The Cotswolds (III): Broadway tower

Al llarg de la Cotswold Way hi ha diverses excursions més curtes anomenades "circular walks" i com el seu nom indica estan pensades per acabar i començar en la mateixa població. Una de les més conegudes és la que s'inicia a Broadway, com ja hem dit, un important centre turístic de la zona.

Des del centre del poble cal anar a buscar un sender que porta cap als afores del poble, on hi ha una zona de píc-nic. Des d'allà creuarem uns camps de pastures fins arribar a l'església de Saint Eadburgha.

Des d'allà el camí continua per un tram boscós fins arribar a les rodalies de la Broadway Tower, una de les icones de la zona i edificada en el segon punt més alt de les Cotswolds.

La torre va ser edificada al segle XVIII per un noble de la zona, per tal de tenir una bona vista sobre les seves terres. Era una mena de residència de cap de setmana i es va construir imitant una torre medieval.

Va ser durant la Segona Guerra Mundial quan la torre va tornar a adquirir importància, ja que es va utilitzar com a observatori i punt de vigilància per prevenir possibles bombardejos aeris sobre Bristol i altres ciutats properes. Al costat de la torre hi ha un memorial de la RAF, l'aviació britànica, ja que prop d'allà es va estavellar un bombarder britànic. Enguany es commemora el 75è aniversari de la Batalla d'Anglaterra, és a dir, la victòria de la RAF sobre l'intent de l'Alemanya nazi de vèncer al Regne Unit amb terribles bombardejos aeris coneguts com el "blitz".

L'ús militar de la torre no va acabar aquí, i durant la guerra freda es va aprofitar la ubicació de la torre per construir un refugi nuclear. Un refugi petit, no pensat per la població civil, sinó com un lloc d'observació i de transmissió de dades en cas que caigués per la zona una bomba atòmica. Actualment el refugi ja no s'utilitza (va estar operatiu fins el 1991) i es pot visitar. A les fotos següents, l'entrada al refugi.

Acabada la visita al búnquer, iniciem el camí de retorn cap a Broadway... 

...on les ovelles pasturen tranquil·les sense saber que tenen sota els peus...

I acabada la baixada arribem a Broadway, inici i final d'aquest "circular walk".

En total, la sortida us portarà unes 2-3 hores, i fareu uns 7 quilòmetres i 270 metres de desnivell. Si voleu,la podeu descarregar aquí.

The Cotswolds (II): Cotswold Way (Broadway - Winchcombe)

Com ja us he comentat en l'entrada anterior, la Cotswold Way és el sender que travessa tota la regió de les Cotswolds. El sender s'inicia al petit poble de Chipping Campdem i acaba a la ciutat de Bath. Aproximadament té uns 160 quilòmetres i si es vol fer sencer es tarda entre una setmana i deu dies, depenen del ritme que portem. La Cotswold Way forma part dels "National Trails", una sèrie de senders de gran recorregut que s'estenen per Anglaterra i Gal·les.

Per tal de fer un tastet de la Cotswold Way, vam decidir-nos per fer el tram entre els pobles de Broadway i Winchcombe, que segons ens van dir és un dels més bonics del sender.

A Boradway s'hi pot arribar fàcilment amb el bus 606 des de Cheltenham i començar a caminar a la parada de High Street, situada al mig del poble i per on hi passa la Cotswold Way. Des d'aquí, anirem sortint de la població per endinsar-nos en el verd paisatge de les Cotswolds, deixant enrere l'església de Sant Michael and all Angels.

Sortint de Broadway, el camí s'insereix de ple en el verd intens de la regió de les Cotswolds, que ens ofereix magnífiques panoràmiques d'amples horitzons.

Quan portem aproximadament una tercera part del camí arribem al poble de Stanton, una petita població que pot servir de final i inici d'etapa si feu la Cotswold Way sencera. Segons hem llegit, aquest és un dels pobles més bonics de la zona, i de fet els veïns s'esforcen a mantenir-lo ben cuidat.

Sortim de Stanton i el camí continua a tocar de camps de conreu...

...decorats amb immensos arbres i tot tipus de bèsties pasturant. Un paisatge de postal.

