El Canal du Midi és un canal navegable que s'estén des de la ciutat de Toulouse fins a la Mediterrània. Juntament amb el Canal de la Garona (Toulouse - Bordeaux) formen el Canal dels Dos Mars, i uneixen l'Atlàntic i la Mediterrània en un recorregut de centenars de quilòmetres. La idea d'unir els dos mars amb una canal és una idea antiga a França que va començar a materialitzar-se quan l'enginyer Pierre-Paul Riquet es va posar mans a l'obra durant el segle XVII. Posteriorment va perfeccionar el canal l'enginyer Sébastien Le Preste de Vauban, que si bé fou un brillant enginyer també va ser el creador del mètode de setge Vauban que va aplicar-se a Barcelona durant el setge franco-espanyol previ a l'11 de setembre de 1714. El canal va començar a funcionar amb finalitats militars i comercials, fins que més tard vingueren el transport de persones i finalment (avui en dia) els usos turístics i esportius. El darrer vaixell amb mercaderies va circular pel canal l'any 1989.
El canal es pot recòrrer en vaixell (lògicament), a peu o en bicicleta, essent aquesta darrera opció la millor per anar pel canal en un temps d'entre quatre i set dies, segons les parades que vulguem fer i el ritme que portem. El desnivell és pràcticament inapreciable i el recooregut no té cap dificultat tècnica. Cal anar amb compte, això sí, amb les nombroses arrels que sobresurten del terra i alguna que altra pedra. Respecte a les etapes, poden fer-se més o menys llargues a gust del consumidor, fer-les en el sentit que es vulgui i fer tot el canal o no. El nostre recorregut ha estat en quatre etapes, començant a Toulouse i acabant a Narbona.
En aquesta web trobareu bastanta informació sobre el Canal du Midi que us pot ajudar a preparar el viatge. Així mateix, també podeu consultar la guia "Canal del Midi en barco, en bicicleta y a pie" de Montserrat Rius, guia que està bastant bé i pràcticament descrit quilòmetre a quilòmetre el trajecte pel canal.
En aquesta web trobareu bastanta informació sobre el Canal du Midi que us pot ajudar a preparar el viatge. Així mateix, també podeu consultar la guia "Canal del Midi en barco, en bicicleta y a pie" de Montserrat Rius, guia que està bastant bé i pràcticament descrit quilòmetre a quilòmetre el trajecte pel canal.
A Toulouse el recorregut del canal pot iniciar-se davant de l'estació de trens de Matabiau. És pràctic perquè en cas d'arribar en tren a aquesta ciutat el canal queda davant mateix. El recorregut urbà a Toulouse no és que sigui molt bonic, però l'hem de fer sí o sí per sortir de la ciutat. A Toulouse, però, val la pena passejar pels carrers del centre.
La plaça de l'ajuntament o "Capitolium", amb una gran creu occitana al mig de la plaça.
El conegut "Pont Neuf" que travessa el riu Garona. Aquí el riu és immens comparat amb el tram que travessa la Val d'Aran.
Un cop superat el tram urbà de Toulouse, als afores el canal ja comença a semblar-se a les típiques imatges que n'hem vist per internet abans de venir. Els vaixells típics que circulen pel canal s'anomenen "péniches", i va ser ideats especialment per navegar per aquest canal. Avui en dia, però, hi circulen també embarcacions de tipus més esportiu que també poden anar pel mar.
Ben aviat apareixen les escluses que permeten salvar el desnivell que hi ha al canal. A la foto següent podeu veure com s'omple l'esclusa per anivellar-se a l'altre tram de canal...
...i com els de la barca esperen per poder continuar. Totes les escluses del canal són un festival, ja que la gent s'atura a mirar les maniobres per passar d'un tram a un altre. Aquí només hi ha un vaixell però se'n poden encabir fins a quatre.
Al llarg del canal també trobem diferents tipus de ponts per permetre el pas dels vaixells i les comunicacions entre ambdues bandes del canal. Ara anem ciclant per la regió del Lauragais, que en gran part viu del turisme que genera el Canal du Midi, i de l'agricultura.
La plaça de l'ajuntament o "Capitolium", amb una gran creu occitana al mig de la plaça.
El conegut "Pont Neuf" que travessa el riu Garona. Aquí el riu és immens comparat amb el tram que travessa la Val d'Aran.
Un cop superat el tram urbà de Toulouse, als afores el canal ja comença a semblar-se a les típiques imatges que n'hem vist per internet abans de venir. Els vaixells típics que circulen pel canal s'anomenen "péniches", i va ser ideats especialment per navegar per aquest canal. Avui en dia, però, hi circulen també embarcacions de tipus més esportiu que també poden anar pel mar.
L'etapa d'avui, això sí, serà tota per asfalt. Més endavant la cosa canviarà, però el fet que estigui asfaltat fa que s'hagi de compartit el canal amb tot altre tipus de fauna, ja sigui ciclistes de carretera que van llençats, patinadors i corredors.
Ben aviat apareixen les escluses que permeten salvar el desnivell que hi ha al canal. A la foto següent podeu veure com s'omple l'esclusa per anivellar-se a l'altre tram de canal...
...i com els de la barca esperen per poder continuar. Totes les escluses del canal són un festival, ja que la gent s'atura a mirar les maniobres per passar d'un tram a un altre. Aquí només hi ha un vaixell però se'n poden encabir fins a quatre.
Al llarg del canal també trobem diferents tipus de ponts per permetre el pas dels vaixells i les comunicacions entre ambdues bandes del canal. Ara anem ciclant per la regió del Lauragais, que en gran part viu del turisme que genera el Canal du Midi, i de l'agricultura.
Acabem l'etapa al poblet d'Avignonet-Lauragais, amb pocs serveis però molt bonic. Ens vam allotjar a l'Auberge du Pilori, bon lloc per menjar, dormir i recuperar forces per l'etapa de demà que ens portarà a Carcassona.
