Tot i que enguany ha nevat molt, la neu va fonent molt ràpid. Encara és possible, però, trobar itineraris amb més o menys bones condicions per continuar fent alguna esquiada. L'objectiu inicial de la sortida d'avui era pujar la Pica Roja, però arribats al pàrquing del refugi de Vall Ferrera no hem vist clar que hi hagués prou neu per evitar-nos un porteig considerable, així que hem canviat de plans i hem posat rumb al Monteixo.
Amb 4x4 i perícia al volant, gairebé es pot arribar a l'aparcament de l'estany d'Aixeus, amb la qual cosa us evitareu haver de carregar els esquís per la llarguíssima pista, on ja no hi ha neu, i començar la sortida amb els esquís als peus. Tot i això, alguna congesta ha fet que abans d'esquiar haguéssim de fer un petit escalfament pala en mà...
Acabat l'escalfament i calçats els esquís, iniciem la ruta. Al començament seguim -més o menys- el camí d'estiu a tocar del barranc d'Aixeus...
...fins que comencem a remuntar les pales, em mig d'un bosquet no gaire espès, que queden a la nostra dreta. Més amunt, iniciem un llarg flanqueig que ens portarà fins a les rampes que donen accés a l'estany d'Aixeus.
A mesura que pugem, darrera nostre treuen el cap el Baborte, el Sotllo, i la Pica d'Estats...
...mentre que davant trobem el Pic de Norís (al mig de la foto següent), que també és una magnífica sortida d'esquí.
Arribats a l'estany d'Aixeus (ala foto següent) hem de guanyar desnivell de nou per unes fortes pales. Primer amb els esquís als peus...
(Foto: Jacint Millat)
...i més tard a peu, ja que sota la neu tova hi ha encara una capa de neu ben endurida que fa que progressem millor amb els grampons.
(Foto: Roger Segarra)
Més amunt deixem la neu i arribem a un petit replà on deixarem els esquís...
...des d'on afrontarem a peu els darrers 150 metres de desnivell, entre neu i blocs de pedra que fan la part final una mica penosa.
I finalment, nevant una mica i amb el cel ben tapat, fem cim al Monteixo (2905 m.)
Tornem a recollir els esquís i iniciem el descens, bastant ràpid, cap al cotxe. Curiosament s'esquiava millor per la neu vella (de color més marronós) que per la nova, que estava una mica encrostada. A la foto següent, baixant cap a l'estany d'Aixeus.
Tornem seguint les nostres traces de pujada i finalment, després de quatre hores d'haver sortit i uns 900 metres de desnivell, arribem al cotxe amb els esquís als peus. I si voleu el track el teniu aquí.