Travessar camps amb bestiar és una constant a les Cotswolds, zona on s'hi practica la ramaderia. En general inofensius, tot i que cal anar alerta amb alguna indicació.

Bé, sembla que no hi ha toros a la vista...

La pedra d'aquesta zona és coneguda arreu d'Anglaterra. És la que s'utilitzava tradicionalment per construir les cases dels pobles i també per construir els murs de pedra seca que separen els camps de conreu o pastures a les Cotswolds, amb aquest acabat "punxegut" que veieu a la foto.

La senyalització del camí en tot moment és molt bona, amb estaques i cartells indicadors de la direcció que hem de seguir. El recorregut està pensat per fer-se a peu, tot i que també trobarem gent amb bici o a cavall. En aquells casos que només es pot passar a peu ho trobareu indicat.

La jornada s'acaba, i a mesura que ens acostem als pobles reapareixen els camps de cereal, que contrasten amb el color verd omnipresent.

I acabem la sortida al poble de Winchcombe, un dels més grans de la zona i lloc de pas de sis "national trails". Per tant, un important centre d'activitat senderista. Va ser la capital de l'antic regne saxó de Mercia, després que els pobles germànics arribessin a l'antiga Britania romana. Avui en dia és una població turística important de la zona que també pot servir de lloc de pas o allotjament si recorreu la Cotswold Way.

Aquest tram de la Cotswold Way és d'uns 19 quilòmetres, 600 metres de desnivell positiu i trigareu entre 4 i 5 hores a fer-lo. Si voleu el track de la ruta, el podeu descarregar aquí.

The Cotswolds (I): Cleeve Hill

La Gran Bretanya és una illa sense grans muntanyes. Només a Gal·les i Escòcia podem trobar elevacions per damunt dels 1000 metres, mentre que a Anglaterra la cota més alta es situa als 978 metres de l'Scafell Pike, situat al Lake District National Park, que es pot ser la zona més alpina d'aquest país.

Això, però, no evita que Anglaterra sigui un lloc idoni pel senderisme, que sense oferir-nos grans desnivells, si que ens permetrà copsar amplíssims horitzons i vistes de postal. Un exemple és la zona de les Cotswolds, un seguit de turons situats a l'oest d'Anglaterra, a tocar de Gal·les, i que ens mostraran el verd sobre verd que podem trobar al llarg i ample de la geografia anglesa.

Una bona base per explorar la zona és la ciutat de Cheltenham, la "capital" de les Cotswolds, on trobarem transport públic per apropar-nos a l'inici de les sortides que aquí us ressenyo.

Per apropar-nos a Cleeve Hill, cal agafar el bus 606 a l'estació de Cheltenham i baixar a la parada de Southam Main Road. Baixarem uns metres per la carretera, i trobarem l'inici de l'excursió marcat amb un indicador, que seguirem, on hi diu "Public Bridle Road Cleeve Common".

El camí puja muntanya amunt i passa a tocar d'unes pastures....

...i s'endinsa en el bonic bosc de Queen's Forest, amb arbres espectaculars.

A mesura que anem pujant el bosc es va aclarint fins que arribem a la carena de les "hills" (turons) per on transcorre la major part d'aquesta ruta. A la foto següent, una de les estaques que marquen el camí de la Cotswold Way, un sender que travessa tota la regió i que arriba fins a la ciutat de Bath.

En alguns punts s'hi han instal·lat bancs per que la gent s'assegui a mirar el paisatge quan van de pic-nic, que és un esport nacional a Anglaterra. Altres, però, l'utilitzen per rascar-se...

Seguim la ruta per la carena en direcció al Cleeve Hill, el punt més alt de les Cotswolds, passant al costat d'uns petits penya-segats. Als peus dels turons, podeu veure algun altre bosc de la zona.

Al cap de poc, assolim el cim de Cleeve Hill (330 metres) i punt més alt de les Cotswolds. Hi ha un vèrtex topogràfic i una taula d'orientació.

Des d'aquí també tindrem bones vistes de la ciutat de Cheltenham i les muntanyes properes, amb la destacada silueta de les Malvern Hills a l'horitzó.

Una nota curiosa és que en aquest turó hi ha... un camp de golf. A Anglaterra és un esport molt popular per qüestions òbvies, ja que la gespa creix sola i no cal regar-la. Amb un mínim manteniment els camps de golf es cuiden sols. Així, caminant per aquí trobarem una curiosa barreja d'ovelles pasturant, golfistes i excursionistes.

Més endavant el camí continua cap a les instal·lacions del camp de golf,  on trobarem un bar, per baixar després entre uns camps.



En tot moment trobarem indicadors de la Cotswold Way i altres senders de la zona, així com portes que haurem d'anar obrint i tancant a mesura que fem camí. Els senders de les Cotswolds travessen moltes propietats privades. No us diran res sempre que seguiu el camí marcat i tingueu cura de tancar les portes perquè no s'escapi el bestiar.



El camí continua cap a una petita vall...

...on trobarem una bassa que marca el naixement del riu Isbourne, un afluent del riu Avon -el més important de la zona- i punt d'inici d'un altre sender que segueix el seu recorregut aigües avall.

A partir d'aquest punt tornarem a guanyar desnivell cap a la part alta de Cleeve Hill, fins arribar a un altre dels punts emblemàtics de la zona, el "Solitary Tree".



























Aquest arbre és tota una icona pels senderistes de la zona, i també un lloc de memòria dedicat a gent que venien a caminar per les Cotswolds. Així ho acrediten les plaques que hi ha al voltant de l'arbre.

I un cop passat aquest punt, ja només caldrà desfer la pujada en direcció a la carretera per tornar a agafar l'autobús. En total, una ruta tranquil·la d'unes tres hores com a màxim i que us podeu descarregar aquí.

GR11 (4) La Vajol - Coll d'Oliveda (Maçanet de Cabrenys)

Nova i calorosa jornada de GR11 de camí cap a l'objectiu d'arribar a Setcases. Per la mateixa porta de l'alberg-refugi de la Vajol passen els marques del sender, o sigui que reprenem aquí el camí per sortir del poble. 

Els primers passos ens porten cap al mirador de l'Empordà, situat a tocar de la pista asfaltada que anem seguint, i que té una bona vista sobre la comarca. A aquestes hores del matí tot just surt el sol, així que de vista, res de res! Passem a tocar de la gran masia de Can Barris, darrer refugi del president de la República, Manuel Azaña, abans de prendre el camí de l'exili cap a França.

Al cap de pocs metres, el GR11 es desvia a l'esquerra de camí cap a la Mina Canta, tot i que si seguíssim la pista asfaltada també arribaríem a Maçanet de Cabrenys. Ho dic perquè hi ha "tracks" de GPS a internet que segueixen aquesta pista.

Anem a l'esquerra, seguint una pista de terra, i al cap de poc arribem a la Mina Canta o "Mina d'en Negrín" anomenada així perquè el president del govern de la República la va condicionar per amagar-hi quadres del Museu del Prado de Madrid i, diuen, una part de l'or del Banc d'Espanya.

La mina Canta era una antiga mina de talc que va ser requisada pel govern republicà per tal de fer-la servir de dipòsit d'obres d'art. S'hi va condicionar una cambra cuirassada i era un lloc fortament vigilat. Si us interessa el tema de com va anar tot plegat, podeu llegir el llibre "El setè camió", de l'Assumpta Montellà, on s'explica quin va ser el destí de tot (o gairebé tot) el que allà s'hi conservava, i fa uns anys TV3 també en va fer un documental. Avui la mina estava tancada, però fa uns anys vam poder visitar-ne l'interior, ja que vam trobar la porta oberta.

El camí cap a Maçanet va combinant trams de pista i camí, aquest cop per boscos frondosos que eviten una mica els rajos de sol, tot i que a calor es deixa notar.

A diferència d'altres dies, sí trobarem fonts pel camí, i al cap d'un parell d'hores d'haver sortit arribarem a Maçanet de Cabrenys. Des d'allà el GR11 deixa Maçanet per anar cap al Molí d'en Robert, que actualment és un restaurant (amb piscina i tot) a tocar del riu Arnera. Des d'allà, una forta pujada ens porta al Coll d'Oliveda on el GR11 continua cap a Albanyà. Jo, però, abandono aquí. La fortíssima calor d'aquests dies comença a passar factura i no vull exposar-me a patir un cop de calor o vés a saber el què, així que de moment finalitzo el GR11 fins que hi pugui tornar en millors condicions.

De la Vajol a Maçanet han estat unes 3h30' de camí, uns 500 metres de desnivell positiu i 13 quilòmetres aproximadament.

PS: Prop del Coll d'Oliveda trobareu el Càmping Maçanet de Cabrenys com a possibilitat d'allotjament en aquesta població. No entenc que en alguns mapes del GR11 no surti senyalitzat (fa 8 anys que està obert) i en canvi sí que hi surti un terreny d'acampada (Mas Olivet) que em van comentar que ja no funciona.

GR11 (3) Refugi Forn de Calç - La Vajol

Tercera jornada de GR11 marcada per la forta calor, així que toca aixecar-se d'hora un altre cop i encarar la pujada cap al Coll de l'Auleda amb la fresqueta de les primeres hores del matí. Sortint del refugi del Forn de Calç passarem pel veïnat de Requesens, actualment despoblat, i on hi ha una mena de bar amb servei de begudes i menjars. A aquestes hores està tancat, i segons em diuen després no obre fins... les onze del matí, o sigui que depèn de l'hora que passem per aquí no podem confiar-hi com a lloc on proveir-nos d'aigua o fer un avituallament. A la foto següent, Requesens, amb el castell retallat a l'horitzó...

El camí de pujada fins al coll és bastant pesat, per pista forestal, fins que arribem al Coll de l'Auleda i podrem gaudir d'una bona vista sobre les muntanyes de l'Alt Empordà...

Superat el coll, el camí comença a baixar cap a la Jonquera, on encara són ben visibles les restes dels darrers incendis forestals a la zona. 

De camí a la Jonquera passarem a tocar de l'ermita de Santa Llúcia, on hi ha una zona de pic-nic amb graelles, etc... on hi trobarem una font.

Una mica més avall el camí es transforma en pista i arribem a la Jonquera, travessem el carrer Major, i hem d'anar a buscar un pas sota la N-II. Possiblement, el lloc més lleig del GR11!

Deixem la Jonquera enrere i anem muntanya amunt deixant enrere carreteres, autopistes i vies de tren. A mesura que ens allunyem de la Jonquera, torna la natura.

Anem avançant per boscos i pistes fins arribar a l'ermita de Santa Eugènia, on hi ha una casa de colònies del MIJAC amb piscina i tot. No em consta que es pugui fer servir per dormir, però sí hi podreu agafar aigua ja que fins ara les fonts han estat més aviat escasses. A la foto següent, l'ermita. La foto no és meva, ja que aquell dia havia molts vehicles aparcats al davant i en aquesta l'ermita es veu millor.

(Foto: www.trianglegironi.cat)

Deixem l'ermita i el camí continua per pista fins a trobar la carretera GI-501 que puja fins a la Vajol. Aquí vindrà la part més dura de la jornada, ja que per arribar al poble haurem de remuntar la carretera durant uns tres quilòmetres. Si algun veí s'ofereix a pujar-vos en cotxe, us estalviareu l'asfalt. De fet, no entenc que el "sender dels Pirineus" trepitgi tanta carretera.

I acabem l'etapa a la Vajol, poble que a les darreries de la Guerra Civil va acollir els governs català, basc i espanyol. Per aquesta zona van marxar a l'exili els tres presidents d'aquests governs i aquí és molt viva encara la memòria de l'exili. Si us interessa el tema, per la zona de l'Alt Empordà i la Catalunya Nord trobareu bastantes rutes relacionades amb l'exili republicà. A la Vajol trobareu diferents memorials i plaques d'homenatge, com les de la foto següent.

A la Vajol trobareu lloc per allotjar-vos a l'alberg-refugi municipal. Ara per ara no té gaires llits, però si està ple us poden deixar un racó per dormir a terra. Disposa de cuina lliure. Per comprar queviures, etc... hi ha una petita botiga al restaurant Ca la Conxita, que està davant de l'alberg. També tenen habitacions per si us voleu allotjar aquí.

Del refugi Forn de Calç a la Vajol han estat unes 7h30' de camí, 33 quilòmetres de distància i uns 900 metres de desnivell positiu.