Nova i calorosa jornada de GR11 de camí cap a l'objectiu d'arribar a Setcases. Per la mateixa porta de l'alberg-refugi de la Vajol passen els marques del sender, o sigui que reprenem aquí el camí per sortir del poble.
Els primers passos ens porten cap al mirador de l'Empordà, situat a tocar de la pista asfaltada que anem seguint, i que té una bona vista sobre la comarca. A aquestes hores del matí tot just surt el sol, així que de vista, res de res! Passem a tocar de la gran masia de Can Barris, darrer refugi del president de la República, Manuel Azaña, abans de prendre el camí de l'exili cap a França.
Al cap de pocs metres, el GR11 es desvia a l'esquerra de camí cap a la Mina Canta, tot i que si seguíssim la pista asfaltada també arribaríem a Maçanet de Cabrenys. Ho dic perquè hi ha "tracks" de GPS a internet que segueixen aquesta pista.
Anem a l'esquerra, seguint una pista de terra, i al cap de poc arribem a la Mina Canta o "Mina d'en Negrín" anomenada així perquè el president del govern de la República la va condicionar per amagar-hi quadres del Museu del Prado de Madrid i, diuen, una part de l'or del Banc d'Espanya.
El camí cap a Maçanet va combinant trams de pista i camí, aquest cop per boscos frondosos que eviten una mica els rajos de sol, tot i que a calor es deixa notar.
La mina Canta era una antiga mina de talc que va ser requisada pel govern republicà per tal de fer-la servir de dipòsit d'obres d'art. S'hi va condicionar una cambra cuirassada i era un lloc fortament vigilat. Si us interessa el tema de com va anar tot plegat, podeu llegir el llibre "El setè camió", de l'Assumpta Montellà, on s'explica quin va ser el destí de tot (o gairebé tot) el que allà s'hi conservava, i fa uns anys TV3 també en va fer un documental. Avui la mina estava tancada, però fa uns anys vam poder visitar-ne l'interior, ja que vam trobar la porta oberta.
El camí cap a Maçanet va combinant trams de pista i camí, aquest cop per boscos frondosos que eviten una mica els rajos de sol, tot i que a calor es deixa notar.
A diferència d'altres dies, sí trobarem fonts pel camí, i al cap d'un parell d'hores d'haver sortit arribarem a Maçanet de Cabrenys. Des d'allà el GR11 deixa Maçanet per anar cap al Molí d'en Robert, que actualment és un restaurant (amb piscina i tot) a tocar del riu Arnera. Des d'allà, una forta pujada ens porta al Coll d'Oliveda on el GR11 continua cap a Albanyà. Jo, però, abandono aquí. La fortíssima calor d'aquests dies comença a passar factura i no vull exposar-me a patir un cop de calor o vés a saber el què, així que de moment finalitzo el GR11 fins que hi pugui tornar en millors condicions.
De la Vajol a Maçanet han estat unes 3h30' de camí, uns 500 metres de desnivell positiu i 13 quilòmetres aproximadament.
PS: Prop del Coll d'Oliveda trobareu el Càmping Maçanet de Cabrenys com a possibilitat d'allotjament en aquesta població. No entenc que en alguns mapes del GR11 no surti senyalitzat (fa 8 anys que està obert) i en canvi sí que hi surti un terreny d'acampada (Mas Olivet) que em van comentar que ja no funciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada