El GR 11 deixa el mar enrere en aquesta etapa i posa rumb cap a la serra de l'Albera. La calor es fa notar ja de bon matí,o sigui que cal començar la ruta ben d'hora. El sender surt de Llançà en direcció a Vilamaniscle per pujar cap al Coll de les Portes, travessant camps de vinyes i un entorn humanitzat, que donen pas a un entorn amb vegetació típicament mediterrània.
A la foto següent, darrera vista cap a Llançà.
Passat el Coll de les Portes,arribem a l'ermita de Sant Silvestre, un bonic racó que bé mereix una parada. Prop de l'ermita hi ha una font, però avui no rajava.
Deixem l'ermita per un sender i en pocs minuts retornem a la pista forestal. Aquesta etapa d'avui la farem en gran part per pista forestal i per pista asfaltada, cosa que li resta atractiu. A la foto següent, vista cap a Vilamaniscle un cop deixat enrere el Coll de la Serra. A Vilamaniscle trobarem fonts i hi ha la possibilitat d'acampar a les piscines (en temporada d'estiu) si volem acabar l'etapa aquí. Des de Llançà tardarem unes dues hores i escaig.
Marxem de Vilamaniscle per una pista asfaltada que passa a tocar de camps de vinyes...
...fins que trobem una cruïlla senyalitzada que porta a Sant Quirze de Colera, lloc de pas oficial del GR11. Per tal de no arribar massa tard al refugi Forn de Calç, opto per retallar una part del sender i dirigir-me cap a Espolla, ja que si seguim el GR "oficial" l'itinerari s'allarga en excés. A Espolla hi anirem seguint unes marques grogues d'altres itineraris senyalitzats que hi ha per la zona, i abans d'arribar-hi passarem pel petit poble de Rabós, a la foto següent.
Deixem Rabós enrere i seguint per pista (trams d'asfalt i trams de terra) arribarem a Espolla, poble que disposa de botiga, bar i hostal. A la foto següent, sortint d'Espolla, que aquests dies té el campanar "en obres".
D'Espolla marxem seguint una pista asfaltada que ens porta fins a Els Vilars...
...una pedania d'Espolla on trobarem també una font (alerta, si fem aquesta variant, si seguim el GR11 "oficial", no la veurem) i retrobarem les marques del GR11.
A partir dels Vilars prenem una llarga pista de terra, on trobem algunes alzines sureres típiques d'aquesta zona.
La pista va guanyant altura cap al Coll de l'Esparraguera, primer, i cap al Coll de la Llosarda, després, i ens ofereix bones vistes de la serra de l'Albera. Anirem trobant cartells que ens indiquen la presència de dolmens (molt abundants en aquesta zona) i d'alguna que altra font, tot i que amb molt poca o gens d'aigua.
I finalment, passat el Coll de la Llosarda, iniciem el descens cap a l'altra vessant de la muntanya. A partir d'aquí s'agrairà -i molt- que sigui una zona més obaga i amb presència d'algun rierol. Baixant del coll veurem també el Castell de Requesens, a la foto següent, un castell d'origen medieval reconstruït al segle XIX sota el cànon del romanticisme.
El camí circula per un bonic bosc d'alzines i també anirem trobant alguna que altra falguera...
...fins arribar al Mas de Mirapols, una gran masia avui en dia abandonada, on el camí es transforma en pista forestal.
L'anirem seguint i ja ben aviat arribarem al refugi lliure del Forn de Calç, situat en un bonic bosquet. El refugi està molt ben condicionat, sense comoditats, però molt apte per passar la nit. Hi ha unes lliteres, taula i un foc a terra. Disposa d'un dipòsit d'aigua de pluja, però no és apta pel consum. Prop del refugi en direcció a Requesens hi ha un rierol, però caldrà que potabilitzeu l'aigua si en voleu consumir, ja que la presència de bestiar per la zona la pot contaminar.
En total fins al refugi han estat unes 7h30' de marxa efectiva, 33 quilòmetres de distància, i un desnivell positiu de 1100 metres aproximadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada