dissabte, 19 de juliol del 2014

El Pic de Pallassos (2772 m.)

Tot i que inicialment havíem previst anar a la cresta de Bachimala, la previsió del temps ens fa canviar de lloc i activitat. No anirem tant lluny i no farem cap cresta, sinó una caminada circular que ens portarà a fer el Pic de Filià o de Pallassos, de 2772 metres, cim que quedava pendent després de diversos intents (això sí, a l'hivern).

Des del poble de Cabdella prenem un sender que remunta el riu de Riqüerna en direcció a la cruïlla amb el GR-11. El camí ens sorprèn ja des de l'inici, perquè primer circula per una zona ombrívola  i plena de vegetació i al cap d'una estona, quan s'obre a la vall, per les esplèndides vistes que tenim.






Al cap d'una hora i quart de camí arribem al Pontet de Rus, on el barranc que baixa dels estanys de la zona forma aquesta cascada.


Al cap de poc ja trobem la cruïlla amb el GR-11, que prendrem en direcció al Port de Rus. Aquest pas és un dels passos històrics de comunicació entre la Vall Fosca i la Vall de Boí, i avui forma part de la xarxa "Camins Vius", un projecte que pretén mantenir aquests camins tradicionals i alhora proposar una ruta de senderisme al voltant del Parc Nacional d'Aigüestortes.



Anem guanyant altura pujant per la Coma del Port...


(Foto: Jordi Curià)

...mentre mirant enrere podem veure cims com el Pic Espada (2548 m.) o el Montsent de Pallars (2883 m.) a l'horitzó.



La darrera part del camí guanya desnivell amb força mentre transita per un terreny vermellós...



...que ens portarà fins al Port de Rus. Allà ens trobem amb una esplèndida vista sobre l'Aneto (3404 m.) que bé mereix un descans abans d'encarar el darrer tram de pujada. Fins al port han estat unes 3.30 hores de camí.





(Foto: Jordi Curià)

Aquí deixem el camí que anàvem seguint i comencem a enfilar la carena cap al Pic de Pallassos, que ens porta en primer lloc al Tossal de Rus (2668 m.) senyalitzat amb una gran fita.



Per la carena, el camí va pujant i baixant i anem seguint indicis de sender. El cim ja el veiem ben clar, tot i que des del port encara ens faltarà una hora de camí. A la foto següent podeu veure ja el Pic de Pallassos i la lògica aresta que hi porta.



Passarem pel Portarró de Manyanet, un gran collat que ens mostra tota la Vall de Manyanet. Per aquí vam fer el passat hivern un intent al Pallassos. A la foto podeu veure el pic de Pallassos (a l'esquerra) i al fons el Pic de Llena (2686 m.), també anomenat Tossal Llarg o dels Tres Pessons.



Creient que retallarem una mica el camí, deixem la carena i anem caminant una mica més avall, per un terreny pedregós de mal caminar però que per sort dura poc. El cim ja el veiem a tocar.


(Foto: Jordi Curià)

Arribem a un petit coll. Mirant enrere podem veure el camí que hem fet des del Port de Rus i també el Pic de les Raspes Roies de Rus (2779 m.) i el més alt, a l'horitzó, Pic del Pessó (2894 m.)



Cap a l'altra banda, podem veure alguns dels cims més importants de la capçalera del riu Flamisell i la Vall Fosca.



I ja des d'aquest collet arribarem ràpidament al cim del Pic de Pallassos (2772 m.), amb una gran panoràmica. El mapa Alpina li dóna aquesta cota, tot i que en altres li donen més altura.



La foto de cim, avui una bona colla...


(Foto: Jordi Curià)

...i una "selfie" per fer-nos els moderns.

 (Foto: Lo Folguereta)

La baixada va directa per la carena, al principi pedregosa, en direcció a un petit coll.



La baixada la farem directa per la Coma de Fuses. No hi ha camí però l'itinerari és evident. Sempre avall cap a la Vall de Filià.



Ja al final de la coma trobarem un senderet, que seguirem, i que ens portarà directes a la cabana de Filià...


...una cabana de pastor que se situa al mig de la vall. Com a "cabana" és molt gran i ja sé que esteu pensant "s'hi pot dormir?", doncs bé, la cabana és privada i a part no la vam veure en gaires condicions (bastant bruta, finestres trencades, etc...), però per una emergència, doncs potser sí.


Aquí, una foto de l'interior de la cabana, on irònicament s'hi conserva un cartell del "Vallfosca Resort Ski & Golf", l'antic projecte de fer unes pistes d'esquí a la Vall de Filià. El projecte va quedar a mitges, i en mig de la febrada del totxo es pretenia unir amb Boí - Taüll, avui en situació d'ofec econòmic, a través de la Vall de Manyanet.


A la Vall de Filià és ben visible el moviment de terres que va fer-se, així com les torres que havien de fer pujar un telefèric. Ara són autèntics monuments a l'estupidesa humana.


De la cabana de Filià baixarem de nou cap al poble de Cabdella en poc més d'una hora. Primer per la pista que solca la Vall de Filià, i més endavant per un sender, l'inici del qual trobarem marcat amb una fita i una estaca.




Anem baixant i ja veiem el poble de Cabdella...


...on abans d'arribar passarem per uns racons molt bonics, com el pont de la Mola, on ens retrobem de nou amb el barranc de Riqüerna.





Creuat el pont, farem els darrers metres de camí per un bosc ben tancat més propi de latituds atlàntiques.

(Foto: Jordi Curià)


Una sortida llarga i amb desnivell, però ben assequible per qui estigui acostumat a caminar. Si voleu el track el podeu descarregar aquí.

divendres, 11 de juliol del 2014

El Pic de Baborte (2930 m.)

Sense cap mena de dubte podem incloure aquest cim dins del grup dels grans cim pirinencs ja sigui per l'altura (prop de la cota 3000), per les vistes que ofereix (un impressionant balcó sobre la Pica d'Estats), o perquè el desnivell i la llargada de l'excursió fan que sigui una sortida assequible però d'aquelles que qualificaríem de "curtida".

El Baborte queda lluny de tot arreu, així que comencem on comencem res en lliura d'unes quantes hores caminant. Decidim iniciar la sortida al Pont de la Farga (situat a la pista que porta al refugi de Vall Ferrera), on després de fer nit comencem l'ascensió.

L'inici del camí és per un agradable bosquet tot i que gran part del camí està inundat. La combinació de desgel, pluges i el fet que per ara no faci molta calor fa que ens trobem un paisatge més propi de finals de primavera que de mitjans de juliol.


El camí passa a tocar de diferents bordes. A la foto, les bordes de la Rebuira.


Més endavant cal creuar el torrent que baixa de l'estany de Baborte...


...fins arribar a un bonic prat on trobarem la cabana de Bassello (aprox. a 2000 metres). A la foto la podeu veure a la part baixa, mentre que el cim que veieu és el Monteixo (2905 m.). Aquesta cabana de pastor pot servir com a refugi en cas de necessitat. Recentment els camins de la zona han estat arranjats per Mountain Wilderness de Catalunya, una entitat que es dedica a fer tasques de neteja i manteniment a l'alta muntanya mitjançant el treball voluntari.


A partir de la cabana el camí agafa força de veritat, ja que cal guanyar altura en direcció al refugi metàl·lic de Baborte...


...on hi arribarem passant abans pel llac que es troba als seus peus. A la foto següent podeu veure també el coll de Sellente ben tapat per la boira. 

 

Voregem l'estany i arribem a l'altra banda...  

 

 ...des d'on podem gaudir d'una vista en primera fila sobre el Monteixo. 

 

 A tocar del llac, el refugi de Baborte, estratègicament situat sobre un petit turó.




Allà farem una darrera parada per agafar forces abans de fer els darrers 500 metres de desnivell. Des del refugi les vistes són espectaculars. Al mig de la foto podeu veure el Pic de Gerri (2855 m.) i cap a la dreta el Pic de Norís (2826 m.).



Anirem guanyant altura en direcció al coll de Baborte, deixant darrera nostre el magnífic conjunt del Norís i el Monteixo.


El camí va passant a tocar de petits estanys...


...fins que a l'arribar coll de Baborte ens trobarem davant del Sotllo (3073 m.) i la Pica d'Estats (3143 m.), els cims més alts de la zona.


Des del coll, iniciem la darrera pujada, ara ja fins al cim, on anirem combinant trams d'herba amb altres de més rocosos.


Prop del cim, una foto jugant amb els filtres. El cim proper és el veí del Baborte, el Pic de Pedres Blanques (2755 m.).


I finalment, després de 5.30 hores de pujada, arribem al cim. Vistes espectaculars mirem on mirem!


Als nostres peus, l'estany de Baborte, d'on venim.


I les fotos del cim (2930 m., tot i que segons el mapa varia una mica la cota).




I ara ja no queda més que desfer el camí, per arribar en 3.30 hores al cotxe. Una ascensió llarga i amb molt desnivell, però que compensa pels paisatges i la poca gent que hem trobat.


Si voleu el track i més dades el podeu descarregar aquí.