Itineraris de la batalla de l'Ebre en BTT (1): Els Tossals d'Almatret i el Cingle de la Pena

Preparant els itineraris sobre la batalla de l'Ebre, avui visitem la zona dels tossals d'Almatret, zona d'interès natural al sud del Segrià, i un dels llocs més bonics per fer una excursió en aquesta comarca.

Poc abans del pas de l'Ebre, Almatret era un poble situat molt aprop de la línia de front, i com a tal, un lloc per concentrar les tropes poc abans de fer el salt cap a la zona de Faió. A més, durant la guerra civil, les mines del municipi van jugar un paper important en l'extracció de carbó per tal de cobrir les necessitats energètiques de la República.

Iniciem la ruta al poble d'Almatret en direcció a l'embarcador d'aquesta població. És curiós que en poblets de l'interior hi trobem aquests cartells referents a un embarcador, però avui l'Ebre és un espai important dedicat a la navegació recreativa i la pesca. Per tant, no us estranyi trobar un tot terreny baixant una barca de dimensions considerables muntanya avall. El mar queda lluny, però es pot navegar!

Durant la baixada, veiem el riu Ebre. Tot i que fa sol és febrer i el fred es deixa notar.

La primera parada del dia és a les antigues mines. Aquesta té el nom de "Mina del Duró" i n'hi ha una altra amb el castís nom de "La Española". Hi ha un petit corriol que de seguir-lo ens pujaria fins al Cingle de la Pena. S'ha de fer a peu ja que no és ciclable,o sigui que un altre dia serà.

Baixarem cap a l'Ebre seguint  un corriol. Abans, però, fem una parada al Mirador de David Duaigües, que porta el nom d'un jove bomber d'Almatret que va morir als focs d'Horta de Sant Joan l'estiu de 2009. Els seus amics i veïns li van dedicar aquest mirador i cada any es fa la cursa BTT que porta el seu nom, la Xallenge David Duaigües. A l'altre costat del riu podem veure la Serra dels Auts, al Baix Cinca.

A partir d'aquest punt, un llarg corriol ens baixa cap a una antiga fàbrica de ciment, ara abandonada, i cap al riu Ebre. A la foto, uns ciclistes començant el corriol.

Acabat el corril, i després de l'antiga fàbrica de ciment, arribem a l'embarcador d'Almatret. El riu es mostra en la seva plenitud...

A partir de l'embarcador, trobarem la pujada més pronunciada, que ens portarà cap al Cingle de la Pena. Aquest cingle fou un punt d'observació de l'Exèrcit Popular abans d'iniciar la maniobra del pas de l'Ebre, i hi podem trobar restes de búnquers que vigilaven el moviment dels soldats franquistes a l'altre costat de l'Ebre.

A la mateixa zona trobem un niu de metralladores que es pot visitar. Des de dins tenim vistes espectaculars del riu Ebre com aquesta, i ens podem fer una idea de què veien aquells soldats republicans que al cap de poc creuarien l'Ebre en un últim intent de derrotar els feixistes.

Si voleu el track de la ruta el teniu aquí.

El Montsant: el Grau de Barrots

Sortida mig exitosa al Montsant, ja que per una mala indicació no hem pogut fer el tomb que volíem a la Serra del Montsant. Tant és, la muntanya no es mourà i hem gaudit d'un dia molt bo i unes vistes espectaculars. Havia estat per la zona però no havia pujat mai pels contraforts de la muntanya, i val a dir que val la pena.

Iniciem el trajecte al bonic poble de la Morera de Montsant, situat a tocar de la Cartoixa de Scala Dei, i als peus de la serra. Cal agafar el camí indicat amb les marques del GR-171 i començar a guanyar altura en direcció a les parets.

Com més t'hi acostes sembla impossible poder travessar-les, però un senderet va trobant el camí més evident a tocar de les parets verticals. Hem d'anar seguint el camí del Grau de Barrots.

El pas clau per superar el grau és aquest de la foto. No és difícil i et pots ajudar dels ferros que veieu (si no hi fossin seria una altra història). Tot i això, no és una serra apta per qui tingui vertígen.

Superat el pas, entrem a la part més aèria de l'excursió, ja que sovint caminem a tocar mateix de l'abisme.

Més endavant, un altre camí marxa cap al Grau del Carrasclet, però continuem amunt fins arribar a la part superior de la serra...

...on el panorama és radicalment diferent. La poca vegetació es deu al fet que el Montsant és una zona castigada pel fot vent.

A partir d'aquest punt, i per un error involuntari de navegació, tornem cap a la Morera. No baixarem pel mateix grau sinó per un altre, el de la Grallera, molt diferent, on un còmode camí ens retorna cap al poble.