Fa pocs dies va celebrar-se la Ultra Pirineu, una de les curses de muntanya del nostre país més conegudes, que cada any convoca el bo i millor dels corredors de muntanya d'arreu del món. Part del recorregut coincideix amb la magnífica travessa dels Cavalls del Vent, que recorre el Parc Natural del Cadí Moixeró i que permet assolir cims com la Tossa d'Alp (2537m.) o les Penyes Altes del Moixeró (2279 m.).
Fa uns anys vam fer la travessa en cinc etapes, ritme que permet gaudir dels paisatges a ritme tranquil (no sempre s'ha de córrer, no?) així com del caliu dels refugis que hi ha arreu de la ruta. Aquest cop, amb una nevada de darrera hora que ens ha desviat de la sortida original al Monte Perdido, hem optat per fer uns "cavallets del vent" (una mica menys de la meitat de la mítica travessa), compartint una part de l'itinerari i assolint un dels sostres del Cadí.
Iniciem la marxa al refugi del Gresolet en direcció al refugi Sant Jordi, on hi arribarem xino-xano en unes cinc hores de marxa, com indica el cartell. No us equivoqueu o acabareu al Pol Nord...
La ruta cap al Sant Jordi travessa
primer uns bonics boscos que ara, a la tardor, realment estan
esplèndids...
...per continuar després cap al Coll de Bauma i el Coll de la Vena. La ruta va combinant trams de pista i camins emboscats...
...passant a tocar d'antics masos abandonats, com el del Puig de Bagà.
Més endavant passem a tocar del refugi dels Vents del Cadí (que no forma part de la travessa dels Cavalls del Vent tot i que l'itinerari passa per davant) i ens endinsem a la zona dels Empedrats, la més bonica que visitarem avui, amb un barranc que baixa ben ple i que ens obligarà a algun que altre equilibri.
Tot pujant, ens desviem una mica de la ruta per anar a veure el "bullidor de la llet", un salt d'aigua que baixa ben ple i a una velocitat impressionant...
Amb temps per fer el guiri anem pujant Empedrats amunt...
...gaudint de l'aigua i el congost que travessem. Igual que el primer dia que hi vaig passar, el lloc sempre impressiona, ja que sembla més propi de l'alt Pirineu que no del Berguedà.
Finalment arribem al refugi Sant Jordi, ubicat en un lloc idílic. Estada privilegiada ja que som els únics que hi fem nit. Sembla que el mig mal temps que ha fet aquesta tarda aquí ha fet enrere la gent que havia de venir.
A l'endemà, ens podem en marxa amb la sortida del sol, i posem direcció al Coll del Pendís...
...on fem la primera "selfie" del dia i comencem a guanyar desnivell cap al seguit de colls que ens portaran al Comabona...
...passant primer pel Coll de Vimboca, després el Coll de la Moixa...
...guanyant altura i vistes cap a la Cerdanya...
...fins endinsar-nos en el territori cada cop més lunar i pedregós del Cadí, deixant enrere els boscos que ens han acompanyat fins ara.
L'itinerari no té pèrdua, seguint les marques del GR-150.1...
...fins que unes quatre hores després de sortir del refugi fem cim al Comabona (2548 m.) amb un dia esplèndid.
Fetes les fotos, iniciem la baixada per la Serra Pedregosa...
...fins arribar a la zona del Collell. Allà dinem i baixem directament cap al refugi del Gresolet pel barranc de les Molleres, on podreu gaudir d'uns arbres majestuosos. Si us desvieu del camí principal, trobareu indicadors per veure faigs i avets monumentals.
I finalment apareix davant nostre el refugi del Gresolet, on posarem punt i final als Cavallets del Vent, després de dos dies recorrent aquests paratges del nord del Berguedà.
En total, hem fet uns 40 quilòmetres i prop de 2300 metres positius de desnivell, i si voleu el track heu de clicar aquí.
