Travessa d'Svaneti (8): Ascensió al Guli Peak (2970 m.)

Darrer dia a les muntanyes d'Svaneti, que aprofitarem per pujar al Guri Peak, cim que s'alça just damunt del poble d'Ushguli. El dia és radiant, així que anem pujant delerosos de les vistes que hi haurà des del cim...

...i de les que comencem a tenir-ne alguna mostra quan anem guanyant altura.

La pujada és directe, per la carena de la muntanya, amb un camí que circula entre la vegetació...

...fins que en poc menys de dos hores ja som al cim...

...i gaudim d'una vista magnífica sobre muntanyes com el Tetnuldi (4858 m), que es ven ben marcat a l'esquerra de la imatge, o el Shkhara (5068m.), sostre de Geòrgia.

Poc a poc va arribant la resta del grup, fem les fotos de rigor...

 (Foto: Lluís Taberner)

 ...i iniciem el camí muntanya avall per tornar a Ushguli i posar fi a aquesta travessa per les muntanyes d'Svaneti.

I si voleu el track de l'ascensió al Guri, cliqueu aquí.

Travessa d'Svaneti (7): Ifrali - Ushguli

Sortim d'Ifrali en direcció a Ushguli, el darrer dels pobles que visitarem i un del més emblemàtics d'Svaneti. El dia s'ha aixecat assoleiat, i no sembla que ens haguem de tornar a mullar després de les hores que ahir van passar sota la pluja.

De camí cap a Ushguli, les torres d'Svanetia són presents arreu, guardant l'entrada als pobles que anem creuant...

...en una jornada amb poc desnivell en la que travessarem prats i boscos...

...fins pràcticament arribar a Ushguli, al final de la vall. Ushguli és un dels assentaments humans habitats permanentment més alts d'Europa, ja que es troba a uns 2100 metres d'altura. A la foto veieu també el Guli Peak, objectiu final de la travessa.

A Ushguli trobarem de nou aquesta combinació de pobles que pràcticament semblen sorgits de l'edat mitjana...

...barrejats amb el fenomen del turisme, que pràcticament sembla que està començant en aquestes muntanyes. Arreu hi ha taxis 4x4, guies de muntanya o "guest houses", i és que el turisme sembla ser una activitat de futur en unes valls o on és complicat arribar-hi, per la precarietat de les comunicacions, i on la ramaderia és l'única activitat que existeix.

Ja instal·lats, a la nit farem sessió de cine, anant a veure la pel·lícula "Dede" a una de les cases del poble. La pel·lícula ha estat gravada amb habitants d'Ushguli, i tracta sobre la lluita entre la modernitat i la tradició, a partir dels problemes que té una noia per casar-se amb qui ella vol. A la foto següent, al "cine" del poble.

(Foto: Joan Ramon Amorós)

Avui encara passa en molts països, però és que també passava a Europa fa vint anys, en un país com Geòrgia que va retrocedir en molts aspectes amb la desaparició de l'URSS. Aquí podeu veure un tràiler de la pel·lícula.

I si voleu el track de la jornada, només heu de clicar aquí.

Travessa d'Svaneti (6): Adishi - Ifrali

Marxem del poble d'Adishi, per mi el que més m'ha donat la sensació de trobar-se al mig del no-res, seguint el camí que s'endinsa per la vall en direcció a la gelera d'Adishi. En aquesta etapa trobarem força gent de diferents grups que fan la travessa.

Al final de la vall, apareixen les grans muntanyes que avui havíem de veure...

...amb l'espectacular gelera d'Adishi com a atracció principal. Però just arribar a tocar del riu ens cau al damunt una pedregada, i és que avui la meteo no ens acompanyarà i passarem una jornada sota l'aigua.

Iniciem els tràmits per creuar el riu que baixa de la gelera, que cal fer a cavall per la força de l'aigua i la inexistència de ponts...

...així que d'un en un o dos en dos anem creuant el riu. El pas del riu ha sigut el contrapunt a aquesta jornada plujosa...

...que no ens ha deixat gaudir de les vistes i paisatges. Feia temps que no m'enganxava una tempesta així (durant hores) a la muntanya. Que hi farem, sempre mana la muntanya!.

Poc a poc la pluja va a menys, i finalment podem veure alguna part de l'espectacle que avui no hem pogut gaudir...

...fins arribar al final d'etapa al poble d'Ifrali.

I si voleu el track i les dades tècniques cliqueu aquí.

Travessa d'Svaneti (5): Mulaji - Adishi

Cinquè dia de travessa i el temps va aguantant bé, tot i que pels carrers de Chvabiani baixa força aigua, efecte de la pluja de la nit.

Avui seguim fent camí cap a Adishi, següent parada de la nostra ruta...

(Foto: Joan Ramon Amorós)

...seguint pistes forestals i camins amb la sempre omnipresent presència dels ramats de vaques. No és casualitat que un dels plats nacionals de Geòrgia, i també omnipresent en tots els àpats, sigui el formatge.

A mig camí, i quan s'aixeca la boira, veiem que hem anat a parar a unes pistes d'esquí. És el Tetnuldi Ski Resort, una nova estació d'esquí (oberta l'any 2016) la cota més alta de la qual se situa per damunt dels 3000 metres, i a banda de l'esquí ven com a reclam les vistes cap als grans cims del Caucas.

Nosaltres, però, avui no hem estat de sort i no hem pogut veure cap dels grans cims de la zona, ja que fins que no hem començat a perdre altura el dia no s'ha aclarit...

...però sí hem pogut gaudir de les vistes sobre el poblet d'Adishi i la vall que porta cap a la gelera de mateix nom. També des d'aquest poble s'inicia l'ascensió al Tetnuldi (4858 m.), el 4000 més accessible de la zona i pel qual calen uns quatre dies, segons veiem indicat.

Arribem a Adishi, on de nou tenim la sensació de viatge en el temps, i veure cases, carrers i escenes pròpies d'una altra època...

I si voleu el track, cliqueu aquí.

Travessa d'Svaneti (4): Mestia - Mulaji

El quart dia de travessa afluixem una mica el ritme i fem una etapa fàcil, que servirà per recuperar forces. Sortim de Mestia amb un temps emboirat -altre cop- en direcció a la comuna de Mulaji, per dormir al poblet de Chavbiani.

El camí de pujada ens porta per una pista, primer, i després per un espès bosc. Ha plogut tota la nit i ho trobem tot força enfangat.

Superat el punt més alt de la ruta, iniciem el descens, sota una fina pluja que en algun moment anirà a més...

...i ens obligarà a buscar refugi en una casa propera, on un cafè i un xupito del "conyac" georgià ens faran entrar ràpid en calor.

La baixada cap a la vall la fem per una zona més habitada, i al nostre pas van sortint els poblets de Mulaji...

Finalment arribem a Chvabiani i pugem per un dels "carrers" del poble. Una de les coses atractives d'aquest viatge ha sigut visitar aquests pobles, que ens fan pensar en com devia ser el Pirineu a mitjans dels segle XX...

...amb escenes que a casa nostra ja costen de veure, i que conviuen amb la modernitat dels smart phones, el wifi i els vehicles tot terreny.

I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.