Iniciades les vacances d'estiu dirigeixo els meus passos cap a la Cerdanya, una comarca llunyana, potser no tan alpina com el Pallars o la Ribagorça, però que té els seus encants malgrat la massificació. Tot i això, principis de juliol sembla una bona època per anar-hi, més entre setmana, ja que no ha començat la invasió de turistes provinents sobretot de Barcelona.
El primer objectiu del tour ceretà és assolir el cim del Comabona, a la serra del Cadí, pujant primer en bici fins al refugi de Prat d'Aguiló. Sortint de Prullans, es baixa ràpidament per carretera fins a Martinet de Cerdanya (capital de la "subcomarca" del Baridà) des d'on enfilem per una carretera local cap a Montellà. Passarem a tocar del Parc dels Búnquers, testimoni d'un faraònic i inútil projecte franquista (un més) per fortificar els Pirineus. Franco temia una invasió dels aliats europeus després de la Segona Guerra Mundial i va abocar milers de tones de ciment (i milers de pessetes) per construir les fortificacions. Mentre, una Espanya de postguerra passava gana. Evidentment els aliats no en van fer ni cas ja que prou feina teníen amb l'URSS, aquesta sí, una amenaça de veritat.
S'acaba l'asfalt i enfilem la pista (cartells indicadors) que puja cap al refugi de Prat d'Aguiló. De Martinet al refugi són aproximadament uns 15 quilòmetres de pujada que es fan bé. Potser els trams més durs són els que estan cimentats ja que coincideixen amb la màxima pendent, però res que no pugui fer-se.
Conforme guanyem altura, guanyem en vistes, i ja es veu l'objectiu de la jornada: el Comabona, de 2548 metres. (a la foto, el més alt a l'esquerra)
Al refugi (que oficialment es diu César Torres en homenatge a un dels pioners de l'excursionisme català) deixem la bici, i enfilem el camí ben marcat cap al Pas dels Gosolans, collada del Cadí que actualment és un dels llocs de pas dels Cavalls del Vent. També la ruta passa per aquest refugi, que es troba en un lloc realment idíl·lic. La foto que poso és de fa un parell d'anys, ja que enguany està molt més verd!
Al cap d'uns 45 minuts (aprox) arribem al Pas dels Gosolans, des d'on anirem cap a l'esquerra en direcció al Comabona. El camí és força evident: hi ha marques de pintura i fites. En cas de boira només cal anar resseguint la carena cap a l'oest.
Un dia mig tapadot també ofereix bones vistes i bonics jocs de llums i ombres. A més el Cadí té una forma única al Pirineu català.
A banda dels excursionistes, altres bèsties habiten les altures. Sembla que a aquest isard li agrada que li treguin fotos...pràcticament no es movia.
I finalment el cim del Comabona, a 2584 metres, des d'on el dia ofereix una vista excel·lent. Des d'aquí es veu el refugi. Hi serà encara la bici?
En resum una ruta molt recomanable que combina caminada i BTT. La baixada del refugi ja us podeu imaginar que força ràpida, i de retorn cap a Prullans opto per una petita variant per no trepitjar la carretera nacional a la tarda ja que hi ha força més trànsit que al matí. Per veure la ruta sencera i les dades podeu pitjar aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada