dijous, 12 d’agost de 2010

Pic de Tristaina

Situat prop del domini esquiable d'Ordino, el Pic de Tristaina és un bonic cim situat a la frontera d'Andorra amb França al qual accedirem per una zona de llacs. Zona concorreguda, ja que hi trobarem famílies que hi van a passar el dia i pescadors, però a mesura que anem guanyant altura guanyarem també en ambient alpí. La zona també és una zona de pas del GR11, a través del Port de l'Arbella, o sigui que la concurrència de gent -per tot plegat- està garantida.

Conforme ens apropem al punt d'inici, les vistes prometen una bona jornada de muntanya. A la foto, la pista que arriba al capdamunt de l'estació i els cims del voltant.


Iniciem el camí pujant a tocar dels estanys i en direcció al Port de l'Arbella. Durant la ruta trobarem uns punts grocs i alguna fita per indicar-nos el camí.


L'estany Primer o de Baix, el primer que trobem de camí cap al cim i on trobem també bastants pescadors... 


 ...que anem perdent de vista conforme guanyem altura. Aquí podeu veure els estanys del Mig i el de Més Amunt (un nom ben curiós!).


El camí continua amunt cap al Port de l'Arbella. No hi arribarem, sinó que girarem cap a l'esquerra iniciant un tram entretingut però no difícil. La boira serveix per donar ambient!


Una fàcil cresta (només posar les mans) ens porta cap al cim. Sota nostre, el Port de l'Arbella.


Una mirada cap al vessant francès ens descobreix un estanyet...


...i una altra mirada ens permet veure la Pica, des d'una perspectiva poc habitual. D'esquerra a dreta, la Punta Gavarró, la Pica d'Estats, el Verdaguer i més a la dreta, el Montcalm.


Des del cim, cap a França, l'estany Forcat i el refugi del mateix nom.


I finalment la foto del cim del Pic de Tristaina, a 2876 metres.



dimecres, 11 d’agost de 2010

Pic de l'Estanyó

Des del refugi de Sorteny (1965 m.) podem empendre aquesta ascensió a un dels cims més alts d'Andorra, ja que el Pic de l'Estanyó supera en 15 metres la línia dels 2900. Atès que a Andorra no hi ha cap 3000 (potser només hi faltaria això al país dels Pirineus!), aquest cim és un dels més alts que podem fer al Principat.

El refugi de Sorteny és un dels molts refugis lliures en bon estat que podem trobar dispersos per Andorra. Ni el fet de quedar prop d'on deixem el cotxe ha fet malbé el refugi, i és que les autoritats andorranes -i malgrat tot allà criticable que té el model andorrà de desenvolupament- vetllen perquè aquests refugis lliures estiguin en bon estat. Andorra viu, en gran part, del turisme de muntanya... i també d'altres negocis no tan bucòlics.

Iniciem, doncs, l'excursió al refugi de Sorteny, des d'on un sender ens porta cap al Pic de Serrera i un altre cap al de l'Estanyó. Agafarem aquest darrer.


Anem guanyant altura i comencem a veure les primeres vistes de la jornada. Aquesta, cap al fons de la vall...


...i pujant, pujant arribem a un petit estany (l'estanyó) que dóna nom al cim que anem a fer. A partir d'aquí trobarem algun tram una mica més "tieso" però sempre sense dificultat. Cal tenir en compte que el desnivell puja bastant fort.


La vista més curiosa de la jornada: una fila de gent que des d'aquí semblen formigues s'enfilen cap al Pic de Serrera, un altre dels clàssics andorrans. Després coincidirem amb ells al refugi. Eren un grup molt nombrós (com es veu a la foto) de belgues que feien una travessa per Andorra.


El Serrera (2913 m.) és el pic que apareix a l'esquerra de la següent foto, amb un cim ben pla. Al 2008 hi vam pujar amb esquís per la banda de Ransol, una magnífica esquiada! A la mateixa foto podeu veure a la dreta el proper objectiu de la sortida, el Pic dels Estanys de la Vall del Riu (2826 m.) ,al que s'arriba per una ampla aresta.


Des del cim de l'Estanyó es veu també la Pica d'Estats.


El cim, a 2915 metres, que ofereix...


...fantàstiques panoràmiques com aquesta


Baixem del cim i enfilem cap al següent objectiu...


...mentre un altre grup arriba al cim de l'Estanyó.


El Serrera apareix com la proa d'un vaixell de camí cap al Pic dels Estanys de la Vall del Riu...


...on s'hi arriba fàcilment des de l'Estanyó. Des d'aquest cim hi ha també la possibilitat de continuar cap al Serrera, tot i que nosaltres baixem cap al refugi.


Des d'aquest cim també hi ha bones vistes, com aquesta sobre els estanys que li dónen el nom...


...o aquesta sobre l'Estanyó, que vist de lluny es veu tot un senyor cim.




diumenge, 8 d’agost de 2010

El carrilet de la Vall Fosca

Herència de la construcció del sistema hidroelèctric que hi ha en aquesta part del Pirineu, el carrilet de la Vall Fosca (una antiga via de tren per portar materials) permet recòrrer-la a vista d'ocell amb unes excepcionals vistes sobre els cims propers. Tot i que no està condicionada com una Via Verda, el trajecte pot fer-se en BTT malgrat que de vegades haurem de baixar de la bici i sobretot vigilar no topar amb les restes dels rails.

La ruta s'inicia al poble d'Espui (1283 m.), tristament destrossat per l'especulació immobiliària i el cadàver del que havia de ser una pista d'esquí, i on les tanques d'obres inacabades són visibles arreu del poble tal com podeu comprovar en la foto següent.


Des d'Espui anirem a buscar una pista que puja cap al Coll del Triador. És una pujada llarga però amb bon ferm, o sigui que es tracta d'anar fent xino-xano i gaudir de les vistes.


Darrera nostre, a la Vall de Filià, veurem les torres que havien de passar els cables d'un telefèric que només existeix als plànols. Qui puja ara a treure-ho?


Per sort, arribant al coll del Triador, podem gaudir d'aquestes vistes sobre la capçalera del riu Flamisell...


...el Montsent de Pallars (2883 m.), rei de la zona...


...i també sobre el que era l'antiga pista d'esquí de Llessui, ara tancada però amb tota la ferralla encara per desmuntar. Lamentablement l'ésser humà sovint ensopega dos cops amb la mateixa pedra.


Després de les darreres pujades...


...arribem al Coll del Triador (2108 m.), des d'on ens dirigirem cap a la cambra d'aigües per agafar el carrilet.



El camí del carrilet és ciclable en gran part...


...tot i que de vegades, la combinació dels rails, pas estret i fang fa que haguem de fer alguna que altra "maniobra".


El carrilet de la Vall Fosca és una clàssica, fàcil i familiar ruta de senderisme, ja que es pot recòrrer des de l'Estany Gento, a on s'hi arriba amb telefèric. Això farà que trobem tota mena de persones de diferents edats i condicions.


Els passos més divertits, sens dubte els túnels que anirem trobant en direcció a Estany Gento. Alerta, perquè dins hi podem trobar vaquest (no es conya) que a l'estiu pasturen per aquí. Entre bici i vaca, ja sabeu qui guanya, no?


La ruta del carrilet acaba a l'estany Gento (2141 m.), des d'on desfarem camí fins a trobar el camí que puja al carrilet des de l'embassament de Sallente.


Trobarem la baixada a Sallente a la sortida d'un túnel i ben indicada amb cartells.


Ja només quedarà fer el sender de baixada (serà la part més trialera del dia) i des de Sallente tornar a Espui per carretera.




dissabte, 7 d’agost de 2010

Tuca del Forau de la Neu (3080 m.)

Rodejada per la imponent Cresta de las Espadas s'alça la solitària Tuca del Forau de la Neu, un 3000 al qual cal anar expressament, si bé els que estan molt forts poden aprofitar la travessa per la Cresta de las Espadas per desviar-se uns metres avall i fer aquest cim.

Els mortals com jo, però, tendim a afrontar-lo en una jornada, cosa que ens permet de nou visitar la regió del Posets, la segona altura del Pirineu. Sortida llarga, però amb la recompensa de fer un 3000 poc visitat i tenir bones vistes sobre els cims que ens rodegen.

La ruta s'inicia al "pàrquing" de vehicles que trobem al final de la pista que puja des d'Eriste (aproximadament a 1400 m.). Un cop superat el megarefugi Angel Orús prenem el camí que puja cap al Posets per la Canal Fonda. De pujada tenim aquesta vista sobre el Pic de Escorvets, que queda entre aquesta vall i la d'Estós. Possiblement no hi hagi ningú mentre al Posets gairebé cal fer cua per pujar...


A la foto, els efectes de la força de la neu i el gel sobre el pont metàl·lic. Sort que encara no dominem la natura i aquí ens mostra qui mana.


Deixem a la dreta l'accés a la Canal Fonda, ruta normal cap al Posets per l'anomenada "Ruta real" on encara hi queda neu. És una zona molt obaga i si hi ha molta neu cal anar amb compte, sobretot a l'hivern.  Continuem amunt cap al llac de Llardaneta.


Aquí podeu veure gent i la traça sobre la neu.


Arribem al llac o "ibón" de Llardaneta, a 2676 m., on el terreny aplana una mica. Aquí agafarem forces pel següent tram de pujada ja que encara ens queden prop de 400 metres de desnivell. El cim més destacat al costat del coll que veieu a la foto és el Tucón Royo o Pavots (3121 m.). Al final de la cresta cap a l'esquerra, els Picos de la Forqueta (3007 m.)


Arribats a aquest punt anem amunt a la dreta seguint la ruta més lògica en direcció a la Tuca. Trobarem alguna fita i no gaire cosa més...


 ...a banda d'algun habitant de les altures.



Finalment apareix davant nostre la Tuca del Forau de la Neu, anomenada així perquè s'alça sobre una planúria on s'hi acumula la neu. A la foto següent es veu en primer terme i darrera seu la Cresta de las Espadas.


Després d'abordar-la per l'esquerra, s'arriba al cim de la Tuca del Forau de la Neu (3080 m.)


Des d'aquí, bones vistes cap als cims del voltant. A la foto, el Posets a l'esquerra i el Diente de Llardana a la dreta., que vist des d'aquí canvia molt de com es veu pujant cap al Posets (que fa més por!)


A la foto següent, excursionistes celebrant el cim del Posets (3375 m.)...


...i uns altres que en baixen "a lo bruto". Després vaig coincidir amb ells baixant de la Tuca...éren bascos...ara s'entén, no?


També des del cim, una vista sobre les curioses formes de la Cresta de las Espadas, que porta fins al Posets després d'una espectacular cavalcada a 3000 metres.


No podia faltar l'Aneto a la festa de cims i agulles. Sempre m'ha semblat curiós que el primer i segon cim més alts del Pirineu estiguin a tocar. Potser es vigilen l'un a l'altre?


Ja de baixada, gaudim de l'espectacle de la natura prop de l'ibon de Llardaneta...


...perquè mirem on mirem és impossible cansar-se del Pirineu!