dissabte, 15 de maig del 2021

45a Travessa del Montseny

Fa només uns mesos semblava increïble que poguéssim anar tornant a la normalitat d'abans de la pandèmia. Potser és aviat per saber si aquesta recuperació serà completa, o per veure altre cop esdeveniments esportius de caire massiu, però el cert és que algunes entitats, clubs i organitzacions ja han posat en marxa la maquinària per oferir, a base d'esforç i voluntarisme, activitats com les que féiem abans del març del 2020.

És així que finalment els Caminaires de Vilamajor han pogut tornar a organitzar la Travessa del Montseny, que enguany arriba a la seva 45a edició. Emmarcada en el Circuit Català de Caminades de Resistència, aquesta travessa permet assolir alguns dels cims més coneguts del Montseny i ens ofereix un bonic passeig per alguna de les seves raconades més emblemàtiques.

Veureu que la majoria de fotos d'aquest post són obra de Xavier Capdevila que, càmera en mà, fa anys que segueix el circuit de caminades i fa unes excel·lents fotografies que després comparteix amb tots els qui hem participat. Podeu seguir els seus reportatges a la pàgina Xavier Capdevila’s albums | Flickr i si teniu la sort de ser "caçats" pel bon ull del Xavier, podreu guardar un bonic record de la caminada on heu participat.

Citats a les 6 del matí a Gualba, pugem a l'autobús que ens portarà al punt de sortida, situat a Aiguafreda. Control de temperatura, mascareta, distància... i preparats per iniciar la marxa. Només baixar del bus ens situem al calaix de sortida i fem el primer pas.

 (Foto: Xavier Capdevila)

El recorregut de la Travessa segueix en bona part el GR-5 i la seva variant GR-5.2, que seguim des d'Aiguafreda per pistes i corriols. En tot moment anem envoltats d'un intens color verd, fruit de les pluges dels darrers dies...

 

...i aviat apareix el primer cim de la Travessa, el Tagamanent, de 1056 metres.

(Foto: Xavier Capdevila)

Arribem al Collet de Sant Martí, des d'on assolim el cim del Tagamanent (1056 m.), coronat per l'església de Santa Maria i on hi ha el primer control de pas. Fitxem, i de nou cap avall...

(Foto: Xavier Capdevila)

...per pujar cap a la masia de Bellver, on n'hi ha d'altres que es prenen amb més tranquil·litat això de travessar el Montseny...

(Foto: Xavier Capdevila)

A partir d'aquí ve un tram una mica pesat, ja que el recorregut transita la llarga pista forestal que travessant el Pla de la Calma que arriba al Collformic, però les vistes que tenim avui sobre Osona i el bon temps, fan que sigui menys costós. 

 

Al "Cafè" (s'anomena així l'emplaçament on hi ha un antic mas que sembla feia també d'hostal, avui en ruïnes) trobem el segon control de pas, i des d'aquí ja posem la directa per cobrir els quatre quilòmetres que queden fins al Collformic (a la foto següent), on ens espera el primer avituallament i tercer control de pas.

(Foto: Xavier Capdevila)

Poc moviment avui al Collformic comparat amb les altres vegades que he estat per aquí, sempre a vessar de turistes. Els voluntaris ens reben amb un esmorzar reconfortant i energètic (hi ha donuts!) que ens ajudaran a superar els cinc-cents metres de desnivell muntanya amunt...

(Foto: Xavier Capdevila)

(Foto: Xavier Capdevila)

...i que ens porten fins al segon cim del dia, el Matagalls (1698 m.), un clàssic entre els clàssics, que ens rep amb una forta ventada. Ja se sap, la muntanya sempre mana. Fitxem de nou al control i reprenem el camí...

(Foto: Xavier Capdevila)

...per una part del Montseny que no coneixia encara i que ens portarà cap a la zona de les Agudes i el Turó de l'Home, que veiem encara lluny...

(Foto: Xavier Capdevila)

...perquè caldrà baixar cap al Coll Pregon (a la foto següent), primer, i el Coll de Sant Marçal, després.

(Foto: Xavier Capdevila)

 (Foto: Xavier Capdevila)

Ja passem pel quilòmetre vint-i-sis quan arribem a l'avituallament on agafarem forces per fer el darrer tram de pujada, el més dur, ja que es comença a notar la fatiga a les cames. Però bé, poc a poc i bona lletra...

(Foto: Xavier Capdevila)

...i amunt que (cap a les Agudes) fa pujada! Primer un tram de pista i després pel mig del bosc...

 (Foto: Xavier Capdevila)

...fins arribar al Coll de les Agudes i, des d'allà, cap al cim, a 1706 metres.

(Foto: Xavier Capdevila)

 Llegit el codi QR del dorsal tornem a baixar cap al coll...

 (Foto: Xavier Capdevila)

...i avancem en direcció al Turó de l'Home, que veiem ben aprop.

(Foto: Xavier Capdevila)

Més avall, destaca un petit bosc d'avets en mig de la fageda per on baixarem. Una bonica combinació d'arbres.

(Foto: Xavier Capdevila)

Però abans hem de fer -ara sí- la darrera pujada del dia fins a l'antic observatori meteorològic del Turó de l'Home...

(Foto: Xavier Capdevila)

...i després de passar a tocar del vèrtex geodèsic que marca el cim...

(Foto: Xavier Capdevila)

...toca començar a perdre desnivell de forma continuada, fins arribar al control que hi ha a tocar del pantà de Santa Fe.

(Foto: Xavier Capdevila)

(Foto: Xavier Capdevila)

Arribem al pantà, no el coneixia, creuem la presa, i pel sender PR C-211 baixem fins a Gualba...

(Foto: Xavier Capdevila)

...on acabarem la Travessa del Montseny. En total, vuit hores i quaranta-set minuts de marxa, corrent i caminant, i uns dos-mil cinc-cents metres de desnivell positiu. Molt bones sensacions després d'un curs estrany, entre confinaments comarcals i limitacions de moviment, tot i que els darrers quilòmetres, amb el sol apretant i baixant per una pista forestal, s'han fet una mica durs.

(Foto: Xavier Capdevila)

Ja veieu que l'arribada marca quaranta-cinc quilòmetres i mig, tot i que n'han sortit una mica més. A les curses de muntanya... sempre n'hi ha de regal. I si voleu el track de la sortida el teniu aquí.


diumenge, 2 de maig del 2021

De Lleida a Salou en BTT

Certament la pandèmia ens ha obligat a canviar algunes de les activitats que veníem fent amb normalitat, ja siguin les curses (moltes suspeses o fetes amb grans limitacions) o bé les activitats a la neu que, amb el confinament comarcal, només han quedat a l'abast dels que viuen al Pirineu. D'altra banda, aquest confinament ens ha permès descobrir el Segrià durant tot aquest hivern, i no hi ha millor manera de fer-ho que damunt la bici, ja que l'orografia de la zona ens permet fer quilòmetres amb un desnivell més que moderat, però que ajuda a sumar i preparar les cames i el cos per objectius més ambiciosos.

És així com amb els Trotallunàtics hem preparat aquesta sortida fins a la "platja de Lleida". Faig un punt i a part per parlar d'aquest club que amb lema "no podem parar, no volem parar" porta des del 2013 dinamitzant l'atletisme popular a Lleida i rodalies. Curses, iniciatives solidàries i entrenaments a l'abast de tothom fan que sigui un dels clubs més coneguts -i nombrosos- de la ciutat, tot i que les restriccions derivades de la pandèmia n'hagin limitat l'activitat. Tot i això, en els darrers mesos han organitzat dues maratons (no oficials) i aquesta ruta entre Lleida i Salou, amb la recentment constituïda secció ciclista dels "Trotas".

Així, ens trobem ben d'hora als Camps Elisis de Lleida, on després de carregar les bosses a la furgoneta d'assistència que portem, fem un breu briefing per explicar com serà el recorregut i on hi haurà els avituallaments que ens ajudaran a afrontar els 112 quilòmetres i 1100 metres positius. Tothom atent a les explicacions dels jefes.


 

Sortim de Lleida pel barri de la Bordeta en direcció a Artesa de Lleida i Puigverd. El dia amenaça pluja (de fet hem hagut de fer la ruta un dia més tard del previst per aquest motiu), però de moment aguanta. Pistes amples i camins asfaltats ens porten pel mig de l'horta del Segrià, entre camps de cereal i arbres fruiters...


...per arribar a les Garrigues passant a tocar de Juneda i el Canal d'Urgell.

A les Borges Blanques ja portem uns 27 quilòmetres, moment ideal per fer un primer avituallament. Anem bé, així que un mos ràpid i de nou en marxa. A partir d'aquí comencem a guanyar desnivell en direcció Vinaixa, per un terreny que combina boscos i camps de cereals.


Arribem a Vinaixa (quilòmetre 43) després de passar una de les zones amb més pujades del recorregut. Res que ens espanti, però, així que és hora d'esmorzar i agafar forces per continuar. Ja portem feta una tercera part de la ruta prevista!

 Recuperades les forces ens posem en marxa en direcció a Vimbodí...

 (Vídeo: Maite)

...on creuem el poble pel carrer Major i fem una breu parada davant l'ajuntament per recarregar aigua i agafar quatre gominoles al nostre eficient avituallament sobre rodes.

(Foto: Jordi Trepat)

(Foto: Jordi Trepat)

Comencem la que potser és la part més bonica de la ruta, ja que les pistes per on circularem van a tocar de les muntanyes de Prades. El verd intens de la zona i el dia més aviat tapat, donen encara més sensació d'estar a la muntanya.

Camí de l'Espluga de Francolí, passem pel castell de Milmanda, que ens serveix de refugi improvisat per un ruixat, quatre gotes, que refresquen el dia. Aprofitem per fer alguna foto i de nou ens posem en marxa.


Deixem enrere l'Espluga i anem fent camí cap a Montblanc (quilòmetre 64), passant per l'equador de la ruta... 

 

A la capital de la Conca, foto a la muralla...

 

(Foto: Maria Rakitina)

... i posem rumb a Vilaverd, on ens espera el darrer avituallament gran. Sortim de Montblanc per una antiga carretera que comunicava amb aquest poble fins a trobar la C-14. Després d'un curt tram de camí, entrem a Vilaverd (quilòmetre 71).


Pel camí hem anat comentat que a partir d'aquest punt ja fa tot baixada. Voleu dir? Bé, ja ens ho trobarem, la qüestió "anar fent". Sortim de Vilaverd per la carretera C-240z per entrar a La Riba, des d'on baixarem per la C-14 fins a trobar la carretera C-421 que porta a Picamoixons...

...per seguir cap a Alcover i la Selva del Camp (quilòmetre 89). Ja estem molt a prop del mar!


Després d'uns quilòmetres d'asfalt tornem a la terra, seguint la ruta que des de la Selva del Camp baixa a Salou....


...que circula per camins i per la llera de les rieres de la zona...

 

 
...i que desemboquen a l'emblemàtic Pi de Bofarull (quilòmetre 99), un dels arbres emblemàtics de Catalunya, on toca fer una foto de grup.

(Foto: Jordi Figueras)

Ara ja sí, la recta final, i després d'una darrera i curta parada a Vila-seca, fem els darrers quilòmetres fins a la platja de Llevant de Salou (quilòmetre 112,5), on fem la foto de família final per celebrar que tots hem arribat!

(Foto: Geovanina)

Una ruta magníficament organitzada pel Blai Martínez, el Juanjo Ruiz i el Jordi Figueras, i en la que hem comptat amb el suport logístic del David Font i la Magda Farré de Puericultura Font, Juanma Calero de Salut Natura, autocars Gamón (gràcies Salvador), Robert Larruy, Imma Regula, Ramon Torres, Eva Ginesta i Arlet Torres. Una ruta sense cap averia tècnica i que malgrat alguna caiguda, només una ha sigut una mica important (recupera't, Pili). Una jornada rodona!

I si voleu el track de la ruta (112,5 km i uns 1100 metres de desnivell positiu), només heu de clicar aquí.