És obvi que la Ribagorça és un dels llocs del país més impressionants ja sigui pels paisatges, els llacs o cims que hi podem trobar. Una regió d'altura que ens repta a grimpar per les crestes, guanyar desnivell i meravellar-nos amb les vistes que, tocant el cel, tenim des dels punts més alts d'aquelles terres. Però més avall, al costat dels rius i els barrancs, també podem gaudir d'una natura magnífica per conèixer aquesta zona. Entre els massissos de Beciberri i Vallhibierna trobem dues valls que ens permetran gaudir de bones vistes, endinsar-nos en boniques fagedes i descobrir un grapat d'estanys.
Des de la capçalera de l'embassament de Baserca prenem un camí, que arrenca just on el barranc del mateix nom desaigua a l'embassament.El camí és evident ja que el seu traçat coincideix amb el GR-11, i tot just iniciem la caminada, entrem en una bonica fageda que travessarem durant -més o menys- la primera hora d'excursió.
A les portes de l'estiu, la fageda combina el verd de les fulles dels arbres amb les que encara romanen a terra amb el característic color ocre de la tardor.
Va acabant el bosc i després d'un tram de fort desnivell ja comencem a tenir les primeres vistes sobre els cims de la zona.
Ens anem apropant cap als estanys d'Anglós, punt intermig de la sortida d'avui, i tenim unes boniques vistes sobre els Beciberri i muntanyes veïnes, just a l'altre costat de la Noguera Ribagorçana. A la foto podreu distingir la característica piràmide del Beciberri nord. En aquella zona encara hi queda força neu.
I al cap d'un parell d'hores d'haver sortit del cotxe, arribem a l'Estany gran d'Anglós, on abandonarem el GR-11 per enfilar cap a la Vall de Riueno. En aquests estanys hi ha un refugi lliure que es pot utilitzar per fer alguna travessa o cim de la zona. Us el marco en vermell perquè és ben petit!
A la foto següent, podeu veure els cims, a l'esquerra, del Pic dels Bous (2602 m.), la Collada d'Anglós (que dóna pas a l'embassament de Llauset), i el Pic de la Solana de Llauset (2674 m.).
A partir d'aquest punt el camí és més o menys definit i anirem trobant fites que ens indiquen la direcció a seguir.
Des dels estanys d'Anglós girem en direcció SE per anar cap a la Vall de Riueno. De camí cap allà trobarem un altre estany, l'Estany de Fe. A la foto podeu veure l'estany i la Colladeta de Riueno, que cal superar abans d'iniciar el descens cap a Baserca. El cim de la foto és la Tuca de Riueno (2586 m.).
De baixada trobem aquesta cabana de pastor. No sé si sempre ho està, però avui estava oberta i pot servir també com a refugi.
Tot i que el camí va una mica més amunt, nosaltres perdem uns metres per acostar-nos a l'estany de Fe. Un bonic quadre d'alta muntanya.
Finalment assolim la colladeta de Riueno, punt més alt de la jornada. Encara ens queden un parell d'hores de baixada...
...per la Vall de Riueno, on anirem trobant altres estanys.
En aquesta baixada anirem trobant fites i alguna que altra marca blanc-i-groga de PR, tot i que molt gastades. Els prats alpins van acabant i arribem a la zona del bosc.
Els darrers trams circulen per un bosc d'avets...
...que després es transforma en fageda, fins arribar a la capçalera de l'embassament de Baserca. Quan arribem a la carretera ens tocarà remuntar un parell de quilòmetres per recuperar el cotxe, però aquest final "asfaltat" no desllueix gens la bellesa d'aquestes dues valls.
I si voleu el track de la sortida, el teniu aquí.
