dissabte, 23 de maig de 2015

La Coma de Meià en BTT

El Montsec de Meià (conegut també com de Rúbies) és un dels tres massissos que formen aquesta serralada pre-pirinenca, la "muntanya de Ponent" per excel·lència, i que s'estén des de les terres de la Franja fins al Pas Nou. Al seu voltant s'estenen algunes valls com la Vall d'Àger, ben coneguda pels parapentistes, o la Coma de Meià, ben coneguda pels escaladors que pugen amunt per parets tan emblemàtiques com la Roca dels Arcs.

La Coma de Meià es pot recórrer també a peu o bé en BTT, transport ideal per circular per les pistes forestals que trobarem a la zona i ens permetran endinsar-nos al més profund d'aquesta vall. Iniciem, doncs, aquesta ruta a Vilanova de Meià, "capital" de la Coma i camp base de ciclistes, excursionistes i escaladors.

Sortim en direcció al Pas Nou, antic pas entre la Noguera i el Pallars, i on avui en dia hi trobarem poc trànsit. A tres quilòmetres de Vilanova, deixarem l'asfalt i iniciarem la pujada per la pista forestal...


...on tot i que les primeres rampes ens recordaran que anem amunt, no perdrem l'alegria...

(Foto: Jacint Millat)

La primera parada del dia la farem a l'ermita del Puig de Meià, situada on antigament es trobava la vila vella de Meià, d'origen medieval. Al costat de l'ermita s'alça un refugi lliure del qual heu de demanar la clau a l'ajuntament de Vilanova de Meià. També per la zona hi ha les restes de l'antic castell i d'alguns masos importants.


L'ermita està situada en una magnífica balconada que domina les vistes cap a la vall.


Foto de grup...


...i amunt un altre cop, fins que comencen a aparèixer els cims del Montsec de Meià.



La pista s'enlaira fins als 1300 metres aproximadament...



...situant-nos més o menys a l'altura del cim de Sant Mamet (1374 m.), veí del Montsec que veieu a la foto següent.


Coronat el punt més alt, la pista inicia un descens cap al poble de Rúbies...


 (Foto: Jacint Millat)

...on gaudirem d'unes vistes espectaculars sobre el Montsec d'Ares, que sembla emergir en l'horitzó des del fons del Congost de Terradets.


Avui en dia Rúbies està totalment abandonat a la seva sort. Habitat fins als anys 70 del segle XX, va anar perdent població fins que no hi va quedar ningú. El pas del temps i les inclemències meteorològiques a més de 1000 metres d'altitud, han anat fent la resta.



(Foto: Jacint Millat)


Una llàstima l'estat del poble, on ni la petita església se'n salva. La crida a conservar l'espai no sembla haver funcionat gaire bé...


...però no em digueu que amb aquestes vistes privilegiades, Rúbies no seria un emplaçament ideal per construir-hi un refugi guardat. Facilitaria les travesses pel Montsec, l'allotjament dels escaladors, és fàcil d'abastir perquè fins aquí arriba una pista forestal, és lloc de pas del GR-1... Calen més arguments?


En mig d'aquestes disquisicions desfem el camí per tornar enrere, on agafarem una pista que amb una pronunciada baixada ens portarà cap a Santa Maria de Meià. De nou passem "a tocar" del cim de Sant Mamet...


...i sota les immenses parets del Cingle de la Cabroa.


Després de cinc quilòmetres de baixada intensa, arribarem a Santa Maria de Meià, des d'on ja només quedaran tres quilòmetres per carretera per retornar de nou a Vilanova de Meià i acabar la ruta. I si voleu el track i les dades tècniques, només heu de clicar aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada