dissabte, 13 de novembre del 2021

El Tossal Gros (867 m.) i el Cogulló de Cabra (881 m.)

Amb la boira no hi ha terme mig, o t'agrada o no t'agrada. I evidentment, pels lleidatans que no ens agrada, no anima gaire aixecar-se i veure que la vista no va gaire més enllà d'uns metres. Així que avui toca fugir de la boira per anar a fer un parell de 100 cims, que amb l'AP-2 gratuïta (de moment) queden ben aprop.

Des del Pla de Santa Maria ens dirigim a Figuerola del Camp, on deixem el cotxe en un pàrquing que trobareu a la part de dalt del poble. Des d'allà prenem una pista que coincideis amb el GR175-1 deixant l'església del poble darrere nostre.

La pujada per la pista està ben indicada amb cartells, no té pèrdua, i és bastant monòtona fins arribar al coll de Coloma, on deixem la pista i prenem un sender.

A mesura que pugem anem guanyant vistes a banda i banda de la serra de Miramar: cap a l'est el mar, cap a l'oest la boira que em deixat enrere.


El camí carener és ben distret, i finalment apareix davant nostre el cim del Tossal Gros...

...que marca el punt més alt de la serra de Miramar amb 867 metres.

Fet el cim iniciem el descens (alerta amb la pedra suelta) amb unes vistes increïbles sobre la Conca de Barberà, Montblanc i la serra de Prades, on no fa gaires dies corríem la Marxa dels Roures, una cursa més que recomanable.

De baixada, una ullada cap a les restes del castell de Prenafeta...

...per baixar fins al coll de Prenafeta i allà agafar una altra pista seguint el recorregut del GR 7-8, que més avall es transforma en corriol, i que de nou transformat en pista forestal ens portarà de nou a Figuerola del Camp.


Una sortida curta que podeu fer en unes dos hores i mitja (parades a banda), amb 9 quilòmetres de recorregut i 360 metres de desnivell positiu, i que si voleu descarregar teniu aquí.

Acabada la primera ascensió, cal aprofitar el bon dia que fa, així que pugem al cotxe i anem en direcció a Cabra del Camp. Arribats al poble cal prendre a la dreta el carrer Llevant i, un cop acabat el carrer, seguir per una pista amb marques de GR fins que trobarem les restes d'un antic corral. Allà deixarem el cotxe.
 
 
La primera part del camí és una mica monòtona, resseguint el GR 7 fins al coll del Sàrria per una pista. Allà labandonem i prenem un sender que va pujant i anem guanyant en vistes.
 
 
 A la llunyania, el Tossal Gros, el més puxegut que veieu a la foto.
 
 
Davant nostre ja apareix el segon objectiu del dia, i a partir d'aquí el camí s'anima una mica. L'elevació més marcada que veieu a l'esquerra correspon al Roc del Cogulló (861 m.)...
 
 
 ...on s'arriba per una mena de camí protegit amb baranes i "equipat" amb alguna cadena (realment no caldria)
 
 
 
 ...i on ens fem una foto per si de cas fos el cim. Però no.

 
Per arribar al cim de veritat cal seguir en direcció nord-est un sender ben marcat...
 

...que en un no res ens porta al cim del Cogulló de Cabra (881 m.)
 
 
Des del cim iniciem la baixada, combinant trams de pista i altres de corriol...

 
...i fent una darrera ullada al Cogulló arribarem de nou al cotxe després d'un parell d'hores d'haver iniciat la marxa.


En total, una sortida d'un parell d'hores (parades a banda), poc més de 8 quilòmetres i uns 350 metres de desnivell. I si voleu el track el podeu descarregar aquí.




 
 
 
 
 


diumenge, 7 de novembre del 2021

El Castillo Mayor (2020 m.)

Acabada la temporada de curses de muntanya i mentre esperem que arribi la neu, novembre és un bon mes per visitar aquells cims que a l'estiu són massa calorosos i que a l'hivern no tenen prou neu per anar-hi amb esquís. Així, posem rumb al Castillo Mayor, una autèntica balconada sobre el Monte Perdido que esperem estigui ben nevat, marcant la tendència que després s'estengui al Pirineu.

 

Deixem el cotxe a la cruïlla de carreteres que porten a Escuaín i Bestué, i uns metres més endavant ja agafem el corriol que no deixarem en tota la pujada. Vist des d'aquí, el cim sembla inaccessible, però no hi ha cap dificultat.

La pujada és molt bonica, amb trams emboscats...

...i altres més oberts que ens permeten tenir una vista magnífica cap al sud, amb la Peña Montañesa (2294 m.), un altre cim ideal per fer en aquesta època de l'any (ja em perdonareuel contrallum de la foto).






Al cap d'una hora de pujada s'acaba el bosc, i entrem en una zona de matolls des d'on ja veiem el vèrte geodèsic del cim, però encara falten uns tres-cents metres de desnivell per arribar-hi.

Més amunt entrem en un prat amb nombroses cavitats (estem en una zona càrstica) i girem en direcció est per pujar cap a la cresta (atenció amb els estimballs a la cara nord de la muntanya). La serra que veieu al fons és la de Sestrales.

Hem tingut un dia magnífic, però a la cresta hi bufa un fort vent. Anem avançant cap al cim, ja molt proper, amb unes vistes espectaculars sobre el Monte Perdido i altres cims.

I en unes dos hores i quart de pujada, fem cim al Castillo Mayor (2020 m.).


Fetes les fotos iniciem la baixada, seguint un camí que baixa directe cap al prat (anomenat "La Plan" als mapes de l'IGN) i des d'allà per camí conegut cap al cotxe, tot i que baixant farem una petita variant que ens permetrà endinsar-nos als boscos de la zona...

...fins que retrobem la vista de la Peña Montañesa per finalitzar aquesta excursió.

En total, uns 11 quilòmetres i 1000 metres de desnivell, que podeu fer en unes quatre hores i mitja, parades a banda. I si voleu el track, el teniu aquí.





dissabte, 11 de setembre del 2021

Soum des Salettes (2976 m.)

Hi ha cims que, com aquest, queden fora del selecte club dels 3000's metres per molt poc. Això, però, mai pot ser una excusa per no anar-hi, ja que qualsevol cim -per petit que sigui- té darrere una història, un significat, o una posició determinada que fan que tingui un atractiu. En el cas del Soum des Salettes, la seva ubicació el fa un mirador de primer ordre cap a alguns dels cims de 3000 metres més imponents de la frontera entre França i l'Aragó, des de la Munia fins al Pic Long passant pel Monte Perdido i el Vignemale.

Des del pàrquing de l'estació de Piau Engaly cal prendre el camí que remunta cap al Port de Campbiel, seguint un cartell indicador. Només sortir, ja veiem el nostre objectiu al fons de la vall.

Al cap d'una hora de camí fem una parada per agafar aigua...

...i enfilem la pujada cap al Port de Campbiel per un camí ben marcat i de bona petja.

Arribats al coll en dos hores i quart, es bon moment per fer una pausa tot i que aquí el vent es deixa notar...

...que va disminuint mentre remuntem els prop de quatre-cents metres de desnivell que queden fins al cim.

I en uns cinquanta minuts ens plantem dalt del cim, coronat per una gran fita, i podem gaudir de les vistes cap als cims de 3000 metres de la zona...

...com els que coronen el circ de Tromouse (la Múnia, etc...) o el Pic Long. Més lluny es deixa veure el Neouville i tot i que avui no serà possible per la boira, des d'aquí es veuen el Vignemale i alguns dels principals cims d'Ordesa.

 

 

 Foto de grup per celebrar el cim i commemorar la Diada d'enguany...

 (Foto: Ramon Pach)

...i tornem per on hem vingut. El camí de baixada és fa molt còmodament i permet avançar ràpid.



En lloc d'anar directament cap al pàrquing, però, farem una petita desviació per anar cap a Lac du Badet, i així acabar d'arrodonir la sortida abans de tornar cap al cotxe.

(Foto: Ramon Pach)

(Foto: Ramon Pach)
 
En total, unes sis hores i mitja de sortida (comptant parades) per fer els setze quilòmetres i prop de mil dos-cents metres de desnivell per pujar al Soum des Salettes. I si voleu el track el teniu aquí.


dissabte, 4 de setembre del 2021

Mirapallars (1672 m.) i Tossal de les Torretes (1676 m.)

Tot i que la calor fa que l'estiu no sigui la millor època per apropar-se al Montsec, la cara nord d'aquesta muntanya permet fer alguna excursió sense abrasar-nos pel sol excessivament. És així que decidim pujar als cims del montsec de Meià (o de Rúbies), pel clàssic camí de les 100 corbes.

Deixem el cotxe on tot just comença el camí, on un senyal indica que tenim dos hores i vint minuts de camí i set-cents metres de desnivell fins al santuari de Sant Salvador del Bosc. El camí s'inicia per una pista forestal que més amunt es transforma en el camí de ferradura que, després de fer cent corbes, ens portarà fins aquesta típica ermita del Montsec. La vall de Barcedana va quedant avall, amb el poble de Llimiana en un lloc ben destacat (i enlairat).

De pujada anireu trobant petits oratoris dedicats a diferents sants, com sant Sebastià o la Mare de Déu de Montserrat, que ens indiquen que ens apropem a un lloc assenyalat.


En una mica menys de dos hores arribem al Sant del Bosc. L'edifici que veieu a la foto següent és un refugi que hi ha al costat de l'ermita, bastant precari, i que tot i que es pot utilitzar caldria fer-hi una renovació total. No sé qui se'n cuida actualment, però caldria millorar-ne les condicions.

A tocar del refugi és on hi ha el santuari de Sant Salvador del Bosc (o simplement el Sant del Bosc), on hi podreu trobar multitud d'ofrenes, promeses i altres peticions al guardià d'aquestes contrades. Sigueu o no creients, sigueu respectuosos. El Sant del Bosc fa segles que és aquí.

El lloc és ideal per fer una parada i gaudir de les vistes. Després seguim el camí cap al Mirapallars perdent altura inicialment i tornant-la a guanyar ràpidament, cosa que ens permet veure on s'ubica el santuari.

El camí acaba en una cruïlla. A la dreta un camí ens portaria cap a la Portella Blanca i Rúbies, i a l'esquerra s'obre una pista forestal, que seguirem. La pista desemboca a la pista que puja des de l'Hostal Roig, i que seguirem fins a trobar la desviació al Mirapallars, també per pista. La nombrosa presència d'aquestes pistes es deu a les campanyes de reforestació que s'han fet a la zona, així com a la surrealista prospecció que es va fer al Montsec als anys 60... per trobar petroli.

La pista acaba al collet del Grau Ample, on prendrem un corriol per anar cap al Mirapallars, molt aprop, i on fem el primer cim del dia. El cim, a 1672 metres, està indicat amb una bústia.

Seguint la carena, podeu veure al fons el cim del Tossal de les Torretes, proper objectiu...

...que no assolirem sense abans gaudir de les vistes, en un dia mig ennuvolat que li dóna un encant especial a tot plegat. A la foto següent, vista cap a Sant Mamet, un altre dels clàssics cims de la zona, i just sota nostre tota la coma de Meià, que dóna nom a aquesta banda del Montsec.


Des del Mirapallars només cal seguir en direcció oest per camí més o menys definit fins arribar al cim del Tossal de les Torretes (1676 m.), sostre comarcal de la Noguera indicat amb un vèrtex geodèsic. Pel camí anirem trobant nombroses restes de trinxeres i parapets, ja que aquesta zona fou primera línia del front del Segre durant la guerra civil espanyola.

Fet el segon cim del dia seguim carenejant fins arribar a la Portella Blanca, pas natural entre les dos vessants del Montsec, i on hi ha el camí que baixa directament fins al poble abandonat de Rúbies.

 
Arribats en aquest punt, portàvem la idea de seguir un camí que ens portaria de nou cap a les cent corbes, però el track que portem ens indica un camí de baixada (no apareix als mapes) que veiem marcat amb fites, aixi que el seguim. El camí va travessant trams de bosc...

 
...i té vistes magnífiques sobre les parets de Terradets, el pantà... No el coneixíem i ens ha agradat molt, i malgrat dubtàvem si el camí seguiria i hauríem de baixar "a sac" pel mig d'un barranc, no ha estat així i hem pogut arribar sense complicacions fins al cotxe.

 
Una bonica jornada de muntanya que permet fer dos cims (un dels "100 cims" de la FEEC i el sostre comarcal de la Noguera) pujant per l'històric camí de les 100 corbes, i que si també voleu fer us podeu descarregar aquí.