Al nord del Pallars Jussà la comarca es tanca a la Vall Fosca, culminada amb un seguit de cims i llacs que donen un toc alpí a una comarca més aviat de muntanyes mitjanes. Cims com el Montsent de Pallars són dels més emblemàtics, però altres més apartats i solitaris ofereixen també un espectacle per la vista. És el cas del Pic de Mariolo (o també Nariolo o Neriolo), que amb els seus 2856 metres és una magnífica balconada sobre els llacs de la zona.
El camí s'inicia a la presa de Sallente, per on pugem cap al carrilet per la canal del Pigoló. Un cop al carrilet enfilem cap a Estany Gento.
Anem travessant els característics túnels d'aquesta zona del Pirineu, restes de la construcció dels embassaments... quan tot això estava en marxa devia ser com una mini-ciutat de les altures...
Deixem enrera Estany Gento i guanyem altura entre els estanys Tort i el de Neriolo.
La combinació de cims i llacs sempre resulta. L'escena que veiem és molt bonica, digna del "Senyor dels Anells".
Conforme avancem, els núvols també ho fan. Cauen les primeres gotes (algun dia no ha plogut al Pirineu aquest estiu?) i ens posem en marxa en direcció al coll...
...des d'on una bonica i fàcil aresta ens porta cap al cim.
Arribem al cim, que és un mirador fantàstic sobre els llacs de la zona
i permet tenir espectaculars panoràmiques com aquesta.
Més enllà, els Beciberris.
I la foto de grup al cim (2856 m.), "germans Dalton style".
I el track de la sortida, aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada