Sensacions contradictòries en aquest cim. En un dia assolellat com avui, ràpidament el qualificaríem de "pic de vaques" per un plegat de coses: fàcil (només caminar), camí evident, zero passos exposats, aproximació ràpida en cotxe, típica excursió familiar... però no se li pot posar aquest qualificatiu pensant en el que hi va succeir el fatídic 30 de desembre de 2000, quan en un violent episodi de vent i fred (vent de fins a 136 km/h i temperatura de sensació de -30º) hi van perdre la vida diverses persones que hi havien pujat amb esquís. També aquell dia van deixar la vida més persones a diversos llocs del Pirineu, constituint tot plegat el dia més negre del muntanyisme a casa nostra. A tots ells, serveixi aquest post com a homenatge.
Des del poblet de Tregurà (curiosament dividit en Tregurà de baix i de dalt) seguim una còmoda pista en cotxe fins aproximadament arribar als 2000 metres. Començant la ruta en aquest punt, evidentmentno queda gaire fins al cim, però avui hi ha pressa i el Balandrau queda aprop. El camí d'inici és molt evident, i és que seguirem una pista fins als 2300 m. aproximadament. A la foto següent, vista del Balandrau (el de l'esquerra) i els Tres Pics. El coll de Balandrau qued amagat cap a la dreta, on veiem el camí.
Al cap d'una hora i poc (només hem remuntat 500 metres de desnivell) s'arriba al cim del Balandrau (2584 m.) i és cert que és un cim amb bones vistes. A sota, vista cap a la zona de Núria (es veu el Camí dels Enginyers, si no m'equivoco) i el Puigmal a l'horitzó.
El cim del Balandrau amb la decoració respectiva. El cim oficial és el vèrtex geodèsic, però cap allà la vista mola més!
El Bastiments
D'esquerra a dreta, els més alts, Pic de l'Infern, Pic del Freser i Bastiments.
I el track de l'excursió, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada