Surt el sol a la Réunion i, per fi, podem començar amb normalitat la ruta que durant els propers dies ens portarà a travessar l'illa. L'esmorzar servirà també per conèixer els companys amb els qui durant aquests dies farem camí junts: Marisa, Carlos i Inaxio (Vitòria), Pedro (Cuenca), Ana (Madrid), Queralt (Sant Cugat del Vallès), nosaltres dos (Maricel i David) i el nostre guia Lorenzo (Osca). El viatge ha estat organitzat per l'agència Muntania, amb qui ja vaig fer la travessa Chamonix - Zermatt i que va anar d'allò més bé.
L'esmorzar al Gîte de la Plaine des Chicots és més aviat auster, com ho són les instal·lacions del refugi, tot i que el seu emplaçament -com us comentava- és en mig d'un bosc tropical ben bonic.
Es fa estrany, sent aquest un lloc tant concorregut i l'ascensió a la Roche Écrite tant popular a l'illa, ja que moltíssima gent passa per aquí. Però bé, hi ha ganes de començar a caminar, així que ràpid oblidem el que ha costat arribar fins aquí i ens posem en marxa travessant una primera zona boscosa (més aviat selvàtica) i arribant a una zona de matolls quan guanyem més altura.
Anem pujant i ràpidament arriba la boira matinera, una característica de les muntanyes d'aquesta illa. Molt aviat, a les 8 o les 9 del matí, la boira i els núvols ocupen els cims de la Réunion, per tant cal aixecar-se d'hora si es vol fer alguna ascensió. Els núvols, però van i venen, i el sol es deixa veure a estones de camí cap al cim, cosa que ens fa pensar que sí podrem tenir vistes.
L'ascensió a la Roche Écrite ens porta a travessar el Plain des Chicots (que dona nom al refugi), una zona més planera i rocosa i que ja ens situa prop del cim. Aquí trobarem una cruïlla per baixar cap al circ de Salazie, un dels grans circs que existeixen a l'illa de la Réunion.
(Foto: col·lecció Lorenzo Giménez)
I sí, hem estat de sort, el cel s'ha obert quan érem al cim i hem pogut veure la màxima altura de l'illa i de l'oceà Índic, el Piton des Neiges (3070 m.) i que visitarem en uns dies.
Fet el cim fem marxa enrere i baixem de nou cap al gîte, des d'onprendrem un altre camí que, en forta baixada, ens portarà a Dos d'Âne, final d'etapa d'avui. Del refugi en avall, el camí serà totalment selvàtic...
...parant atenció a la flora i fauna locals...
...i gaudint de les excepcionals vistes cap als "pitons" (així s'anomenen les muntanyes de la Réunion) quan la vegetació i el cel ens obre alguna finestra. Barrancs infinits i desnivells de vertigen que fan d'aquests camins un autèntic trencacames.
Tot i que no en tenim la sensació per l'exuberant vegetació que ens rodeja, gran part de l'etapa l'hem fet recorrent una llarga cresta en una baixada pràcticament contínua...
...i que ens portarà fins al poble de Dos d'Âne, final d'aquesta llarga etapa...
...amb un merescut descans al Gîte Bienvenu dans les Hauts, on ens rebran d'allò més bé. El gîte està gestionat pel Claude, que viu allà a la mateixa casa i que ens ha rebut amb el tradicional "ponche" que fan a l'illa, barreja de rom amb diverses fruites i fins i tot flors...
...i que després dels 18 quilòmetres, 600 metres positius i 1500 negatius d'aquesta jornada ha entrat d'allò més bé abans d'anar a descansar per iniciar demà una altra etapa de la Grande Traversée.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada