Pic de Castanesa (2858 m.)

I per fi, després d'un hivern de meteo estranya (pluja-neu-calor-neu-pluja-calor...) que no han permés tenir un mantell nival gaire fiable, podem fer una sortida en òptimes condicions. L'objectiu triat, un cim facilet, ja que tot i que per avui el risc d'allaus a la zona de Benasc és més aviat baixet (2-3), no ens podem refiar després del tràgic balanç de víctimes d'allaus dels darrers mesos al Pirineu.

Sortim de la carretera que puja al pàrquing de l'Ampriu, a Cerler,...

...des d'on anirem a buscar una pista que porta cap a la cabana d'Ardonés...

(Foto: Jacint Millat)

...fins arribar al pont que creua el barranc de l'Ubago. Allà comencem a guanyar altura a través del bosc en direcció SE fins que arribem a un pla. Segons la ressenya, hem de continuar guanyant altura a través d'una petita canal (ruta en groc) que permet superar la paret que veieu a la foto, però nosaltres vam seguir l'itinerari marcat en vermell. A la canal hi havia bastanta neu acumulada i vam veure més segur buscar una alternativa.

(Foto: Jacint Millat)

 Superat aquest pas ja no queda més que remuntar la vall de Vallverdera, sense pèrdua fins al cim.

Arribem amb esquís fins on podem, ja que a la carena l'acció del vent ha fet marxar la neu i haurem de fer l'últim tram a peu...

...i arribar al cim del Pic de Castanesa amb mala visibilitat, a 2858 metres.

Quan el cel s'obre, tenim bones vistes de la zona, però llàstima que no hem pogut veure alguns dels grans cims de la vall de Benasc.

A la foto següent, magnífica vista sobre el Turbó (2492 m.) que des d'aquí es veu gegant.

Fetes les fotos de rigor, anem a recuperar els esquís...


(Foto: Jacint Millat)

...i ens llancem vall avall. La neu està molt millor del que esperàvem. Trams gelats però també algo de neu pols, més avall crosta i al final primavera. Neu per tots els gustos! A la foto següent, vista del magnífic descens del Pic de Castanesa, que queda al fons de la vall a l'esquerra.

I un cop a la pista, ja només quedarà "remar" fins al cotxe per un tram de neu primavera.

En resum, unes cinc hores de sortida (parades incloses) amb uns 1100 metres de desnivell positiu. I si voleu el track només heu de clicar aquí.

Trail Vall d'Àger (19,8 km, 1380 d+)

Després que l'any passat no poguéssim córrer la Trail Vall d'Àger per la gran acumulació de neu (el circuit de l'edició 2017 va fer el mateix recorregut que la Trail Via Romana), enguany hi havia espectació per fer el nou circuit que proposaven els organitzadors. No hem trepitjat la Via Romana i els quilòmetres han quedat reduits a 20, però de ben segur que tothom ha quedat ben content perquè el recorregut ha sigut espectacular. Els lleidatans estimem el Montsec i potser no som prou objectius, però és que aquesta muntanya mai, mai defrauda.

La cursa comença al càmping Vall d'Àger (a la foto següent), des d'on farem un curt tram neutralitzat  fins que iniciem el recorregut muntanya amunt.

Foto: Maria Jesús Aguilar

Fem els primers quilòmetres per la pista que puja a l'ermita de la Mare de Déu de Pedra i anem combinant amb alguns trams de corriol...

...passant a tocar de l'ermita i seguim muntanya amunt, fins trobar el primer avituallament (km. 6) a la Font del Gabrieló. Des d'allà seguim per pista i perdent desnivell, cosa que permetrà accelerar el ritme i "descansar" les cames, ja que ja portem la meitat del desnivell positiu. Arribem al punt on es separen la Trail i la mini-Trail (cursa curta) que fins ara compartien recorregut. 

Els de la mini ja van de baixada, però nosaltres haurem de continuar Montsec amunt per un empinadíssim sender que ens deixarà, al quilòmetre 10, al peu del pas estrella de la cursa d'avui: la Canal de l'Embut. És una de les canals que porta a les altures del Montsec, però té la característica que hi trobarem passos equipats amb cadenes.

No és difícil, però pot impressionar a les persones no avesades a la muntanya, ja que el "pati" és considerable i la verticalitat de l'entorn també. Després d'una estona de cua (que emprenyava perquè agafaves fred i per alguna "lista" que aprofitava per colar-se) iniciem l'ascens de la canal. Val a dir que l'organització va controlar el pas dels corredors per evitar embussos a llocs exposats, caigudes de pedres o que la gent ens molestéssim els uns als altres passant per les cadenes. A la foto següent, la part central de la Canal de l'Embut...

Foto: Gabriel Cogolludo

...amb vistes espectaculars cap a la Vall d'Àger...

...i també les parets del Montsec.

Els corredors van superant la canal...

...i després d'un darrer tram de cadenes...

...arribem a la carena del Montsec, on la neu farà acte de presència i farà aquest tram carener més entretingut.

Des de la carena iniciem la baixada (directa) cap a Àger, i ho farem per la canal Xurulla, una altra de les canals del Montsec. Una baixada ràpida que trobem en millors condicions del que esperàvem, després de la pluja d'ahir.

Trobem de nou la pista forestal amb el penúltim avituallament, i des d'allà fem la baixada final fins que un nou tram de pista (que ara ja es fa una mica llarg) ens porta de nou al càmping Vall d'Àger.

  

 Foto: Oscar Espílez

Una bona cursa, amb un desnivell ben marcat que posa les cames a prova, però compensada per les vistes i el marc incomparable del Montsec. Felicitats, doncs, als organitzadors i voluntaris que fan funcionar la cursa i que any rere any mantenen el circuit TRS al calendari trail. I si voleu el track, el teniu aquí.