Crec que pocs qualificatius podríem afegir al delta de l'Ebre. Per sí sol és un dels llocs més atractius del país, ja que la combinació de conreus, vistes, l'amplada de l'Ebre, els ocells diversos que l'habiten i el mar (que no el veus fins que el tens davant, però sempre saps que hi és), li donen un caràcter ben especial. El repte d'aquesta sortida? Arribar al delta des del pla de Lleida, gaudint i patint 200 quilòmetres de BTT a través de pistes, corriols, i algun tram inevitable de carretera. Llarg, però no impossible, i per fer-ho factible, ho farem en dos jornades. La primera, fins a Móra d'Ebre, i a l'endemà fins al Delta.
Els companys de Bell-lloc arriben aviat (ells han començat allà la ruta), i sortim de Lleida curs del Segre avall, avançant entre camps de fruiters per passar pels primers pobles que trobarem al camí. A la foto següent, passant per Sudanell, on el canal de Seròs està buit del tot. Com cada hivern, es fan les feines de manteniment.
Més endavant, a l'altura de Torres de Segre, arribem al pantà d'Utxesa, un dels racons més bonics del Segrià.
Des d'allà continuem pel canal de Seròs, fins que l'abandonem per anar a buscar el Segre, que a trams baixa espectacular...
...i ens guarda alguna rampa on caldrà arrossegar la bici.
Arribats a la Granja d'Escarp fem una breu parada per esmorzar. Sortim per carretera en direcció Mequinensa, passant a tocar de les antigues instal·lacions mineres...
..fins a trobar l'altiu castell d'aquesta localitat del Baix Cinca.
Deixem enrera la vila de Jesús Moncada, i partir d'aquí anem seguint les marques del GR-99, que ens han de portar fins a la desembocadura de l'Ebre.
Pedalem al costat del riu fins que encarem la llarga pujada del barranc de l'Aiguamoll. Hem de guanyar uns 400 metres de desnivell per arribar fins a Almatret, de nou al Segrià. A mitja pujada, veiem el Montmaneu (a l'esquerra de la foto), la muntanya més coneguda del Segrià, de 495 m., i que erròniament es considera la més alta.
A la foto següent, ben contents després d'acabar la pujada!
Deixem les pistes i per la carretera arribem a Almatret. Bon moment per carregar aigua a la plaça d'aquest poblet. Si no coneixeu la zona, val la pena que vingueu a visitar els Tossals d'Almatret. Un terreny ideal per la BTT, el trail, i el senderisme.
Sortim d'Almatret per anar a buscar la baixada cap a la Ribera d'Ebre. Abans, però, aprofitem que estem a prop i fem cim al Puntal dels Escambrons (500 m.), aquest sí, el cim més alt del Segrià.
Bé, com a cim, cim... no és gaire llustrós, és més aviat un altiplà, però sí és el punt més alt de la comarca.
A partir d'aquí, cara avall per trobar de nou l'Ebre. Ja portem quilòmetres i toca afrontar el tram més tècnic de la jornada, damunt la bici o caminant als passos que no veiem clars. Ho deixem pels professionals!
Això sí, amb trams aeris ben bonics...
...i bones vistes cap a la Ribera d'Ebre.
Acabats els corriols, tornem a la pista forestal. Travessem la reserva natural de Sebes, a tocar del riu...
...fins arribar al següent poble, Flix. Aquí caldrà travessar l'Ebre, i ho fem com cal, amb el pas de barca.
Travessant l'Ebre, aprofitarem per fer-nos la foto "oficial" de la jornada.
Creuat el riu seguim damunt la bici, ara en direcció a Ascó. El GR-99 passa a tocar de la central -com veieu a la foto següent- malgrat formi part de la xarxa de "Caminos Naturales"... Un contrast bestial.
Breu parada al poble d'Ascó per carregar aigua i de nou a pedalar, que la llum s'acaba. Seguint de nou el GR-99 anem a tocar de la via del tren...
...on encara trobem restes de la batalla de l'Ebre, com aquest edifici de servei amb impactes de metralla. Precisament Ascó fou un dels llocs on la matinada del 25 de juliol de 1938, l'Exèrcit de l'Ebre creuava el riu en el darrer gran enfrontament de la guerra civil. La batalla de l'Ebre va durar 115 intensos dies. Si en voleu conèixer els itineraris a cop de pedal, cliqueu aquí.
De camí cap a Móra d'Ebre, caldrà superar la darrera dificultat, el Pas de l'Ase. Un bonic tram de camí penjat sobre el riu, però on no és possible anar damunt la bici. Així que, ja sabem que toca...
Acabat el Pas de l'Ase, reprenem el camí per pista, primer per terra, després asfaltada fins arribar a Móra d'Ebre, on donem per finalitzada la primera part del viatge cap al delta. A la foto següent, a la Plaça de Baix de Móra d'Ebre, amb les darreres llums del dia.
A l'endemà, reprenem la marxa des de Móra. Ens hem allotjat a l'hostal 7 de Ribera, i com ens han tractat tan bé, es mereixen que els hi fem propaganda. L'hostal està situat en una de les cases més antigues del poble, i a banda de les habitacions (que estan superbé) trobareu una agrobotiga amb productes km 0 que fan goig de veure. La gent que hi treballa són atents i amables en tot, i a més ens han preparat un esmorzar XXL per ciclistes que ens ha fet dubtar de continuar pedalant riu avall o demanar un altre cafè amb llet. Finalment els remordiments han pogut amb nosaltres i, a la foto següent, ja ens veieu preparant les bicis davant l'hostal per tirar cap al delta. O sigui que si aneu a Móra d'Ebre, ja sabeu on us heu d'allotjar.
Estem fresquets, ben esmorzats i avancem ràpid. Passem sota el característic pont de Móra d'Ebre i seguim cap a Benissanet...
...i més endavant cap a Miravet, potser el poble més conegut de la Ribera d'Ebre. Ens perdem pels seus carrers empedrats i de nou baixem a buscar el riu.
A partir d'aquí, un terreny més salvatge, combinat amb algun camp de conreu, alguna pujadeta "guapa" i finalment un dels llocs emblemàtics del GR-99 en aquest tram. El pas de Barrufemes. No sé si ens el mirem amb molt bona cara...
Doncs això, el pas de Barrufemes és dur, però molt bonic. Dur perquè arrossegarem la bici més que una altra cosa, però aquí la imatge del riu és espectacular...
...amb trams que sembla que estiguem perduts al mig de la selva...
...però no, és la Ribera d'Ebre.
(Foto: Lo Folguereta)
Acabat el pas de Barrufemes, gas a fons cap a Benifallet. A la llunyania, s'obre el cel. Bon temps quan arribem al delta.
Següent parada, estació de Benifallet, ja a la comarca del Baix Ebre. Aquí farem un mos abans d'agafar la Via Verda fins a Tortosa.
De nou damunt la bici, la Via Verda facilita el trajecte cap a Tortosa. El tram de la Terra Alta és potser més espectacular que aquest, però aquí també es manté l'encant dels túnels i ponts, a banda de les vistes sobre el riu.
La Via Verda va baixant cap a Tortosa, passant a tocar d'espais ben coneguts d'aquest tram de l'Ebre, com l'assut de Xerta.
(Foto: Lo Folguereta)
A Tortosa, una breu parada per agafar forces vora el riu...
...i seguir en direcció a Amposta, passant a tocar dels canals de l'Ebre que reguen l'horta d'aquesta zona del país. Mirant enrere, els Ports de Tortosa i Beseit, mig tapats pels núvols, que ens ofereixen una vista espectacular.
I a Amposta, entrem per la porta gran: el vistós Pont Penjant de la capital del Montsià. Ja estem a prop del delta (o això volem pensar!)
A Amposta, agafem el carril bici que porta fins a Sant Jaume d'Enveja, un bonic recorregut en mig de la vegetació de ribera.
A Sant Jaume creuarem de nou el riu per l'espectacular pont de la localitat, "Lo Passador".
Un pont de disseny, amb alguns panells que expliquen com funcionaven els històrics passos de barca a l'Ebre, i amb uns bancs que conviden a passar-hi una estona. Lògicament, no hem resistit la tentació!
I ara ja sí, tram final fins al delta. A Deltebre prenem el carril bici i anirem cap al mar baixant per la riba esquerra del riu. Trams de carretera, camí i carril bici, passant a tocar dels arrossars...
...fins que finalment apareix el mar davant nostre. I ara sí, ja hem arribat a destí! En total, 200 quilòmetres de pedalada, de la Terra Ferma fins al Delta. I si voleu el track de la sortida, el podeu descarregar aquí.
