La Grande Traversée de la Réunion (4): Aurère - Îlet des Orangers

L'etapa d'ahir va ser curta, però avui caldrà compensar-la fent una de les jornades més exigents del trekking pels continus puja-baixa que trobarem a llarg del camí. Deixem Aurère en direcció a Îlet a Malheur...

...i ben aviat començarem a gaudir de les vistes del dia. En aquesta foto, el Piton Cabris (1435 m.), segurament un dels més emblemàtics de l'illa. Ens comenten que ara per ara l'accés a aquest cim està tancat (de fet sovint hem trobat camins amb el cartell de "sentier fermé") però queda a la responsabilitat de cadascú pujar o no a aquestes muntanyes que son, en conjunt, patrimoni de la Humanitat. Realment són espectaculars. Al web randopitons.re trobareu ressenyes, grups, etc... per assolir els cims de l'illa.

La jornada d'avui ens portarà a creuar diversos ponts, com el de la imatge següent, on com podeu veure recomanen que passem d'un en un. Així que millor fer cas, no sigui que acabem al fons del barranc.

 Seguim fent camí gaudint de la flora i fauna locals, com aquest enorme bambú...

...arribant a Îlet a Bourse, primer, i a Grand-Place, després...

 ...entremig d'una curiosa barreja de coníferes i plataners a banda i banda del camí...

...per aturar-nos a dinar al Gîte le Pavillon, on trobareu una petita botiga ben assortida on fins i tot hi venen una enllaunada "salade catalane" ben curiosa, però que de catalana en té ben poc.

Feta la pausa, reprenem el camí. Ara tocarà baixar uns tres quilòmetres fins a trobar la Riviére des Galets, que travessarem...

...i iniciarem una forta pujada fins a trobar el camí de la Canalisation des Orangers,  que travessa la muntanya baixant aigua fins a les poblacions de la costa. Nosaltres, però, continuarem guanyant desnivell endinsant-nos en un congost per on transcorren tot un seguit d'instal·lacions per portar l'aigua cap a la canalització.

Com us vaig dir, els helicòpters són molt importants en aquesta illa i hem de respectar la senyalització dels espais on descarreguen material, ja que no sempre poden aterrar. Si voleu fer bivac o plantar la tenda, trobareu altres petits espais al llarg dels senders que recorren l'illa, així com zones d'acampada a les îlets.

I també al llarg de la Réunion trobareu petits oratoris dedicats a diferents verges i sants. Sembla que la gent és molt devota per aquestes latituds.

I després de catorze quilòmetres i +1300/-1200 metres de desnivell, arribem a l'Îlet des Orangers, que evidentment pren el seu nom per les taronges tropicals que trobarem arreu de l'illa. Aquí ens hem allotjat a la Gîte du Cirque, potser l'última i més isolada casa del poble, però amb unes vistes magnífiques a les muntanyes del voltant.

Destacar també que potser ha sigut aquest gîte on hem sopat el millor "cari", és a dir, el tradicional plat de la Réunion fet amb arròs, llenties (o algun altre llegum) i acompanyat de carn, normalment pollastre, però que també hem tastat amb ànec, vedella i llonganissa, i on hi podeu afegir un acompanyament picant si sou valents. És un recuperador de primera després de les llargues jornades senderistes per l'illa!

                    
 (Foto: recettes-papounet.com)