diumenge, 30 d’agost del 2009

El Montroig. No és un cim, que són tres.

Un dels cims que poden fer-se per la zona de Tavascan és el del Montroig, que en realitat són tres puntes que superen els 2800 metres. Per fer-ho més còmode, existeix un refugi lliure als peus del cim, cosa que fa que el primer dia es faci la major part de camí i el dia de cim sigui una ascensió ràpida (tot i que puja fort).

Per pujar cap al cim cal arribar a les bordes de Quanca, on deixarem el cotxe i iniciarem el camí per una pista. Si tenim un tot terreny o tot camí podem passar per la pista i ens estalviarem una hora de camí. Més endavant anirem cap a la Pleta del Fangassal (1840 m.), on hi ha una cabana de pastors que pot utilitzar-se com a refugi. Almenys quan hi hem anat nosaltres (agost 2009) estava oberta. La podeu veure en la següent foto.


El camí continua amunt per anar a buscar un pluviòmetre...


...i que ens portarà fins al refugi del Mont-roig (2287 m.).


Arribant al refugi es veu el cim que farem a l'endemà. La punta de l'esquerra és pròpiament el cim del Mont-roig (2864 m.) mentre que la de la dreta és el Mont-roig Nord (2859 m.). A aquestes dues puntes cal sumar-li el Vèrtex del Mont-roig (on hi ha un vèrtex geodèsic) de 2846 metres.


Es fa de nit i tocar dormir esperant l'endemà...


De camí al cim, la pujada és directa i mantinguda, però gaudim de les vistes sobre els estanys de la Gallina (a la foto l'Estany Inferior) i la sol·litud del paratge malgrat ser ple estiu.


Finalment assolim el Vèrtex del Mont-roig i després la punta més alta, a 2864 metres. Per anar a la punta Nord, caldrà fer una petita cresta (fàcil i aèria) per retornar després pel mateix camí.


I des del cim, vista espectacular sobre els Estanys de la Gallina Mitjà, Superior i Major i el magnífic Ventolau (2853 m.).


dijous, 13 d’agost del 2009

L'Alt Tatras. La petita alta muntanya (III)

La darrera jornada al Tatras serà mig passada per aigua i mig asolellada, tal com marca la norma de les altes muntanyes d'Europa central. Deixem enrera el monstruós Sliezsky Dom per prendre de nou el Tatranská Magistrala. La primera parada serà el Batizovské Pleso, un  llac situat a 1884 metres i a 1hora i escaig del refugi, rodejat de grans parets.


 En una hora més de camí, arribarem al Sedlo pod Ostrvou, un collat que dóna pas a la zona de Popradske Pleso. És una de les zones que més ens va agradar de la travessa.


Poc després del collat ja podem veure el llac de Popradské Pleso. Xulo, eh? Però per arribar-hi encara queda una llarga baixada, d'aquelles que veus abaix el refugi i no arribes mai...





Baixant cap a Popradske Pleso veiem la vall de Mengusovska, enllaç entre Eslovàquia i Polònia, i on hi ha el camí que porta cap al pic Rysy (2503 m.), el cim polonès més alt. Aquest cim ha tingut visitants ben coneguts com l'antic Papa Joan Pau II o Vladimir Ilitx Ulianov "Lenin".


Aquí veiem el camí en zig-zag que hem fet de baixada. Almenys ara hi toca el sol!!


I finalment el llac de Popradske Pleso, un dels racons més bonics del Tatras.




Abans de baixar cap a Strebské Pleso, el poble on acabarem la ruta, cal passar a visitar el Symbolicky Cintorin, un curiós lloc on s'apleguen desenes de plaques de muntanyencs que han mort al Tatras o també d'homenatge als resistents que van lluitar contra els nazis durant la segona Guerra Mundial. Dit així d'entrada sembla tètric, però no ho és. De camí cap allà trobem aquests curiosos pals indicadors. 


 I això és el que us deia. L'origen d'aquest "cementiri" cal buscar-lo l'any 1936, quan es va decidir concentrar aquí tots els homenatges, plaques i recordatoris als muntanyencs morts. Després s'hi van afegir els de la guerra.



Un cop visitat el lloc baixem cap a Strebske Pleso per la vall de Menguskoska, amb unes vistes espectaculars...



...fins que en un parell d'hores s'arriba a Strebske Pleso, final de la travessa. Aquesta és una localitat turística on també hi ha pistes d'esquí...i un trampolí per fer salts (com veieu a la foto) que impressionava només veure'l.


I retorn a Poprad, cafè amb llet en mà i còmodament en tren, contents -malgrat la pluja- d'haver descobert aquest país i aquestes muntanyes.




dimecres, 12 d’agost del 2009

L'Alt Tatras. La petita alta muntanya (II)

Afrontem una nova jornada d'aquesta travessa sota l'amenaça de mullar-nos de nou. Com que el temps no pinta bé fem un canvi de plans i no ens dirigirem cap a les cotes altes de la zona, sinó que ens mantindrem a les cotes baixes per evitar la pluja i poder gaudir d'unes (mínimes) vistes.

Des del refugi de Zelene Pleso marxem per una pista primer i després entre boscos, cap al complex esportiu de Tatranská Lomnica (3h 25'), unes pistes d'esquí que s'alcen als peus del Lomnicky Stit, un pic de 2634 metres, que té un observatori al cim. El fet que fins aquí hi pugi un telefèric farà que sovint trobem bastanta gent. A la foto, el cim que us comentava.


A partir d'aquesta estació d'esquí seguirem el principal sender dels Tatras, el Tatranska Magistrala, una mena de GR-11 del Tatras on també trobarem bastanta gent. Sembla que el camí està empedrat? Doncs efectivament així és, ja que sota el govern comunista (1945 - 1989) hi va haver un esforç importantíssim en fer accessible la muntanya a la majoria de la gent, i a través de brigades de treball es van empedrar els senders que avui solquen el Tatras.


Després de passar per l'estació d'esquí de Hrebienok (1h 30 des de Tatranská Lomnica), una altra de les que trobarem a la zona, el camí esdevé més solitari, sense tants turistes, i podem gaudir de la grandesa de les vistes i paratges de l'alt Tatras.






Una de les peculiaritats dels refugis del Tatras que es troben més amunt, és que no s'abasteixen amb helicòpter sinó a peu. A la foto següent, tot i que borrosa, podeu veure un portejador dels refugis. No porta quatre coses precisament. Cada més d'octubre, abans de les primeres neus, s'organitza el "sherpa rallye", una competició entre els portejadors que pugen carregats muntanya amunt. Una mica animals sí que són...


Continuem el camí en direcció al proper refugi on dormirem, que ja havíem llegiot que era un refugi immens...


...però és que al veure'l vam al·lucinar! Un immens bloc de formigó al mig de la muntanya que sembla caigut del cel!


Això sí, dins era com un hotel. I al Pirineu la gent es queixa de les comoditats...doncs aquí, habitacions de dos persones, dutxa, restaurant... Tot té, però, un explicació. El refugi s'alça als peus del Gerlachovský Stit, de 2655 m, el cim més alt dels  Carpats i d'Eslovàquia. Això fa que hi arribi moltíssima gent (es pot arribar en cotxe al refugi) i molts  guies amb clients, ja que el cim no és una passejada. Ja sabeu que la pela és la pela, i el "perfil" del muntanyenc amb quartos és el de voler totes les comoditats d'un hotel en un refugi.


Això sí, al costat del refugi, el bonic estany de Velické Pleso, que ajuda a oblidar una mica la horrible imatge del bloc de ciment...



dimarts, 11 d’agost del 2009

L'Alt Tatras. La petita alta muntanya.

La llarga serralada dels Carpats forma una mena de ziga-zaga que s'inicia a Sèrbia i acaba a Eslovàquia, al bell mig d'Europa central. La part final d'aquesta serralada forma els Tatras (o Tatra), anomenada "l'alta muntanya més petita del món" perquè s'alça en mig d'una planura amb altures que arriben més enllà dels 2600 metres. És al massís del Tatras on trobarem, a més, els cims més alts de tots els Carpats.

Si tot això ho amanim amb el fet que una travessa per aquestes muntanyes posa a l'abast una magnífica xarxa de senders senyalitzats i uns bons refugis on menjar i descansar, tindrem com a resultat una travessa còmoda que ens permetrà descobrir aquestes muntanyes. Eslovàquia és, a més, un país no gaire car per la nostra butxaca (almenys al 2009), cosa que ens permetrà trobar bons allotjaments sense rascar-nos gaire la butxaca.

Des de Bratislava, capital del país, cal anar fins a Poprad, ciutat considerada la "capital" dels Tatras. Hi podem arribar en avió, cotxe o amb tren, però jo us recomano aquest darrer mitjà de transport ja que ens permetrà anar veient el país amb tranquilitat. I cal prendre-s'ho de forma literal, ja que els trens eslovacs no és que siguin ràpids precisament. Tant és, estem de vacances, no?

Poprad, "el Chamonix dels Tatras", és una ciutat d'uns 50.000 habitants que fa de capital d'aquest massís. A l'hivern hi neva -i força- cosa que fa que l'esquí i l'esquí de muntanya també es puguin practicar en aquestes muntanyes. A la imatge, una foto d'un petit llac que hi ha al mig de la ciutat.


Per fer la travessa ens vam basar en la guia "Altos Tatras y otros Parques Nacionales de Eslovaquia" de Sergi Lara. Una llàstima que no estigui en català, però per ara nomès hi ha aquesta guia editada a l'estat espanyol. La part bona és que l'autor és un molt bon coneixedor de la regió i del país. Des de Poprad agafem un bus que ens porta a Tatranska Kotlina, un emplaçament turístic de muntanya on iniciarem la ruta.


A Tatranska Kotlina cal agafar un camí que puja al refugi Plesnivec. El camí a l'inici és una mica lleig perquè travessa una explotació forestal, però a mesura que deixem enrera la civilització el paisatge guanya. A la foto, un dels molts indicadors que trobarema la ruta, ja que els senders del Tatras estan molt ben senyalitzats.


Al cap d'una hora i mitja arribem al refugi Plesnivec, un dels més bonics de la travessa, sota una intensa pluja. Allà podem prendre una reconfortant sopa per combatre el fred.


Des del refugi Plesnivec cal continuar pujant amunt, en mig de frondosos boscos, cap al llac de Velké Viele...



...on hi arribem en una hora i mitja més. La pluja continua...


Des d'allà anirem a buscar un altre llac, el de Zelene Pleso, col·locat entre unes impressionants parets i que dóna nom al primer refugi on dormirem (i ens assecarem!)


Com veieu el refugi està en un lloc molt bonic...


...i és ben confortable. Val a dir que és el refugi més "pirinenc" que trobarem ja que altres són gairebé hotels en mig de la muntanya.








divendres, 1 de maig del 2009

La ruta del Cister (en dos dies, no us penseu)

La Ruta del Cister és una ruta que segueix el GR-175 i que permet recòrrer els tres grans monestirs de l'Orde del Cister que hi ha a Catalunya: Vallbona de les Monges, Santes Creus i el monestir de Poblet. Pot fer-se a peu, però amb BTT és més entretinguda ja que discorre per un paisatge d'interior molt apte per aquest esport: corriols, pistes, barrancs i turons que ens faran gaudir d'allò més, L'itinerari a peu i el de BTT no coincideixen al 100%, però tranquils, ja ho notareu si no trobeu el camí, perquè depén de quin sender no el fareu amb la bici...

La ruta pot començar-se a qualsevol punt d'aquest mapa. Nosaltres vam optar per fer-ho a Vallbona de les Monges, ja que és el monestir més proper a Lleida, i fer el tomb en sentit horari.


Poc després de deixar enrera el monestir ja ens endinsem per pistes i corriols


No està de més portar un mapa, però el camí està ben senyalitzat


Passat el poble de Belltall, just a límit entre la Conca de Barberà i l'Urgell, trobem un parc eòlic...



...des del qual tenim vistes de tota la Conca de Barberà. 


 Una foto de l'estrany bosc que deixem enrera...


...abans d'arribar al poble de Forès.


Des de Forès, baixarem cap al bonic poblet de Rocafort de Queralt...


...a partir del qual anirem guanyant altura (no sempre damunt la bici)...


...fins arribar al capdamunt de la Serra de Comaverd.


Després de deixar enrera la serra entrem a la comarca de l'Alt Camp, per onanirem creuant pobles i boscos...



...fins arribar al nostre objectiu del primer dia: el càmping de Prenafeta (ja prop de Montblanc) on ens espera el merescut descans després d'uns 70 km de mountain bike. La dutxa i el sopar calent s'agraeixen que no vegis...


A l'endemà passem per Montblanc, que celebra la setmana medieval, per sortir cap a l'Espluga, Poblet...


...i prendre de nou el camí cap a Vallbona de les Monges.



Finalment, al cap d'uns 35 quilòmetres arribem de nou al monestir des d'on vam sortir...



 ...per tornar cap a casa cansats però contents d'haver completat la ruta.