Al cim petit hi ha la bona confitura

Sense saber ben bé que trobarem, ja que realment ha nevat molt poc per ser desembre, marxem cap a la Val d'Aran amb la intenció de preguntar "què es pot fer?" i fer algun cim a l'endemà (esperem que no torni a tocar el Baciver, que ja he pujat unes quantes vegades).

Fem nit al refugi de Salardú on coincidim amb uns companys de l'expedició del Roger al Kazakhstan i que ens diuen que a l'endemà aniran cap a la zona del Portilhon, doncs sembla que allà és on hi ha més possibilitats de neu. Així doncs, cap allà anirem i mirarem de pujar al Tuc deth Plan dera Sèrra, un modest cim de menys de 2000 metres però que almenys...té neu.

Aparcat el cotxe al costat d'una evident entrada, iniciem un "carreteo" d'esquís per la pista. Finalment, al cap de 40 minut, ens els podem calçar i començar a foquejar.

(Foto: Roger Segarra)

La pujada per la  pista és realment un pal i la neu que hi ha... no comment! Tot i això, val la pena arribar al Coth de Baretges

 (Foto: Roger Segarra)

i meravellar-se amb la vista...

A la foto següent, el nostre objectiu. Cim petit, sí, però almenys tindrem una bona pala de baixada, ja que a més aquí la qualitat de la neu ha millorat sensiblement. Tot i això no n'hi ha gaire.

 Iniciem l'ascens cap al cim

 (Foto: Roger Segarra)

i al cap de poc hi arribem. Cim del  Tuc deth Plan dera Sèrra (1972 m.). Vistes molt xules sobre la zona de Luchon.

Després d'una ràpida baixada, la pista un altre cop, des d'on només quedarà baixar fins al pàrquing.

Clàssics de Ponent: el camí de les 100 corbes

El Montsec, la muntanya de Ponent, té mil i un racons interessants, però si n'hi ha un que m'agrada és el camí de les 100 corbes. Sigui perquè vaig iniciar-me allà en el món de la muntanya, o perquè l'arribada a l'ermita de Sant Salvador et sorprèn amb unes vistes espectaculars, aquest camí és una de les millors sortides que poden fer-se en aquesta muntanya. Un cartell n'indica l'inici "oficial"

A mesura que el camí va guanyant altura, trobem petites capelles dedicades a diferents sants. Algunes estan situades en llocs ombrívols, altres ens ofereixen magnífiques vistes sobre la Vall de Barcedana.

 

En primer terme, la Vall de Barcedana. Al fons el Pirineu nevat.

Els cims de la Vall Fosca, teló de fons del Pallars Jussà. El primer per la dreta és el Montsent de Pallars, i el del fons de la imatge el Peguera.

Imatge curiosa del Pantà de Cellers i el Montsec (jugant amb els filtres, òbviament)

Arribats a la zona de l'ermita, trobem primer l'antic refugi del Sant del Bosc. Una llàstima que estigui en estat d'abandó, molt precari, tot i que s'hi pot passar la nit però no té el caliu d'un refugi. Crec que fa uns anys se'n feia càrrec la SAM (Societat d'Amics de la Muntanya) de Tremp. No sé si ara també o simplement ningú se'n cuida.

I l'ermita de Sant Salvador del Bosc (on hi vam dormir en la primera "travessa del Montsec" del 1992) que es manté vigilant en aquest racó del Montsec de Meià.

Serra de Sis i l'Amorriador (1791 m.)

Finals de la tardor, ha començat a nevar però encara no n'hi ha prou per esquiar, on anem? Solució: les serres prepirinenques són una magnífica talaia per observar el Pirineu, així que cap allà. Avui és el torn de la Serra de Sis, situada a la Ribagorça, a la Franja de Ponent.

Des del poblet d'Iguala de Serradui, agafem una pista que ens portarà cap al Coll del Vent i per onanirem trobant manrques de PR. Ja des del poble trobem les primeres vistes de la jornada, com la que hi ha sobre la paret del Mallo Brocolo, una agulla separada de la resta de la Serra del Sis.

Poc abans d'arribar al Coll del Vent veiem els primers cims del dia. El Turbó i el Cotiella, dos clàssics de la Ribagorça.

Des del coll anem seguint la pista cap a les parets verticals de la Serra del Sis. Caldrà seguir un camí per poder accedir a la part superior de la serra...

...ja que per ara no sabem volar com aquests.

Tot pujant apareix la imatge característica de la Serra de Sant Gervàs, més a ponent.

Anem guanyant altura i més amunt ja es veu la carena, però encara falta per arribar a l'Amorridor, el punt més elevat de la serra.

Un cop a a la carena, el vent ha fet la seva feina amb la poca neu que ha caigut. De quin costat bufava?

Des de la carena, una nova vista sobre el Turbó, amb les característiques parets d'aquesta muntanya. Per qui no ho sàpiga es veu clarament des de Lleida, iqual que el Cotiella.

 

A la llunyania, l'Aneto, encara amb poca neu.

I finalment el cim de l'Amorriador (1791 m.) on a més del vèrtex hi ha una torre de vigilància d'incendis.