dissabte, 19 d’octubre del 2013

El Montsent sota el vent

Tercera ascensió a un cim que mai defrauda. Els contrastos cromàtics, les vistes sobre els llacs i cims de la zona, i el fet que després de l'estiu poca gent vingui per aquí, fa del Montsent una ascensió molt atractiva.

Des del pantà de Sallente agafarem el camí que puja cap al carrilet, restes de les antigues obres de les preses i conduccions d'aigua de la zona. Des d'allà, iniciarem una forta pujada per la Canal del Pigoló, on anirem seguint les fites.


El camí "normal" puja cap a la collada d'Entremonts, tot i que nosaltres farem una petita variant per arribar-hi (consulteu el track). Tot i això, el camí de pujada és força evident ja que no hi ha cap altre cim aprop i veiem la senyera que hi ha dalt del cim. A la foto, el Ruben amb el Peguera al fons com a cim més destacat.



Prop de la collada tenim aquestes vistes sobre el veí del Montsent, el Montoroio, que té una espectacular tartera. És també un cim molt bonic.


Darrers metres d'ascens, abans d'arribar a l'ample cim del Montsent de Pallars...


...que finalment ens reb en un dia ventós i una mica tapat. Tot i això, les vistes són magnífiques.



Vista cap a la capçalera del Flamisell, amb tots els llacs de la zona i el pic de Peguera ( a la dreta de la foto) com a cim més destacat.


Foto de grup al cim, 2883 m. Fins aquí han estat unes tres hores i trigarem un parell més a baixar.


I el regal de la tornada, els magnífics colors de la tardor al Pirineu.


Si voleu el track de la sortida cliqueu aquí



dissabte, 12 d’octubre del 2013

Clàssics de Ponent (III): La serra de la Llena

La serra de la Llena és el darrer contrafort de les Garrigues abans que el terreny s'elevi cap al Montsant i la Serra de Prades. De fet, la carena d'aquesta la Llena és una balconada sobre les esmentades muntanyes però també cap al pla de Lleida, i per tant tindrem bones vistes cap a tots dos costats.

La travesa de la serra de la Llena (o Transllena, nom que també té una cursa que es fa a l'estiu) comença a la Pobla de Cérvoles, on trobarem davant de l'ajuntament uns plafons explicatius. La ruta està indicada també amb estaques i algun cartell que anirem trobant al llarg del camí. Des de la Pobla anen cap a la zona esportiva de la població, des d'on anirem combinant pistes i corriols passant a tocar de vinyes i oliveres.




El camí arriba al capdamunt de la serra a la Punta Castanyola (o del Marc o del Moliner, segons els mapes), de 901 metres, on s'inicia  la travessa per la part alta de la serra i a trams per dins del bosc.


 Cap al nord, vistes sobre les Garrigues...


...i cap al sud, sobre el Montsant.


El camí va seguint la carena de la serra...


...amb les Garrigues i el pla de Lleida com a teló de fons cap a una banda...


...i les muntanyes de Prades cap a l'altra. A la imatge, Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà.


Just damunt de Vilanova, s'alça la Punta Curull o de la Cogulla, que és el punt més alt de les Garrigues. Al seu cim, antenes i una torre de guaita. Nosaltres no hi arribarem sinó que baixarem cap a Sant Miquel de la Tosca.




Després d'una baixada continuada, amb algun tramet una mica descompost (aneu amb compte de no relliscar) arribem a Sant Miquel de la Tosca, una ermita i àrea de pic-nic on neix el riu Set, afluent del Segre que arriba fins a Sudanell (Segrià).


Des d'allà baixarem per una pista fins a trobar de nou un camí que ens portarà de nou cap a la Pobla de Cérvoles i els camps de conreu.



En total, unes quatre hores de camí (comptant parades) que ens portaran a conèixer aquest racó de les Garrigues. Si voleu el track, el teniu aquí.