El nord de la comarca del Ripollès és el bressol de dos dels rius importants de les conques internes catalanes, el Ter i el Freser. Ambdós neixen molt aprop l'un de l'altre i al seu voltant s'alcen alguns dels cims (no els més alts) més emblemàtics de la zona, com el Bastiments i el Pic de l'Infern.
L'ascensió a aquests cims pot fer-se des del refugi d'Ulldeter (com diu el nom, on neix aquest riu) o bé de l'estació de Vallter 2000. L'itinerari escollit va ser aquest segon, i la veritat és que l'inici i final entremig de la ferralal de l'estació li treu una mica d'encant.
L'itinerari aquí descrit s'inicia al pàrquing de Vallter 2000, des d'on pugem cap al Coll de la Geganta. Des d'allà, tindrem aquesta vista del Balandrau i veiem la carena per on hem de pujar cap al cim. Cap dificultat, només anar seguint-la.
Prop del cim trobem la primera de les decoracions de la muntanya. Una immensa creu col·locada pel GEiEG de Girona en motiu del 75è aniversari. Podríem entrar al debat sobre la conveniència de les plaques, pessebres, etc... a les muntanyes. Però, una creu? Representa unes creences molt determinades, no?
Poc després de la creu trobem el cim (2883 m.) on hi ha un vèrtex geodèsic
i des d'on tenim aquesta vista sobre el Balandrau, objectiu per la jornada següent.
Aquestes altres vistes són cap a la banda del Conflent, a la Catalunya Nord
I seguin la carena, continuem trobant "decoracions". Ara un piolet - bústia, que no recordo a quin club pertany. Això potser sí representa més als muntanyencs però no deixa de ser un afegit més a la muntanya.
Continuant per laresta en direció al Pic de l'Infern s'assoleix abans el Pic del Freser (2835 m.), que aquí veieu a la part esquerra de la foto. L'altre cim és el Gra de Fajol, que queda allà per fer-lo un altre dia.
Finalment s'arriba al Pic de l'Infern (2869 m.) després d'una curta grimpadeta sense dificultats. Té unes vistes magnífiques.
Del Pic de l'Infern es baixa cap a la cabana de Tirapits i es segueix el traçat del GR-11 en direcció al Coll de la Marrana. De camí gaudim d'una vista magnífica de la capçalera del riu Freser.
De tornada, una curiositat. El camí passa a tocar de les restes d el'antic refugi d'Ulldeter, el primer refugi que es va fer al Pirineu a principis de segle XX. Les restes s'han consolidat ja que tenen valor per la història del nostre excursionisme. No sé el nom de la muntanya del darrera, peró la vista en conjunt era molt xula, un punt tètrica amb els núvols que s'acostaven.
I ja finalment, des del Coll de la Marrana, només queda baixar cap al pàrquing de Vallter 2000 entre ferros d el'esquí i turistes passejant el gos.
El track sencer, aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada