dissabte, 30 de maig del 2020

Pels cims de la regió sanitària (II): la Roca Alta (1437 m.)

Tancats dins la regió sanitària de Lleida és el millor moment per revisitar aquells espais que sovint deixem de banda, ja sigui perquè els cims del Pirineu sempre ens criden més o perquè als llocs més propers sempre pensem que ja hi ha temps per anar-hi.

Així, posem rumb a la Coma de Meià, a la foto següent, des d'on assolirem el cim de la Roca Alta sortint del poble de Vilanova de Meià. 


Arribats ben d'hora, ben d'hora, per complir al màxim possible amb les franges de la fase 1, prenem el camí que des de darrera de l'església de Sant Salvador puja cap a l'ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià  i on també hi ha un refugi lliure (cal demanar la clau a Vilanova).


Feta la visita (ràpida) a l'espai on hi ha l'ermita i el refugi, gaudim de les vistes sobre la Coma de Meià i posem la directa cap a la Roca Alta, el cim que veieu a la part central de la foto següent. Per arribar-hi, cal buscar el Pas de les Eugues, per on antigament passava un camí ramader que anava cap a Tremp. El camí l'hem de buscar a tocar de la cabana del Pansot, on trobarem les fites que ens marquen el camí.



Iniciem la pujada...
...i farem una primera parada a la Lluella del Llop, un dolmen prehistòric de fa aproximadament uns 5000 anys.



Des d'allà anem seguint el camí fins creuar el barranc del riu Merler, on el camí comença a fer una forta pujada en direcció al pas de les Eugues. Cal estar atent a les fites ja que la zona és emboscada, i pot ser una mica perdedor. Si porteu el track us serà més fàcil. Anem guanyant altura i arribem a una zona més rocosa, el Pas de les Eugues, per on arribarem a la carena del Montsec.

Girem a la dreta i avancem en direcció al cim de la Roca Alta, mantenint la distància de seguretat de dos metres...



De camí cap al cim trobareu restes de trinxeres i cabanes, aixecades aquí el 1938 quan la línia de front de la guerra civil passava per aquestes altures. Aquestes corresponen a posicions republicanes. Al fons, podeu veure la regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran, on ja es respira la fase 2. Aprofitem per agafar aire, a veure si així avancem de fase una mica més.



I finalment, fem cim a la Roca Alta (1437 m.), des d'on gaudim de bones vistes cap a la regió sanitària de Lleida, encara a la fase 1. A la foto podeu veure la Coma de Meià, la muntanya de Sant Mamet (1391 m.) i el Puig del Camí Ramader (1637 m.).



Portàvem la idea de fer una sortida més llarga, però el temps s'esgota (això de fer muntanya contra rellotge és tota una novetat), i decidim tirar avall per ajustar l'horari el màxim possible. Baixarem cap a Vilanova pel pas que trobarem al Graell de la Roca Alta, i que ens permetrà visitar un antic dipòsit d'aigua construït també durant la guerra civil, que veieu a la foto.


De baixada trobareu unes marques taronja pel camí. Corresponen a una ruta anomenada "Lo Xaman del Montsec", que comença a Vilanova de Meià i visita les dues cares del Montsec. No sé si continua activa com a a ruta organitzada, però encara és una opció que podeu fer pel vostre compte visitant les dos cares del Montsec de Meià (tot i que es podrien afegir altres punts de la serralada per visitar a aquesta ruta). A la foto següent, vista cap als cims més alts del Montsec.


Durant la baixada, anem combinant trams de camí i pista forestal...


...fins que el campanar de Sant Salvador ens avisa que ja hem arribat de nou a Vilanova.


Per una qüestió tècnica no us puc penjar el track, però podeu seguir la ruta número 6 del llibre "Caminades per la Noguera", de Francesc Antillach i Antònia Ortiz, editat per Cossetània, que fa més o menys aquesta ruta ja que, com us he dit, vam fer una baixada diferent per anar més ràpid.

La ruta és d'aproximadament uns quinze quilòmetres, nou-cents metres de desnivell i la fareu en unes quatre hores, segons marca aquesta guia.




dimarts, 26 de maig del 2020

Pels cims de la regió sanitària (I): El Tossal de la Moradilla (242 m.)

No sé quants cops hi he pujat, molts, però aprofitant aquest mig confinament que encara dura, i esperant que aviat puguem tornar a trescar arreu, aquests dies són un bon moment per visitar els espais naturals més propers.

L'objectiu d'avui és el Tossal de la Moradilla, una petita elevació situada al terme municipal de Lleida però molt propera al poble dels Alamús. Podríem haver sortit a peu des de casa, però això hagués obligat a caminar per un polígon industrial i preferim apropar-nos en cotxe al canal on comença aquesta ruta.

Així, iniciem la ruta a tocar de la sèquia quarta del Canal d'Urgell, que abandonem al cap de poc per prendre el camí vell (asfaltat) dels Alamús a Lleida. Ja des d'aquí veiem el nostre objectiu (a la foto següent). El cim és el turó de la dreta, mentre que al de l'esquerra hi ha... (de moment no ho expliquem).


Anem seguint el camí fins que poc després d'una bassa de reg fem un marcat gir a l'esquerra per iniciar "l'ascensió" al cim...



Hem fet la ruta caminant/corrent, així que en mitja hora hem arribat dalt del tossal. Hi trobareu una antena, un vèrtex geodèsic i les runes d'una torre militar de telegrafia òptica del segle XIX. La torre també va ser utilitzada durant la guerra civil per establir-hi una posició d'artilleria.També hi ha un vèrtex geodèsic, on fem la foto oficial de la jornada pel recompte dels 100 cims de la FEEC.


Des d'aquí baixem una mica per pujar a l'altre turonet que veieu a la primera foto on, excavat en unes roques de grans dimensions, hi ha un búnquer construït el desembre de 1938, quan la línia de front passava pel bell mig de la ciutat de Lleida. Òbviament aquest búnquer va construir-se per protegir la carretera de Lleida a Barcelona d'un possible avenç dels feixistes, però mai va arribar a fer-se servir en combat, ja que va ser abandonat quan els franquistes van travessar el Segre. 

Aquí teniu unes fotos de l'interior del búnquer, que malgrat l'estat de ruïna, és encara espectacular.



Fins i tot es conserva la placa que hi van deixar els constructors, "XII Cuerpo de Ejército, Batallón de Obras y Fortificaciones 37, 2a (?) Compañia", 10 de desembre de 1938. Els que es dediquen a ratllar aquestes coses es podrien ratllar els...



 Descendim per la cara sud del tossal entre l'herba alta...


A la foto següent podeu veure les roques de grans dimensions que us comentava, i que es van aprofitar per fer el búnquer. I si bé aquesta posició defensiva no es va utilitzar durant la guerra, uns anys més tard es va fer servir per gravar l'escena final de la pel·lícula "La fiel infanteria", una pel·lícula sobre la guerra civil filmada a Lleida el 1960. Us deixo un clip de la pel·lícula, a veure si reconeixeu el lloc.




Acabada la part "alpina" de la sortida, retornem als camins amples i planers fins a retrobar de nou la sèquia quarta del Canal d'Urgell, des d'on tornarem al punt de sortida de l'excursió.


Ruta fàcil que fareu en un parell d'hores xino-xano. I si voleu el track, el teniu aquí