divendres, 5 de juliol de 2013

Inici de vacances. Un tomb per la Cerdanya (III): el Pic del Segre

El riu Segre, el més llarg de Catalunya, és una autèntica columna vertebral de l'occident català. Neix a la Cerdanya, a la vall de Llo, i arriba a tocar de Mequinensa, a la Franja de Ponent. El lloc on neix és un espai realment bonic, conegut però solitari alhora, ja que tant per visitar les fonts del Segre com per ascendir al cim que porta el nom del riu, cal fer una llarga aproximació a peu sota pena de multa de la "gendarmerie" si opteu per passar amb el cotxe per l'estreta carretera de les Gorgues del Segre.

Així, des del poblet de Llo, remuntarem primer per asfalt i després per pista, la carretera que circula al costat de les gorgues del Segre. Acostumat a veure'l a Lleida dius... "això és el Segre?"


Anem pujant i quan gires la vista... ohhh, sorpresa, el Carlit a l'altra banda de la Cerdanya. Segur que des del cim les vistes seran immillorables.


Cap als 1800 metres s'arriba al refugi de la Culassa. S'hi pot dormir, però la part lliure està força bruta. Hi havia una part tancada amb lliteres, suposo que per ús d'algun pastor.


A partir del refugi el camí comença a pujar fort de debò (no res, només falten 1000 metres de desnivell). Primer pel mig d'un bosc d'ombra agraïda, i més tard (abans del pedregar) per uns magnífics prats alpins.


 

Finalment s'arriba al Coll de Finestrelles, frontera entre la Cerdanya i el Ripollès, i pas cap a la Vall de Núria.


A la nostra dreta s'obre el camí cap al Pic del Segre seguint una fàcil carena. A la foto, el més alt.


Al fons de la vall, el santuari de Núria i les instal·lacions de l'esquí. Del primer cop que hi vaig ser ja fa vint anys...ens fem vells.


I després de remuntar la carena, el cim del Pic del Segre, de 2848 metres, indicat amb una mena de senyal dedicat a no sé quin sant, i amb una vista magnífica sobre el Puigmal, el més alt de la zona.


I aquí el track de la sortida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada