dissabte, 4 de juliol de 2015

GR11 (3) Refugi Forn de Calç - La Vajol

Tercera jornada de GR11 marcada per la forta calor, així que toca aixecar-se d'hora un altre cop i encarar la pujada cap al Coll de l'Auleda amb la fresqueta de les primeres hores del matí. Sortint del refugi del Forn de Calç passarem pel veïnat de Requesens, actualment despoblat, i on hi ha una mena de bar amb servei de begudes i menjars. A aquestes hores està tancat, i segons em diuen després no obre fins... les onze del matí, o sigui que depèn de l'hora que passem per aquí no podem confiar-hi com a lloc on proveir-nos d'aigua o fer un avituallament. A la foto següent, Requesens, amb el castell retallat a l'horitzó...


El camí de pujada fins al coll és bastant pesat, per pista forestal, fins que arribem al Coll de l'Auleda i podrem gaudir d'una bona vista sobre les muntanyes de l'Alt Empordà...


Superat el coll, el camí comença a baixar cap a la Jonquera, on encara són ben visibles les restes dels darrers incendis forestals a la zona. 



De camí a la Jonquera passarem a tocar de l'ermita de Santa Llúcia, on hi ha una zona de pic-nic amb graelles, etc... on hi trobarem una font.


Una mica més avall el camí es transforma en pista i arribem a la Jonquera, travessem el carrer Major, i hem d'anar a buscar un pas sota la N-II. Possiblement, el lloc més lleig del GR11!


Deixem la Jonquera enrere i anem muntanya amunt deixant enrere carreteres, autopistes i vies de tren. A mesura que ens allunyem de la Jonquera, torna la natura.


Anem avançant per boscos i pistes fins arribar a l'ermita de Santa Eugènia, on hi ha una casa de colònies del MIJAC amb piscina i tot. No em consta que es pugui fer servir per dormir, però sí hi podreu agafar aigua ja que fins ara les fonts han estat més aviat escasses. A la foto següent, l'ermita. La foto no és meva, ja que aquell dia havia molts vehicles aparcats al davant i en aquesta l'ermita es veu millor.

(Foto: www.trianglegironi.cat)

Deixem l'ermita i el camí continua per pista fins a trobar la carretera GI-501 que puja fins a la Vajol. Aquí vindrà la part més dura de la jornada, ja que per arribar al poble haurem de remuntar la carretera durant uns tres quilòmetres. Si algun veí s'ofereix a pujar-vos en cotxe, us estalviareu l'asfalt. De fet, no entenc que el "sender dels Pirineus" trepitgi tanta carretera.

I acabem l'etapa a la Vajol, poble que a les darreries de la Guerra Civil va acollir els governs català, basc i espanyol. Per aquesta zona van marxar a l'exili els tres presidents d'aquests governs i aquí és molt viva encara la memòria de l'exili. Si us interessa el tema, per la zona de l'Alt Empordà i la Catalunya Nord trobareu bastantes rutes relacionades amb l'exili republicà. A la Vajol trobareu diferents memorials i plaques d'homenatge, com les de la foto següent.


A la Vajol trobareu lloc per allotjar-vos a l'alberg-refugi municipal. Ara per ara no té gaires llits, però si està ple us poden deixar un racó per dormir a terra. Disposa de cuina lliure. Per comprar queviures, etc... hi ha una petita botiga al restaurant Ca la Conxita, que està davant de l'alberg. També tenen habitacions per si us voleu allotjar aquí.

Del refugi Forn de Calç a la Vajol han estat unes 7h30' de camí, 33 quilòmetres de distància i uns 900 metres de desnivell positiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada