diumenge, 12 de gener del 2020

Pic de la Maladeta Oriental (3308 m.)

Malgrat l'Aneto és el rei al massís de la Maladeta els cims veïns poc tenen a envejar-li excepte, és clar, ser el més alt del Pirineu. Un d'aquests altres magnífics cims és precisament la Maladeta Oriental, que amb el corredor que hi dóna accés posa un toc alpí a la sortida.

Després de passar a nit al refugi de la Renclusa, sortim muntanya amunt buscant les pales menys gelades. Els pocs centímetres caiguts entre dijous i divendres han millorat l'escassetat de neu d'aquesta temporada i sembla que podrem tenir un bon descens, ja que com més altura guanyem més bona neu trobem. A la foto següent, iniciant la marxa al refugi de la Renclusa.


Tot i que el track marca una mica més a l'esquerra, anem seguint les pales on trobem més bona neu. Durant la nit ha fet fred i el sol encara tardarà a tocar la neu, així que evitem les zones més gelades per progressar amb seguretat i més rapidesa.

El sol va i·luminant els cims de la zona, com el pic de Paderna (2627 m.)...

 

...mentre seguim pujant fins que, en unes tres hores, ens situem al peu del corredor que dóna accés al collat de la Rimaya.



Deixarem allà els esquís i ens equipem per pujar.

(Foto: Ferran Sardina)

El corredor no és difícil i com a molt a la part central pot fer 50º d'inclinació. La bona neu, però,  ajuda a progressar amb seguretat.


 
(Foto: Ferran Sardina)

Arribats al coll (per fi, el sol!) només cal girar a l'esquerra per arribar ràpidament al cim de la Maladeta Oriental...


...des d'on tenim una increïble vista de la gelera de l'Aneto. Avui, per cert, cap grup ha fet cim al sostre del Pirineu (almenys des de la Renclusa). És ben curiós que un dia esplèndid no hi hagi pujat ningú!


Fem la foto de cim i desfem el corredor...


...per iniciar els mil quatre-cents de desnivell de baixada fins als Llanos del Hospital. Els primers cinc-cents, amb una neu pols boníssima que després passa a ser un crosta prou governable.


(Foto: Jacint Millat)


(Vídeo: Jacint Millat)

En total unes sis hores de sortida amb uns 1200 metres de desnivell positiu.

I si voleu el track de l'ascens a aquest cim des de la Renclusa, cliqueu aquí. I aquí si voleu el track de l'ascens a la Renclusa per la ruta d'hivern des dels Llanos del Hospital.




dissabte, 4 de gener del 2020

Pic de Filià o de Paiassos (2764 m.)

La muntanya sempre mana, ho sabem, i no ha sigut ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera, sinó a la quarta vegada que hi anàvem quan hem pogut fer aquest cim amb esquís. Tot i que a l'estiu ja l'havíem coronat un parell de cops, la veritat és que l'esquiada per la coma Palomera és magnífica.

Pugem amb cotxe per la pista cap a la vall de Filià fins a gairebé creuar el riu que baixa d'aquesta vall. Allà comencem a foquejar buscant les obagues, ja que a la part solana de la vall la neu pràcticament ha desaparegut. A l'altre costat de la vall Fosca la magnífica estampa del Montsent de Pallars ens saluda al començar l'excursió.



Ràpidament arribem a l'altura de la cabana de Filià, on la falta de nevades i l'orientació fan que el sol hagi desaparèixer la neu. El cim que veieu a la foto és el Fitero (2463 m.), que vam fer durant el recorregut de l'olla de Filià. S'hi accedeix per la coma de Fuses, des d'on també es pot fer el Paiassos sempre que hi hagi neu...que no és el cas d'avui. A la foto també veureu que hi ha un vehicle a la cabana, sí, concretament una furgoneta dels bombers de la Pobla de Segur amb els qui hem coincidit al cim.



Seguim guanyant altura fins a tocar de les pilones de l'estació d'esquí que mai va existir. Estaria bé que les desmuntessin, ja que aquí al mig no hi fan res. Siguem realistes, aquesta estació mai es construirà, tot i que va haver uns anys que semblava que la cosa anava endavant. Doncs no.


Aquí ja hi comença a haver més neu, i decidim tirar amunt per aquesta pala mig pelada que veieu a la foto anterior. No ho sembla però encara té prou neu per foquejar. A partir d'aquest punt anem ens endinsem a la coma Palomera, per on anirem guanyant altura cap al coll que veieu al final de la foto següent. El cim és el que veieu a la dreta de la imatge.

 

Arribem al coll que dóna accés cap a la vall de Manyanet, ben vigilada per la Pica Cerví (2753 m.), cim que tenim pendent.

(Foto: Jacint Millat)

Des del coll, ja només queda remuntar la darrera pala, i directes fins al cim.

 (Foto: Jacint Millat)



Des del cim, vistes espectacular en un dia radiant. Aquí, amb els principals cims de la vall Fosca al nostre davant: Montsent, Montorroio, Pala Pedregosa...


I ben immers en la boira del pla de Lleida, el Montsec.


I fetes les fotos, comença la baixada. La neu ha transformat i està bastant millor del que esperàvem, així que disfrutar toca!


En total unes quatre hores i mitja de sortida, parades incloses, i uns 1000 metres de desnivell. I si voleu el track el teniu aquí.