Encara no us he comentat que a la Réunion tothom s'aixeca ben d'hora. La qüestió és que a les sis del matí ja ha sortit el sol, però és que a les sis de la tarda ja és de nit. O sigui, que tindreu llum durant dotze hores exactament, i si a això li sumeu que aviat baixa la boira i a la tarda o al migdia pot ploure, cal matinar per caminar. Els desnivells de l'illa i l'estat d'alguns camins, plens d'arrels i no sempre de bon trepitjar, fan la resta, així que feu el que feu, cal anar amb hores per davant per solventar qualsevol imprevist.
Avui toca una jornada similar a la d'ahir, així que després d'un esmorzar matiner ens posem en marxa cap a Marla, final d'etapa d'avui.
De l'Îlet des Orangers perdrem altura durant uns dos quilòmetres per després tornar a guanyar desnivell...
...i arribar a la Brèche, un pas amb vistes panoràmiques situat a 1295 metres i que ens permet veure quant camí ens queda per recórrer dins el circ de Mafate. Si us hi fixeu, al centre de la foto següent veureu un marcat collat. És el coll de Taïbit, per on demà abandonarem el circ.
Fetes les fotos de rigor reprenem el camí, que ens durà de nou a perdre desnivell en el que serà una calorosa jornada amb ambient i vegetació típicament africanes...
...combinat amb les flors i plantes de colors que poblen aquests boscos.
En el camí d'avui, hem pogut badar davant la immensa paret que veieu a la foto següent i que està coronada pel mirador de Maïdo (2178 m.), un excel·lent niu d'àliga sobre el circ de Mafate. A Maïdo s'hi arriba des de la ciutat de Saint Paul, a la costa, per una carretera de vint-i-set quilòmetres i 2163 metres de desnivell. N'hi ha que ho fan en bici, així que si us animeu, ja ho sabeu.
Tot i que la Réunion pertany al continent africà, no deixa de ser un territori europeu (tècnicament un territori d'ultramar francès) on el turisme és una indústria important. Això fa que de tant en tant anem trobant petits locals, ja sigui a les îlets o en un racó del camí, on es possible beure o menjar alguna cosa (el que tinguin, tampoc penseu que és un restaurant), com el de la foto següent, on ens van preparar una deliciosa llimonada. Veureu que darrere el barman hi ha la bandera de la Réunion, inspirada en un famós volcà de l'illa. Més endavant us ho explicaré.
A la jornada d'avui tornarem a creuar la Riviére des Galets, en un punt anomenat les Trois Roches i on hi ha un espectacular salt d'aigua de 80 metres, del que no us en puc mostrar cap foto perquè era arriscat apropar-se a l'abisme. Creuem el riu, doncs, i aprofitem per fer un mos. Si voleu, aquí també us podeu banyar.
Reprenem el camí i sortim de les Trois Roches riu amunt, i a mesura que guanyem altura el terreny esdevé més àrid, rodejats de roca volcànica grisosa que donen un toc lunar a aquesta zona.
Seguim pujant i enfilem un tram de bosc, per arribar més tard a l'altiplà on trobarem el poblet de Marla, que és on passarem la nit.
Aquí ens hem allotjat a la Gîte Ti Piton, un lloc ben agradable i on també hem menjat força bé. I la sorpresa del dia. A mitja tarda hem rebut la visita d'un dels helicòpters que sobrevolen l'illa portant queviures als îlets, que ha aparcat hàbilment gairebé a la porta de la nostra habitació!
I la jornada d'avui ha estat de catorze quilòmetres, +1350/-770 metres, que hem fet en unes set hores i mitja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada