A finals de juny ja feia bastanta calor, però res feia preveure la calorada exagerada que ens ha acompanyat aquests primers dies de juliol. Esperant -ingènuament- que la brisa marina o una tramuntana suau calmi una mica la calor, començo el trajecte del GR11, "el sender dels Pirineus", a l'emblemàtic Cap de Creus, punt més oriental de la Península Ibèrica i inici o final -segons diuen- de la serralada pirinenca. Pel que he pogut veure aquests dies, discrepo en anomenar "pirinenc" aquesta part del territori, ja que les primeres etapes recorden més la serralada pre-litoral o el pre-pirineu que no pas els Pirineus.
A la foto següent, la fita que assenyala l'inici / final del camí, ja que aquest sender també pot començar-se al Higer lurmuturra (Cap d'Higuer), situat al país Basc.
El sender dels Pirineus comença, doncs, amb unes vistes molt marineres...
...passa a tocar del Far del Cap de Creus...
...i s'endinsa en l'aridesa del Cap de Creus. Pocs arbres trobarem que ens facin ombra en aquesta zona, o sigui que millor començar d'hora perquè si fa molta calor -com avui- el camí es fa dur i a més no hi trobarem aigua. Tot i això, la zona té el seu encant per la combinació de "mar i muntanya"...
El camí porta cap a un dels masos abandonats que trobarem per la zona, el Mas de Rabassers, un gran edifici que podria habilitar-se com un refugi guardat pels que iniciem el GR11 per aquesta banda.
A la zona del Cap de Creus també hi ha una certa activitat ramadera. No sé si hi tenen molta herba les bèsties que ronden per aquí...
El camí combina corriols i pistes forestals, va pujant i baixant i no hi ha un únic camí, ja que les traces del GR11 actual conviuen amb les antigues -que en algun punt passen a tocar del mar, com en el cas de la Cala Tavallera- i altres de més "originals"...
De camí cap al Port de la Selva, la primera població per la que passarem avui, trobarem algunes cabanes de pedra seca que poden servir de refugi improvisat...
...i més restes de grans masos, antigament habitats i ara en runes. A la foto següent, el Mas Vell.
Passat aquest mas,el camí continua cap a l'església de Sant Baldiri (segle X), on trobarem alguna ombra i un lloc ideal per fer un petit descans. D'aigua, tampoc en vaig veure.
Passada l'església, ja estem a prop de Port de la Selva, on hi arribarem per una pista forestal que passa a tocar d'antics camps abandonats. Destaquen els marges de pedra que s'hi van fer per anivellar la complicada orografia d'aquesta zona.
Baixant cap al Port de la Selva retrobem el mar. Si la calor es fa notar podreu fer un banyet en una de les platges, ja que hi passem a tocar. Al Port de la Selva trobareu botigues i una font al costat de l'ajuntament.
Al sortir del Port de la Selva veurem que el GR11 té un doble traçat. Podeu seguir les marques velles, és el que vaig fer jo, que encara són perfectament visibles, però trobareu també unes altres marques i un advertiment pintat que hi diu "GR11 nou traçat" que us porta per un altre camí. Ambdós pugen fins a Sant Pere de Rodes, o sigui que podeu seguir el que vulgueu. A la foto següent, la badia del Port de la Selva tot pujant cap a Sant Pere de Rodes.
La pujada cap a Sant Pere de Rodes guanya un fort desnivell, o sigui que si l'enganxeu amb calor caldrà que aneu ben proveïts d'aigua. A la foto següent, el dolmen de les Mores Altes.
Per fi apareix davant nostre el monestir de Sant Pere de Rodes (segle IX), un conjunt monumental imponent que mereix la pena visitar si teniu temps.
Deixem enrere el monestir...
...i passem a tocar de l'ermita de Santa Helena...
...des d'on iniciarem la part final d'aquesta etapa cap al Coll del Perer, per baixar cap al poble de Llançà, amb tota mena de serveis i on podrem fer un merescut bany al final de la jornada.
Aquesta etapa ha estat d'unes 6 hores de marxa efectiva, 26 quilòmetres de distància, i amb un desnivell positiu d'uns 1100 metres. Cal anar ben proveït d'aigua i evitar les hores de màxima calor, ja que molts dels camins i pistes no queden coberts per la vegetació.
Si teniu pensat allotjar-vos a Llançà és molt recomanable l'Alberg Costa Brava. Preus assequibles i cuina lliure per si voleu fer-la servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada