona (66 km)

Segon dia de ruta al Canal du Midi, que ens portarà fins a la ciutat de Carcassona. Deixem enrera Avignonet-Lauragais i anem a buscar de nou el canal per començar l'etapa més llarga però també -creiem-la més bonica a nivell de paisatge i interessant pels llocs que recorre.

El camí s'inicia, igual que ahir, per asfalt, però només sortir dels límits de la regió de l'Haute Garonne (Alta Garona) s'acaba i comença el camí de terra. ahir dubtàvem que la BTT fos el millor tipus de bici si tot el recorregut era per asfalt, però a partir d'avui queda clar que és amb BTT com s'ha de venir al canal perquè amb un altre tipus de bici potser patirem massa als trams que no estan asfaltats.



Un dels llocs interessants de l'etapa és que es passa pel punt més alt del Canal du Midi, situat a 190 metres d'altura. No és cap altura espectacular però sí és important, ja que aquí es parteixen les aigües del canal: d'una banda van cap a la Mediterrània, i de l'altra, cap a l'Atlàntic. El canal s'alimenta amb l'aigua provinent de la Muntanya Negra, un massís situat cap al nord a uns quilòmetres del canal.


També en aquesta etapa trobem els primers trams de camí de sirga, i és que originalment els vaixells que anàven pel canal es sirgaven amb animals o persones. Avui només hi passen ciclistes o senderistes.


El camí d'avui ens porta a Castelnaudaury, un dels ports més importants del camí i actualment un centre turístic molt important.



Al llarg del canal trobarem diverses senyalitzacions, algunes corresponents als GR de la zona i al camí francès de Sant Jaume.


La ruta continua avui també entre camps, bàsicament de girasol...


...tot i que algun tram ens recorda més a l'horta'n'bike que podem fer aprop de Lleida.


I finalment l'arribada a Carcassona, amb la seva particular Cité medieval reconstruïda sui generis per  Eugène Viollet-le-Duc. Tot i l'estètica "Exin Castillos" el conjunt és espectacular sobretot vist des de lluny. Sembla un escenari de pel·lícula i precisament per això ha servit, ja que s'hi han gravat escenes d'algunes pelis ambientades en l'edat mitjana. L'interior...molt de cara al guiri, però no deixa de ser curiós de veure-ho tot plegat.