Aixecar-se a la una de la matinada per fer 1900 metres de desnivell no és una cosa que es faci gaire sovint. Realment, quan sona el despertador no ve gaire de gust, però si el premi és veure sortir el sol des del punt més alt de l'Oceà Índic, potser sí que val la pena.
Així, sortim de Cilaos i, caminant per la carretera, arribem al pàrquing de Le Bloc, on un cartell indica que tenim cinc hores d'ascensió fins al cim. La pujada la fem tota de nit, a la llum dels frontals. De moment no fa fred i es va prou bé, però a partir dels 2000 metres ja comença a refrescar. Anem fent alguna breu parada fins arribar al refugi de la Caverna Dufour (2400 m.), on farem una altra pausa abans de fer la part final fins al cim.
Des del refugi, ja només queda remuntar els darrers 600 metres de desnivell cap al cim. Tenint en compte que Cilaos està a 1200 metres d'altura, vol dir que avui farem 1900 metres positius, una bona pujada! A la foto següent, de camí cap al cim...
...on ens apropem mentre darrere nostre el sol comença a despuntar sobre l'oceà Índic. El mar de núvols fa encara més idíl·lica aquesta imatge, difícil d'oblidar.
I finalment, el cim del Piton des Neiges (3070 m.). El dia perfecte, que sigui diumenge i que estiguem en plenes vacances europees, fa que avui hi hagi molta gent per aquí. Tot i el sol, la temperatura aquí dalt és d'uns 5º, o sigui que calor precisament no fa.
(Foto: col·lecció Lorenzo Giménez)
Com a curiositat, el cartell que tenim a les mans no és un cartell que estigui al cim, sinó que hi ha gent que se'l fa amb el disseny a mida i el puja fins al cim. Amablement ens l'han deixat per foto.
(Foto: Lorenzo Giménez)
Fetes les fotos, toca baixar. El Piton des Neiges, màxima altura de l'illa i de l'oceà Índic és un antic volcà que porta 12000 anys inactiu. Això fa que l'entorn del cim sigui bastant marcià. A la foto següent, el cim vist tot baixant.
Ja veieu que tot i que és ben d'hora, els núvols i la boira ja inunden el paisatge. Aquest és un dels motius pels quals és aconsellable sortir ben d'hora cap al cim, ja que a mig matí podem trobar-nos en mig d'una espessa boira.
Arribem de nou al refugi, que trobo que per ser EL refugi del Piton des Neiges, és bastant "cutrillo", molt diferent dels refugis francesos guardats que podem trobar al Pirineu o als Alps.
Marxem del refugi després d'una breu pausa i desfem el camí cap a Cilaos...
...que veiem ben avall.
De baixada podem observar amb deteniment els boscos que no hem vist de nit, i és que un dels atractius de la Réunion és la diversitat de flora i fauna que podem observar (si tenim sort en el cas dels animals, és clar), amb noms de pardals tant curiosos com el tec-tec o el tuit-tuit...
...per no parlar dels espectaculars aràcnids com la Nephila Inaurata, gran aranya però inofensiva, que sovint teixeix les teranyines pels senders que recorrem. Bé, ella és a casa seva.
I el sender acabar de nou al pàrquing de Le Bloc, on un bus baixa fins a Cilaos, Nosaltres, però, farem a peu els tres quilòmetres que queden fins a la ciutat per tancar la ruta on l'hem començat, arribant de nou a Cilaos unes dotze hores després d'haver iniciat l'ascensió al Piton des Neiges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada