dijous, 11 de juliol de 2013

2 x 3000 = Estaragne i Campbiel

La regió de Cap de Long, a l'altra banda del túnel de Bielsa, amaga tot un plegat de cims de 3000 metres. Els més coneguts, potser, el Neouville  o el Turon de Neouville, aquest darrer perquè va ser el primer 3000 del Pirineu del qual es té constància de la seva ascensió, cap allà l'any 1787 (Déu n'hi do!).

Però no seran aquests els objectius de la jornada, sinó els propers Estaragne (3006 m.) i Campbiel (3173 m.), dos cims fàcils i que permeten fer un bonic circuit per la zona. Encara amb molta neu (fins no fa gaire s'hi podia...esquiar), l'ascensió s'inicia per la Vall d'Estaragne, amb un evident camí de pujada cap al final de la vall culminada pel cim del mateix nom. Trobarem fites que ens ajudaran, però si sabem llegir una mica el terreny veurem que els barrancs que anem remuntant ens porten al capdamunt de la vall.

Inici de la vall d'Estaragne. El cim és el més alt que es veu al capdamunt.


Ja a les cotes més altes hi ha bastanta neu. A la nit no ha gelat (la ISO 0º estava a 3600 m.) però la neu es manté perquè la temperatura no és molt alta.


Després d'una petita i fàcil grimpadeta, s'arriba al cim de l'Estaragne (3006 m.) Darrera es veu el Campbiel, on encara hi ha força més neu.


Llàstima dels núvols (tot i que també li dónen el seu puntet al paisatge) perquè les vistes es prometien espectaculars! 


Del cim de l'Estaragne, es continua cap al Campbiel (3173 m)., on s'hi arriba en uns 45 minuts, i des d'on iniciarem el descens cap a Cap de Long. En aquesta banda de la muntanya s'hi conserva encara més la neu, i pràcticament serà contínua fins arribar a l'estany.

 

A la foto següent podeu veure el massís del Neouville de baixada cap a Cap de Long. Fixeu-vos en la neu. Impressionant per ser juliol.


I evidentment, aigua per tot arreu fruit del desgel que va avançant...


Si voleu el track de la sortida cliqueu aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada