divendres, 31 d’agost del 2012

Montsent & Montorroio

Sortida ultraclàssica a la Vall Fosca però que no em canso de repetir. Pugem des del pantà de Sallente cap al cim del Montsent de Pallars per la Canal del Pigoló. Un cop al carrilet només cal anar tirant amunt seguint la evident forma de la canal i sense passar pels túnels que porten a l'estany Gento.

A mesura que guanyem altura també guanyem en espectacularitat de les vistes. A la foto següent els estanys de la zona amb el punxent Peguera.


En aquesta, una perspectiva de les pistes (abandonades) de Llessui. Estaria bé que desmontessin la ferralla que encara s'hi acumula des de 1987 (!)


Des del cim del Montsent de Pallars (2882 m.), es pot veure la Vall de Filià (amb un altre fracassat projecte d'esquí i els ferros corresponents) i la Pica Cerví de Durro a l'horitzó.


Aquí, el proper objectiu de la jornada, el Montorroio. Per anar-hi només cal anar seguint la carena que hi baixa des del Montsent...


...i accedir-hi per una "agradable" canal de pedra suelta.


Des del cim del Montorroio (2853 m.) obtenim imatges com aquesta del Peguera (2982 m). Durant molts anys el Peguera va ser el cim més alt del Parc d'Aigüestortes, però les successives ampliacions del parc li han fet perdre aquesta categoria per la inclusió dins el parc de cims de més de 3000 metres, com la Punta Alta. Vull pensar que l'ampliació del parc es va fer per criteris de conservació de la natura i no per atreure turistes per pujar un 3000. Ves a saber!


El Montsent des del Montorroio


I el camí de retorn també per la canal del Pigoló. Imatge del Montorroio abans de perdre'l de vista.Una gran jornada a la muntanya amb unes vistes excel·lents.

(Foto: Oriol Vila)

divendres, 24 d’agost del 2012

El Ventolau (2851 m.)

La zona de l'estació d'esquí de Tavascan és un racó privilegiat del Pallars Sobirà. A l'hivern, la neu possibilita diverses sortides d'esquí de muntanya a cims d'un nivell molt assequible (Campirme, Coma del Forn) o bé permet gaudir d'unes pistes que per la seva ubicació i concepció tenen més d'alta muntanya que no pas d'una estació d'esquí convencional, com és el fet que molta gent aprofita per agafar el remuntador i baixar fora pistes. A més la localització i orientació de l'estació facilita la innivació quan en altres llocs encara estan patint per si podran esquiar o no.

A l'estiu, no només es poden fer els cims abans esmentats (una agradable excursió) sinó que també es pot pujar amb facilitat al cim més alt de la zona, el Ventolau. No és que a l'hivern no es pugui fer -de fet ja ho vam intentar fa uns anys- però el camí d'accés al Ventolau per aquesta banda (la Coma del Forn) és en alguns trams d'un pendent mantingut que fa que amb neu s'hagi d'agafar en bones condicions (no va ser el nostre cas un ja llunyà hivern de 2006).

La ruta s'inicia, doncs, des del pàrquing de l'estació. Després d'un curt tram per una pista forestal que circula a tocar del telecadira, ens endinsem a la Coma del Forn on el camí agafa ja un fort pendent.


Vista enrera el pàrquing queda molt avall.


Anem guanyany altura i quan el terreny planeja una mica ja veiem el nostre objectiu (a la dreta de la foto) i el seu veí Pic dels Tres Estanys, que també es mereix unes fotos tot i no ser tan conegut.




Aquesta en blanc i negre, per variar...


I després d'una darrera pujada, arribem al cim del Ventolau (2851 m.), des d'on hi ha unes vistes espectaculars. Un cim solitari tot i ser ple agost mentre a la propera Pica d'Estats hi ha "overbooking".


El Pic de Certascan, a la dreta.


La zona del Montroig amb els estanys de la Gallina. Al costat del primer estany (a la dreta) hi ha el refugi del Montroig.


L'estany Major de la Gallina des del cim del Ventolau.


divendres, 3 d’agost del 2012

Itineraris de la batalla de l'Ebre en BTT (13): El pas de l'Ebre per Amposta

Allunyada de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, a la comarca del Montsià hi tingué lloc el que en termes militars s'anomena una "maniobra de distracció", és a dir, fer creure a l'enemic que passaràs per un lloc i passes per un altre. A la zona d'Amposta i el tram que de l'Ebre que baixa fins al delta, les tropes republicanes van intentar una d'aquestes maniobres mentre el gruis de l'Exèrcit de l'Ebre, creuava el riu per Flix, Ascó, Miravet, etc...

Els franquistes, en canvi, creien que d'intentar creuar el riu, els republicans ho farien per aquesta zona, ja que és totalment plana (al contrari de les abans esmentades d'Ascó, etc...), i per tant van concentrar aquí el gruix de les tropes. El resultat pels republicans fou un desastre, ja que només iniciar el pas del riu van ser rebuts per una immensa potència de foc contra la que no van poder fer res. En aquest ruta visitarem alguns dels escenaris d'aquest fracassat pas de l'Ebre per Amposta.

Sortim d'Amposta i anem a buscar el canal del marge dret de l'Ebre, que ens portarà fins a la Torre de la Carrova, torre d'origen medieval que s'emplaça sobre un petit turó. A l'altra banda del riu hi ha la Torre de Campredó, que era un campament de la XIV Brigada Internacional. Quan els republicans van travessar el riu per aquest sector, van ser durament castigats pels soldats nacionals que esperaven a les rodalies de la Carrova.


Tornem enrera pel mateix camí cap a Amposta, on anirem a creuar el conegut pont penjat per anar en direcció a Deltebre.


Arribem a Deltebre seguint camins de vegades asfaltats i de vegades de terra. El verd dels arrossars contrasta amb el blau del cel, i la plana del Montsià amb la muntanya (de mateix nom) que es veu a la foto.


Anant cap a Deltebre creuem el terme de l'Aldea. Allà trobem el Mas de Bernís, actualment un allotjament rural però que els dies de la batalla de l'Ebre fou des d'on es dirigiren les operacions d'aquest sector.


Precisament a tocar del mas, encara es conserva una casamata, una mena de búnker que havia de servir per defensar el mas. Observi's a la foto que hi ha una part de ciment (original) i una reconstrucció que s'ha fet amb totxo per un us posterior. Tot i això avui en dia no s'utilitza i al porta d'entarda està mig bloquejada per la runa i les escombreries. Una llàstima el seu estat.


De camí a Deltebre pasasrem a tocar de la Torre de l'Ermita, d'origen medieval, i que havia format part del castell de l'Aldea. Des d'aquí anirem seguint marques del GR-99...


 ...que ens portarà a circular a tocar del riu. En aquest tram ens acompanyarà la nombrosa fauna voladora que hi ha per aquestes contrades.


 Arribats a Deltebre, població formada pels nuclis de Jesús i Maria i la Cava, seguim el passeig fluvial i els seu llarguíssim traçat de carril-bici...


...fins a trobar un altre dels espais relacionats amb la batalla de l'Ebre: els búnquers de Deltebre. Es van descobrir l'any 2006 mentre es feien les obres del passeig fluvial i van servir per vigilar els moviments dels nacionals a l'altra banda del riu quan aquest va esdevenir línia de front.


Girem cua i anem de nou cap al nucli urbà de Deltebre fins a trobar "lo Passador", el moderníssim pont que uneix Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. A l'altra banda, un bonic carril bici que circula entre la vegetació de ribera ens retornarà de nou a Amposta.


Prop de Deltebre hi ha també l'Illa de Gràcia (a l'esquerra de la foto), illa fluvial que va servir de pas entre les dues bandes del riu la matinada del 25 de juliol de 1938. Tampoc en aquest sector les tropes republicanes van tenir èxit.


 I per acabar la ruta, només queda seguir el carril-bici fins a Amposta.


Aquí teniu el track de la ruta

dijous, 2 d’agost del 2012

Itineraris de la batalla de l'Ebre en BTT (14): L'aeròdrom de la Sénia

La Sénia? Aeròdrom? Doncs sí, en aquesta petita localitat del sud de Catalunya, al centre dels Països Catalans, va existir un aeròdrom d'ús militar durant la guerra civil. Construït per la República l'any 1937, la tria de la Sénia no va ser casual, ja que aquesta localitat es trobava a mig camí de València i Barcelona i l'aviació republicana podia defensar ambdues ciutats des d'aquesta base.

L'abril del 1938, quan els franquistes trenquen el front d'Aragó i arriben al mar per Vinaròs, l'aeròdrom de la Sénia canviarà de mans i passarà a ser una base de la Legió Condor. Serà llavors quan des de la Sénia es llençaran terribles bombardejos sobre les tropes republicanes que llujitaven a la batalla de l'Ebre.

Aquest itinerari també forma part de del recull de rutes relacionades amb aquest conflicte. És curt però interessant. S'inicia al poble de la Sénia per anar a buscar un accés cap a l'aeròdrom. Durant la ruta seran una constant els camps d'oliveres, algunes de les quals tenen dècades d'antiguetat i fins hi tot n'hi ha de centenàries.


A mitja ruta, aproximadament, arribarem al camp d'aviació. Avui no queda ni rastre de les pistes, però podem veure encara el centre de comandament que serveix com a espai d'exposició.


Com a curiositat, encara es conserva l'escut de les FARE (Forces Aèries de la República Espanyola) que els nazis no van destruir -ni tampoc 40 anys de franquisme- i que es manté com a testimoni dels orígens del camp. Actualment s'hi fa algun homenatge per part de l'ADAR, així com altres entitats de memòria històrica i organismes oficials.


A la part exterior hi ha reproduccions dels avions que van tenir estada aquí. A la foto, un Polikarpov I-16 "Mosca". Es diu que els republicans li van posar aquest nom perquè a les caixes on venia l'avió des de l'URSS hi posava "Mockba" (Moscou) i ho llegien com a "Mosca"...


Deixem  l'aeròdrom i creuem el riu Sénia per entrar una estona al País Valencià. A la foto el Molí de la Roca i el pontet per on creuem el riu. Aquests establiments, amb usos agrícoles o industrials antigament, van servir com a allotjament dels soldats de la Legió Condor durant la guerra.


(Foto: Ajuntament de Sant Rafel del Riu)

Circulant a tocar del riu trobarem molts horts...


...per acabar amb una vista de l'encimbellat poble de la Sénia.


El track de la ruta, aquí